Cansons de la terra - Volum I/L'hostal de la Peyra

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


L' HOSTAL DE LA PEYRA.

Musical scores are temporarily disabled.


Al hostal de la Peyra (olá)—damas hi van anar
ja 'n trucan á la porta (olá)—ja 'n responen qu' hi ha? (olá)

Som unas pobres damas (olá)—si 'ns volen allotjar,
óbrals la porta mossa (olá)—y dèixalas entrar. (olá)

Dihuen á la mestressa:—¿Qué hi ha pera sopar?
N' hi ha tunyina ab seva,—hi ha congra y bacallá.
La una no te gana,—l' altra no vol menjar,
l' altra está prenyadeta—vol aná' á reposar.
Demanaren un quarto—per podershi tancar.
La mossa se las mira—no li van agradar.
—Agafa 'l llum tu mossa—véslashi á acompanyar.
Quan foren á la cambra—se varen despullar.
La mossa n' es traydora—pèl pany las va guaytar.
Se 'n baixa á baix la mossa—se 'n posa á suspirar.
—¿De que suspiras mossa?—¿que tens per suspirar?
—Qu' haig de tenir mestresa—que nos volen robar.
Portan calsetas curtas—pistolas als costats.
Anéu al llit mestressa—qu' á nit jo vull vetllar,
qu' avuy si no m' enganyo—nos tenen de robar.
Al sè' al llit la mestressa—ella al escó 's posá.
Quan son las deu tocadas—los lladres sent baixar.
Quan entran á la cuyna—ella 's posá á roncar,
ne feya la dormida—damunt de uns sachs de grá:
tres gotetas de cera—al pit n' hi van tirar.
La mossa n' es traydora—ronca que mes roncar.
Lo un ne deya al altre:—Ben adormida está.
Un bras de criatura—al foch ne van tirar.
—Qui está despert, s' adorm;—qui dorm, no 's despertará.
Ja 'n surten al defora—se 'n posan á xiular.

La mossa n' es traydora—la porta 'ls va tancar.
—Obra la porta, mossa—cent escuts te 'n vull dar.
—Ni per cent ni cinquanta—la porta s' obrirá.
—Aquell bras de criatura—si me 'l volguesses dar.
—Lo bras be te 'l daria—mes no 'l puch apagar.
—Dins la pica del oli—tiral, s' apagará.
—Treu la má per la porta—que 'l bras te 'l vull donar.
La mossa n' es traydora—la má li va tallar.
—T' asseguro criada—que me l' has de pagar,
ab sanch de las tuas venas—la má me 'n vull rentar.
Hostaler de la Peyra—te 'n pots ben recordar.
La criada que tens—la pots ben estimar,
que te 'n salvá la vida—y l' hostal de robar:
de tres fills que tú 'n tens—li pots doná' á triar.
Y si cap no li agrada—ja hi ha qui la pendrá.

Variants.
Vers 16.

—Ay mestressa , mestressa—hem allotjat soldats!

Vers 21.

—Las dotze son tocadas ,—qui dorm be dormirá.
Ja van de cambra á cambra—per veure qui haurá,
se 'n baixan á la cuyna—la mossa hi van trobar.

Vers 24.

—Una candela encenén,—séu al pit li van tirar.
—Calléu , calléu traydors—no m' havéu d' enganyar.

Vers 36.

Treu la má sota la porta—que lo bras jo te 'n vull dar;
ab un sol cop de dastral—la má la n' hi va llevar.