Cántichs/Resignació

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca








RESIGNACIÓ



Fiat voluntas tua. 




 La Creu que m' heu dat
 abrasso ab amor.
 Que 's fassa, Senyor,
 vostra voluntat.

 Ab foch l' or se proba,
 l' amor ab la Creu;
 si cercas á Dèu,
 en la Creu se troba.
 ¡Dolsor sempre nova!
 ¡Tresor amagat!
 Que 's fassa, Senyor,
 vostra voluntat.


 Quant l' ánima plora
 la gracia hi floreix;
 qui al mon may pateix
 lo cel may anyora.
 D' amor es penyora
 sufrir per l' Amat,
 Que 's fassa, Senyor,
 vostra voluntat.

 Si en llit d' agonía
 Jesucrist me vol,
 m' hi dona 'l consol
 de sa companyía:
 ¡felís malaltía
 si 'l cel m' ha guanyat!
 Que 's fassa, Senyor,
 vostra voluntat.

 Si á beure 'm convida
 son càlzer amarch,
 cap torment es llarch
 en tan curta vida.
 Petit feix s' olvida
 portantlo de grat.
 Que 's fassa, Senyor,
 vostra voluntat.

 Ben poch castigau
 á aquell que us ha ofés;
 castigaume més,
 peró perdonau:

 la Creu n' es la clau
 si 'l cel m' he tancat.
 Que 's fassa, Senyor,
 vostra voluntat.

 Vull, com mon Amor,
 cruels disciplines,
 al front ses espines,
 al llavi amargor
 y una llansa al cor
 que tan poch l' ha amat.
 Que 's fassa, Senyor,
 vostra voluntat.

 ¡Qué hermós cel se veu
 del cim del Calvari!
 qui vulla pujarhi
 la escala es la Creu.
 Als brassos d' un Dèu
 ja tot m' he entregat!
 Que 's fassa, Senyor,
 vostra voluntat.

 Tota Creu es d' or
 si es Dèu qui la dona;
 vindrá la corona
 després del dolor,
 ¡Qui pogués morir
 ab Vos abrassat!
 Que 's fassa, Senyor,
 vostra voluntat.


 ¡Qué dolsa es la Creu
 ab Jesús portada!
 ¡qué dolsa y amada
 la esposa de Dèu!
 Si ab Vos me voleu
 en ella clavat,
 Que's fassa, Senyor,
 vostra voluntat.