Cansons de la terra - Volum I/Los presos de Lleyda

De Viquitexts



LOS PRESOS DE LLEYDA.



\version "2.14.2"

\header {
  % Eliminar el peu de pàgina predeterminat de LilyPond
  tagline = ##f
}

\layout {
  \context {
    \Score
    \remove "Bar_number_engraver"
  }
}

global = {
  %Elements globals
  \set Score.tempoHideNote = ##t
  \tempo 4 = 100
  \key g \major
  \time 6/8
  \partial4.
  s4
  \override Staff.Rest #'style = #'classical
  \override Staff.KeySignature #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
  \override Staff.Clef #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
  \override Staff.TimeSignature #'break-visibility = #'#(#f #t #t)
  \override Score.SystemStartBar #'collapse-height = #1
  \override Stem #'neutral-direction = #-1
  \override DynamicTextSpanner #'style = #'none
}

% partitura ma dreta
dreta = \relative c' {
  \global
  % La música comença aquí.
  \autoBeamOff
  d8
  <b d g>4 <b d g>8 <c d a'>4 <c d a'>8 \break
  <b d b'>4. <b d g>8 r d
  <b d g>4 <b d g>8 <c d a'>4 <c d a'>8 \break
  <b d b'>4. <d g b>8 <d g b> <d g b>
  <d fis b>8 <d fis a>4^\fermata r4 d8 \break
  <b d g>4 <b d g>8 <c e a>4 <c e a>8
  <dis fis a>4. <d fis a>8 <d fis b> <c fis a>
  <b g'>4.^\fermata r4 \bar "|."
}

% partitura ma esquerra
esq = \relative c {
  \global
  \stemDown
  % La música comença aquí.
  d8
  g,^. d'^. g^. g,^. d'^. fis^.
  g,^. d'^. g^. g,^. d'^. g^. 
  g,^. d'^. g^. g,^. d'^. g^. 
  g,^. d'^. g^. g,^. d'^. g^.
  <d fis a>4.\fermata r4 d8
  \stemUp
  g,4. c,4.
  \stemNeutral \autoBeamOff
  <b b'>4. d8 d' d,
  <g d' g>4.\fermata r4

}

lletra = \lyricmode {
  A la pre -- só de Lley -- da
  tots los pre -- sos hi son 
  ¡la vi -- da mi -- a! 
  tots los pre -- sos hi son 
  ¡la vi -- da_a -- mor!
}
% dinàmiques de la mà dreta
dinD = {
  \override DynamicLineSpanner #'staff-padding = #'-2.0
  s8
  s4^\markup {\italic {cantabile sostenuto}}
  \repeat unfold 5 {s2.}
  \stemDown
  s8 s8^\cresc s2
  s4^\f s8^\dim s4. s4.\!
}
% dinàmiques de la mà esquerra
dinE = {
  \override DynamicLineSpanner #'staff-padding = #'-2.0
  s4.
  \repeat unfold 5 {s2.}
  \stemDown
%  \hideNotes
  g,8^\( d g^\)^\< c,^\( a, c\)
  
  s4._\f s16 s16_\> s4 s4.\!}
right = <<\dreta \dinD>>
left = <<\esq \dinE>>
\score {
  \new StaffGroup \with {
    instrumentName = \markup {
      \center-column \bold {ALLEGRETTO BEN-MODERATO}
    }
    systemStartDelimiter = #'SystemStartBrace
  } <<
    \new Voice = "right" \with {
      midiInstrument = "acoustic grand"
    } \right
    \new Lyrics \lyricsto "right" {
      \lletra
    }
    \new Staff = "left" \with {
      midiInstrument = "acoustic grand"
    } { \clef bass \left }
  >>
  \layout {
    indent = 35
    %    ragged-last = ##t
    line-width = 125
  }
  \midi {}
}


A la presò de Lleyda — tots los presos hi son:
                         La vida mia
                         tots los presos hi son
                         la vida amor!

de trenta y tres que n' eran— no 'n cantan sino dos.
                         La vida mia
                         no 'n cantan sino dos
                         la vida amor!

La dama se 'ls escolta — detrás de un finestró,
los presos se n' adonan — tots paran la cansó.
—¿Perqué no cantéu presos? — ¿perqué no cantéu tots?
—Com cantarém senyora — si estém en greu presò,
sense menjar ni beure — sino una volta al jorn,
y encara aquesta volta — nos ne donessen prou.
—Cantéu, cantéune presos — que ja 'us ne traurè jo.
La dama va al seu pare — á damanarli un dó:
—Ay pare, lo meu pare, — un do vull que 'm deu vos.
—Ay filla Margarida — ¿quin dó vols que jo 't do?
—Ay pare, lo meu pare, — las claus de la presò.
—Ay filla Margarida — aixó no 'u farè jo.
Demá será disapte — y 'ls penjarém á tots.
—Ay pare, lo meu pare, — no 'm penjéu l' aymador.
—Ay filla Margarida — ¿qui es lo teu aymador?
—Ay pare, lo meu pare, — es lo mes alt y ros,
lo de las calsas blavas — y lo barret rodó.
—Ay filla Margarida — será 'l primer de tots.
—Ay pare, lo meu pare, — penjáumen á mi y tot.
—Ay filla Margarida — aixó no 'u faré, no.

Las forcas son de plata — y 'ls dogals serán d' or,
y á cada pam de forca — un ramellet de flors
perqué la gent quan passi — diga: «¡Ay quina olor!»
y á mes un pare nostre — per' lo pobre aymador!

Variants.

Vers 1.

—En la presó del Bisbe — tots los presos hi son,
cent y cinquanta presos — cantan una cansó.
La dama está en finestra, — escolta la cansó;
los presos la n' han vista, — tots paran la cansó.

Vers 14.

—Ay filla Margarida — aixó no pot ser no.

Vers 21.

—Lo de las calsas blancas, — jaqueta de color.

En lo romancerillo de En Manel Milá hi trobém eixas variants

Vers 1.

A la ciutat de Napols — n' hi ha una presó.

Vers 10.

Y encara aquesta volta — encara sempre hi fos.
Si aixó es veritat presos — 'us trech de la presó.
—Tan veritat senyora — con vosté está en balcó.

Adiciò.

Y la forca mes alta — al mes alt pujalló.

Alguns hi posan aquest acabament.

Pren mentres dorm son pare — las claus de la presó.

—Eixiu, eixiu los presos — no 's quedéu per mi no.
Anéusen á la Fransa — á dictá' una cansò
que filla de don Jaume — 'us ha tret de presó.
Lo que mes poch corria — era 'l seu aymador.

També 's comensa a vegadas aixís:

-A la ratlla de Fransa — n' hi ha una grèu presó.

A mes de la tornada que posém en la nostra versió, n'hi ha una altra que sol cantarse també molt y la componen eixas dos paraulas que res volen dir. — Lireta, Liró.

NOTA.

En lo cant provensal titolat Fanfarneto hi ha ests versos:

—Vouere moun ami Piarre — que n' es dins la presoun.
—Belo, ton ami Piarre — te lo pendurarém.
—Se pendouratz moun Piarre — pendouratz-nous tous dous...
Curbetz lou eou de rosos, — tapetz-me iou de flours;
tous les roumious que passoun — n' en pendran quauque brout.
Dirán: Diou ague l' amo — des paures amourous.