Cansons de la terra - Volum I/La dama d'Aragò
![\version "2.14.2"
\header {
% Eliminar el pie de página predeterminado de LilyPond
tagline = ##f
}
\layout {
\context {
\Score
\remove "Bar_number_engraver"
}
}
global = {
\key c \major
\time 3/4
\partial4
\override Staff.Rest #'style = #'classical
\override Staff.KeySignature #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
\override Staff.Clef #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
\override Staff.TimeSignature #'break-visibility = #'#(#f #t #t)
\override Score.SystemStartBar #'collapse-height = #1
\override Stem #'neutral-direction = #-1
}
right = \relative c'' {
\global
% La música continúa aquí.
\autoBeamOff
c8^\markup{ \italic dolce} b
a4\( \stemUp c \stemDown e8 c\) \break
b4 b8 r c b
a4\( c e8 c
b4\) r b8 b \break
e4 e d8 cis
d4 d8 r b^\markup{\italic cresc.} \( b
\time 2/4
e8 d c b \break
a8\) r16 \bar"||" b^\markup{\italic Tornada.} c8 b
\time 3/4 \stemUp
a4\( c b8 a\) \break
\stemNeutral
b4 b b8\(^\markup{\italic {poco cresc.}} b
\time 2/4
e8 d c b
\stemUp
a8.\)\(^\markup{\italic{un poco ritard:}} b16 c8\> b
a4\) r\!
\bar"|."
}
left = \relative c {
\global
\stemDown
% La música continúa aquí.
r4
<a c>8([ e'] a) r <a, c e a>^. r
<a d>8([ e'] gis) r <a, d e gis>^. r
<a c>8([ e'] a) r <a, c e a>^. r
<e' gis>8([ b'] e]) r <d, e gis b>^. r
<cis e>8([ a'] cis) r <a, e' g a>^. r
<d f>8([ a'] d) r <e, gis b>^. r
\time 2/4
<c e a c>8([ <d f b>] <e a c>[ <e gis b>])
<a, c e a>8 r16 \bar"||" r r4
\time 3/4
<a c>8([ e'] a) r <a, c e a>^. r
<e' gis>8([ b']) e r < d, e gis b>^. r
\time 2/4
<c e a c>8[ <d f b>] <e a c>[ <e gis d'>]
<f a c>8[ <d f a d>] <e a c>[\> <e gis b>]
<a, c e a>4 r\!
\bar"|."
}
lletra = \lyrics {
A_A -- ra -- gó n'hi ha una da -- ma
que_es bo -- ni -- ca com un sol;
té la ca -- be -- lle -- ra ros --sa:
li_ar -- ri -- ba fins als ta -- lons.
Ay, a -- mo -- ro -- sa_Ag -- na Ma -- ri -- a,
ro -- ba -- do -- ra del a -- mor
ay del a -- mor!
}
\score {
\new StaffGroup \with {
instrumentName = \markup {
\center-column \bold {ANDANTE ESPRESIVO}
}
systemStartDelimiter = #'SystemStartBrace
}
<<
\new Staff = upper { \new Voice = "singer" \right }
\new Lyrics \lyricsto "singer" { \lletra }
\new Staff = lower {\clef bass \left }
>>
\layout {
indent = 25
% ragged-last = ##t
line-width = 125}
\midi {
\context {
\Score
tempoWholesPerMinute = #(ly:make-moment 100 4)
}
}
}](http://upload.wikimedia.org/score/0/w/0wjkkn8smpsx1kexe7uzv5mtcvn6ojy/0wjkkn8s.png)
A Aragò n' hi ha una dama— que es bonica com un sol,
tè la cabellera rossa— li arriba fins als talons.
robadora del amor!
Sa mare la pentinava— ab una pinteta d' or,
sa tia los hi esclaria— los cabells de dos en dos.
robadora del amor!
Cada cabell una perla,— cada perla un anell d' or,
[1]cada anell d' or una cinta— que li volta tot lo cos.
