Camins i paisatge/Papallones

Papallones

Home pedestre —no animal alíger
que el vol esplaia per l'atzur —em sento
fatigat del tirany per on s'enfilen
les meves lentes passes.

Damunt l'asprívol codolar, tot d'una,
el moviment em sobta d'unes ales
que, ingràvides i mudes, vaiveregen
al meu entorn i dins l'espai dibuixen
figures parabòliques.

Oh, graciós contrast! De tal manera
m'atrau el rítmic voleteig, que sota
mos peus desapareix l'aspra pujada
i fins i tot diria
com si al meu dors hi borronessin ales.

Però és debades mon desig, oh, lliures
i fràgils papallones! Cal que pugi
rost amunt, pas a pas, com la formiga
que la divina agilitat enveja
del vol que us gronxa en l'aire.

Però, si no el meu cos, bé se us assembla
mon esperit, llavors que, deslligant-se
del món ingràcil que el meu peu calciga,
ama seguir les invisibles rutes
que es perden dins els somnis.