Cansons de la terra - Volum I/La enramada

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Cansons de la terra (1866).djvu


LA ENRAMADA.



Jo sò fill de la Vall-d'-aura—m' he criat á Castellò
quan vaig ser gran me posaren—d' aprenent á Besalò.[1]

Acabat l' aprenentatge—m' he posat festejador,
ne festejo una minyona—que 'l seu pare no 'n vol, no.

Mes encara qu' ell no 'u vulga—ab ella 'm casarè jo.
Los meus companys sempre 'm diuhen—no te la donarán, no.
Jo n' hi farè una enramada—de rosas y d' altras flors.
Mentres feya la enramada—ne veig vindre dos senyors,
l' un era lo senyor batlle,—l' altre un senyor regidor.
Me cridan: «Detente al rey»—y se m' acostan los dos.
Ja m' agafan y me 'n lligan—y 'm portan á la presò.
—Senyor batlle, senyor batlle—¿perquè 'm porta á la presò?
—A la presò no te hi porto—ni per lladre, ni traydor,
sino perqué vull que 'm digas—d'hont has tretas tantas flors?
—Senyor batlle las hi tretas—de las penas del meu cor!

Variants.

Vers 10.

Me cridan: «Detente al rey»—jo 'ls responch « Viva 'ls senyors!

Vers 14.

Festejas una minyona—que 'l seu pare no 'u vol, no,
y tambè ne vull que 'm digas—d' hont has tretas tantas flors.


  1. Besalò per Besalú.