Cansons de la terra - Volum I/Los presos de Lleyda

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca



LOS PRESOS DE LLEYDA.

Musical scores are temporarily disabled.


A la presò de Lleyda — tots los presos hi son:
                         La vida mia
                         tots los presos hi son
                         la vida amor!

de trenta y tres que n' eran— no 'n cantan sino dos.
                         La vida mia
                         no 'n cantan sino dos
                         la vida amor!

La dama se 'ls escolta — detrás de un finestró,
los presos se n' adonan — tots paran la cansó.
—¿Perqué no cantéu presos? — ¿perqué no cantéu tots?
—Com cantarém senyora — si estém en greu presò,
sense menjar ni beure — sino una volta al jorn,
y encara aquesta volta — nos ne donessen prou.
—Cantéu, cantéune presos — que ja 'us ne traurè jo.
La dama va al seu pare — á damanarli un dó:
—Ay pare, lo meu pare, — un do vull que 'm deu vos.
—Ay filla Margarida — ¿quin dó vols que jo 't do?
—Ay pare, lo meu pare, — las claus de la presò.
—Ay filla Margarida — aixó no 'u farè jo.
Demá será disapte — y 'ls penjarém á tots.
—Ay pare, lo meu pare, — no 'm penjéu l' aymador.
—Ay filla Margarida — ¿qui es lo teu aymador?
—Ay pare, lo meu pare, — es lo mes alt y ros,
lo de las calsas blavas — y lo barret rodó.
—Ay filla Margarida — será 'l primer de tots.
—Ay pare, lo meu pare, — penjáumen á mi y tot.
—Ay filla Margarida — aixó no 'u faré, no.

Las forcas son de plata — y 'ls dogals serán d' or,
y á cada pam de forca — un ramellet de flors
perqué la gent quan passi — diga: «¡Ay quina olor!»
y á mes un pare nostre — per' lo pobre aymador!

Variants.

Vers 1.

—En la presó del Bisbe — tots los presos hi son,
cent y cinquanta presos — cantan una cansó.
La dama está en finestra, — escolta la cansó;
los presos la n' han vista, — tots paran la cansó.

Vers 14.

—Ay filla Margarida — aixó no pot ser no.

Vers 21.

—Lo de las calsas blancas, — jaqueta de color.

En lo romancerillo de En Manel Milá hi trobém eixas variants

Vers 1.

A la ciutat de Napols — n' hi ha una presó.

Vers 10.

Y encara aquesta volta — encara sempre hi fos.
Si aixó es veritat presos — 'us trech de la presó.
—Tan veritat senyora — con vosté está en balcó.

Adiciò.

Y la forca mes alta — al mes alt pujalló.

Alguns hi posan aquest acabament.

Pren mentres dorm son pare — las claus de la presó.

—Eixiu, eixiu los presos — no 's quedéu per mi no.
Anéusen á la Fransa — á dictá' una cansò
que filla de don Jaume — 'us ha tret de presó.
Lo que mes poch corria — era 'l seu aymador.

També 's comensa a vegadas aixís:

-A la ratlla de Fransa — n' hi ha una grèu presó.

A mes de la tornada que posém en la nostra versió, n'hi ha una altra que sol cantarse també molt y la componen eixas dos paraulas que res volen dir. — Lireta, Liró.

NOTA.

En lo cant provensal titolat Fanfarneto hi ha ests versos:

—Vouere moun ami Piarre — que n' es dins la presoun.
—Belo, ton ami Piarre — te lo pendurarém.
—Se pendouratz moun Piarre — pendouratz-nous tous dous...
Curbetz lou eou de rosos, — tapetz-me iou de flours;
tous les roumious que passoun — n' en pendran quauque brout.
Dirán: Diou ague l' amo — des paures amourous.