Camins i paisatge/L'orenga

L'orenga

L'orenga és avinent; no cal cercar-la
 en racons escondits:
vora el camí floreix quan el sol crema
 els aires abaltits.

I diu al vianant: —Mes flors morades
 ja s'han obert del tot:
pren-me, si et plau, per la cintura; cull-me,
 oh, amic!, de brot en brot.

»La meva olor damunt la teva taula
 farà el menjar més bo:
no hi ha bona mestressa que no sàpiga
 per què floreixo jo.