Cansons de la terra - Volum I/La dama de Tolosa
A la vila de Tolosa — tota la gent va fugir
menos una noble dama — que 'n tè prés lo seu marit.
Set anys fa que lo tè pres — y altres set que no l' ha vist,
set y set ne fan catorze — que no ha vist al seu marit.
Un dia anant á la plassa — Capitel-lo véu venir.
—Capitel-lo, Capitel-lo — tornáume lo meu marit.
—Si vols que 'l marit te torni — has de dormi' ab mí una nit.
La dama gira y se 'n torna, — á son marit ho va dir.
—Feúho, feúho noble dama, — feúho per amor á mi,
que quan jo d' aquí dins surti — se recordará de mi.
La dama gira y se'n torna — se'n va á fer lo qu' ell li ha dit.
Descordantse la cotilla — la dama fa un gran suspir.
— ¿Que suspiras noble dama? — ¿Perqué fas tan gran suspir?
— Si suspiro, es que suspiro — pèls amors del meu marit.
— No t' espantis noble dama — ja 'l veurás demá 'l matí.
L' endemá á punta de dia — noble dama 's va vestir.
Tot cordantse la cotilla — ja 'n va fer un gros suspir.
— No suspiris noble dama — no suspiris pèl marit.
Cinch mil homes tinch en armas — triarás lo mes bonich,
y si cap no te 'n agrada — jo serè lo teu marit.
Treu lo cap á la finestra — véu penjar lo seu marit.
— M'havéu llevat l' honra meva, — heu penjat lo meu marit,
Capitel-lo, Capitel-lo — vos recordaréu de mí.
La dama se 'n vesteix d' home — y al rey se'n va aná á servir.
Un dia fent centinella — Capitel-lo véu venir:
— Detente aqui Capitel-lo — ara es hora de morir.
— Tinguéu pietat, senyora, — tinguéu pietat de mi.
—La pietat que tinguereu — al penjar lo meu marit.
Li dòna tres punyaladas: — la primera 'l va ferir,
la segona cáu en terra, — la tercera va morir.
Variants.
Vers 5.
Se 'n va á trobá' al comandant — al comandant de Madrit
— Deu lo guart lo comandant — ¿si 'l vol treure 'l meu marit?
Vers 16.
— Noble dama es matinera; — á las quatre del matí
treu lo cap á la finestra — véu passar lo seu marit.
Vers 19.
Tres fills ne tinch á la guerra — triaréu lo mes bonich.
Vers 28.
— Se n' arrenca una pistola — y prompte n' hi posa 'l dit.
NOTAS.
Eixa cansó es molt popular y d' ella se n' han fet tota classe de treballs literaris; coneixém novelas y dramas ab aquest argument Tot aixó diu ben clar que 'l fet que ha donat lloch á que 'ls cansoners y poétas se n' amparessen, no es un fet imaginari, si no que, al revès, es ben histórich.
Cada vegada que 's comensa la tonada se torna á dir l' últim vers de la posada d' abans.