Sa germana 'ls hi trenava— ab una cinteta d' or,
sa padrina los hi untava— ab aiga de nou olors,
sa cunyada 'ls hi lligava— ab un floch de nou colors,
son germá se la mirava— ab aquell ull tan ayròs.
—Si no fossem germans propis— nos casariam tots dos.
A la fira se l' emporta— á la fira d' Aragò,
de tants anells que n' hi compra— li cáuhen del mocador,
los criats van al darrera— plegantlos de dos en dos.
—Senyora Maria tinga,— tinga, tinga 'ls anells d' or.
—Germá meu aném á missa, —aném á missa major.
Al entrar ella á la iglesia— llensa una gran resplandor.
Al pendre l' aiga beneyta— las picas se tornan flors.
Las damas quan la van veure— totas li varen fer lloch.
Las damas seyan á terra,— ella en cadireta d' or.
Capellá que diu la missa— n' ha perduda la llissò:
escolá que l' ajudava — no li 'n sab donar rahó.
— ¿De qui es aquella dama — que llansa tanta esplendor?
— N' es filla del rey de Fransa — germana del d' Aragò,
y si acás no 'u voléu creure — miréuli lo sabató
veuréu las tres flors de lliri — y las armas d' Aragó.
¡Amorosa Agna María
robadora del amor!
Variants.
Vers 7.
Sa germana los hi trena — los cabells de dos en dos,
Vers 17.
Al entrar ella á l' iglesia — los altars relluhen d' or.
Vers 22.
Despres d' aquest vers s' acostuma afegirnhi un per nosaltres suprimit, pus no 'ns cap dupta de que hi ha sigut posat en época moderna, diu:
«Per dir dominus vobiscum ha dit spiritu tuo.»
Altre versiò del mateix cant.
A Fransa n' hi ha una dama — n' es rossa com un fil d' or.
Te la caballera llarga — que li arriba á n' els talons.
De la vila de Lió
adios princesa,
de la vila de Lió
adios amor.
Sa mare la pentinava — ab una pinteta d' or
Sa germana li trenava — los cabells de dos en dos,
Cada cabell una perla — cada perla un anell d' or.
Son germá se la mirava — ab aquell ull de l' amor.
Si no fossem germans propis — nos casariam los dos.
Ja l' agafa ab sas mans blancas — y la munta á n' el silló.
Se la n' ha portada á vendre — á la fira de Lió.
Ne demanaren cent onsas — ne tragueren cent y dos.
Lo jove que l' ha comprada — ja s' en tè per tot ditxós.
No la deixa anar soleta — ni á missa ni á sermó,
L'endemá n' era diumenge — á missa anaren tots dos.
Al entrarne de la Iglesia — los altars lluiren tots.
Al pendre l' aygua beneita — los anells li cauhen tots.
Als criats que la acompanyan — los cullen de dos en dos.
Quan las damas la han vista — promptement li n' han lloch.
Las damas seuhen á terra — y ella en cadireta d' or.
Capellá que diu la missa — n' ha perduda la llissò.
Per dir dominus vobiscum — diu et cum espiritu tuo.
NOTAS.
Eixa cansò tè á mes altres comensaments, com son Un perayre tè una filla y A Paris n' hi ha una dama, emperò 'l de la nostra versiò es lo mes popular. De las quatre ó cinch diferentas tonadas que tè, hem triat la que 'ns ha paregut mes bonica y sobre tot mes popular. No es solzament aquí en Catalunya que l'heroina de una cansó n' es una donzella que 'l poble se hi mira en presentarla fresca com un pom de flors y plena de gracias; entre 'ls cants provensals populars, també n' hi ha un que diu:
La rosa de mai
es pa 'nca 'spandido
á qu la dounarai
á Thereso ma mio,
point de roso,
point de flours,
belo filho reviratz-vous.
Aquelo qu' a la raubo rosso
que li va tant ben,
que soun careignaire
n' i á fach present,
quan s' en v' á la messo
sembl' uno princesso...
- ↑ Eix vers sols l' hem trobat en lo romancerillo del Sr. Milá: nosaltres no hem pogut arreplegar cap versió en que hi fos.