Cansons de la terra - Volum II/La monja

De Viquitexts
Aquest text tracta sobre una cançó d'una edició de 1867. Per a altres versions, vegeu La monja.
Sou a «La monja»
Cansons de la terra - Volum II



LA MONJA.



%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%
% PARÀMETRES INICIALS %
%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%
\version "2.14.2"

\header {
  % Eliminar el peu de pàgina predeterminat de LilyPond
  tagline = ##f
}

\layout {
  \context {
    \Score
    \remove "Bar_number_engraver"
  }
}

global = {
  %Elements globals
  \set Score.tempoHideNote = ##t
  \tempo \markup {\italic Grazioso}
  \key c \major
  \time 2/4
  \partial4
  \override Staff.Rest #'style = #'classical
  \override Staff.KeySignature #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
  \override Staff.Clef #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
  \override Staff.TimeSignature #'break-visibility = #'#(#f #t #t)
  \override Score.SystemStartBar #'collapse-height = #1
  \override Stem #'neutral-direction = #-1
}

%{Variable per esborrar el warning de col·lisió de pliques
al posar les lligadures de fraseig en acords diferents %}
ignore = \override NoteColumn #'ignore-collision = ##t

%%%%%%%%%%%%%%%%%%%
% NOTACIÓ MUSICAL %
%%%%%%%%%%%%%%%%%%%
% partitura ma dreta
dreta = \relative c'' {
  \global
  % La música comença aquí.
  \autoBeamOff
  \stemDown a8 \stemNeutral b
  c4. b8 \break
  a8 e a \stemUp b \stemNeutral
  c4. b8
  a2 \break
  e'8 d c b
  a8 e a \stemUp b \break
  \stemNeutral c4 b
  a2 \bar"||"
  a8[ e] a \stemUp b \break
  \stemNeutral
  c[ e] d[ c]
  b4. e,8
  a8[ e] a[ b] \break
  \once \override Slur #'transparent = ##t
  c8[( e] d[ c])
  a2
  s2 \bar"|."
}

% partitura ma esquerra
esq = \relative c, {
  \global
  \autoBeamOn
  % La música comença aquí.
  r4
  \repeat unfold 3 {r8 \stemUp e[ \stemDown <e' g b>] r}
  \stemNeutral
  r8 e, <a' c f> r
  r8 e, <e' gis b> r
  <a, c e a>8 r r4 
  r8 e <e' gis d> r
  \repeat unfold 3 {r8 e, <e' a c> r}
  r8 e, <e' gis b> r
  r8 e, <e' a c> r
  r8 e, <e' gis b> r
  r8 \stemUp e,[ \stemDown <e' b d> e]
  <e g c>4 r
}

%%%%%%%%%%
% LLETRA %
%%%%%%%%%%
lletra = \lyricmode {
  Ja n'hi ha_u -- na
  mon -- ja á la Seo d'Ur -- "gell______"
  to -- ca las cam -- pa -- nas
  plo -- rant y ri -- "ent____"
  al -- séu lo peu jo-- vent
  ga -- la -- ne -- ta -- -- ment.
}

%%%%%%%%%%%%%%
% DINÀMIQUES %
%%%%%%%%%%%%%%
% dinàmiques de la mà dreta
dinD = {
  s4
  s2*8
  s16^\markup{\italic Tornada}
}
% dinàmiques de la mà esquerra
dinE = {s}

right = <<\dreta \dinD>>
left = <<\esq \dinE>>

%%%%%%%%%%%%%
% PARTITURA %
%%%%%%%%%%%%%
\score {
  \new StaffGroup \with {
    instrumentName = \markup {
      \center-column \bold {ALLEGRO}
    }
    systemStartDelimiter = #'SystemStartBrace
  } <<
    \new Voice = "right" \with {
      midiInstrument = "acoustic grand"
    } \right
    \new Lyrics \lyricsto "right" {
      \lletra
    }
    \new Staff = "left" \with {
      midiInstrument = "acoustic grand"
    } { \clef bass \left }
  >>
  \layout {
    indent = 30
    %    ragged-last = ##t
    line-width = 125
  }
  \midi {}
}


Si n' hi ha una monja—á la Seo d' Urgell
toca las campanas—plorant y rient.
 Alséu lo peu jovent
 galanetament.

La mare abadessa—ja n' ha hagut esment
—¿Que teniu la monja—que tant sospiréu?
—Ay, mare abadessa—un galant herèu,
que si no m' hi caso—morta 'm trobaréu?
—Moriuvos la monja—ja 'us enterrarém,
de flors y violas—vos enramarém,
una caixa nova—vos estrenaréu,
capellans y frares—vos ne voltarém,
un ofici d' ángels—vos ne cantarém,
la tomba n' es nova—vos la estranaréu.
 Alséu lo peu jovent
 galanetament.

Variants.
Vers 6.

—De que ploréu monja,—de que tant ploréu?

Vers 7.

—Ay mare abedessa—d' un jove prudent.

Tornada.

 Alséu lo peu jovent
 galanet al ayre
 alséu lo peu jovent
 galanetament.

NOTAS.

Un ofici d' angels—vos ne cantarém.

 Ofici que 's resa sols pèls cossos dels noys y de las monjas y qu' en lloch de estar revestit de la tristor que als oficis de difunts acompanya, tè un aspecte alegre. En una paraula, mes que una ceremonia de dol, es una festa pera agrahir á Dèu l' haversen' endut á la gloria una ánima neta de pecat.
 Perque pot servir per completar lo que manca á la nostra versiò publiquém eixa:

VERSIÓ PROVENÇAL

de

la moungeto.

Dedins Aix l' y a 'no moungeto
 tant pourideto,
di que s' avie soun bel amic
serie la reino doou pays.

Se tant n' a plourat la moungeto,
 tant pourideto,
que cade jour n' en deperit
de pas pousquer quittar l' habit.
Mai soun pero l' y a mandat dire,
 et senso rire,
que n' en fesso coume voudrie,
que dins lou couvent restarie.

La mounget' a maudich soun pero,
 que la fourceio
á n' en quittar soun bel amic
per pendre lon voil' et l' habit.

La mounget' a maudich la tiblo
 qu' a fach l' egliso;
e lou maçoun que l' a bastid',
les manobros que l' ant servit.

La mounget' a maudich ton pretro
 qu' a di la messo,
et les clerzouns que l' ant servid',
et lou mounde que l' ant ausid'.

La mounget' a maudich la toilo
 qu' a fach lou voilo,
et lou courdoun de Sant Frances
que n' en pouerto à soun coustat drech.

Un jour qu' ero dins sa chambreto
 touto soureto,
lou diable li a pareissut:
—Moun amic sies lou ben vengut.

—Siou pas toun bel amich, la belo,
 tant desireio,
siou lou diable, lou veses pas,
doou couvent te vene garar.

—Foudra n' en avertir moun pero,
 eme ma mero,
et mes amichs et mes parents
per veire se n' en soun counsents.

—Noun, n' en fau ren dir' à toun pero,
 ni à ta mero,
à tes amichs, ni à tes parents,
noun vau mai partir proumptoment.

—Adiousiatz, mes surs les moungetos,
 tant jouvenetos,
vautres faguetz pas coumo iou,
dins lou couvent preguetz ben Diou.

Lou diable a pres la moungeto,
 tant pourideto,
la pourtad' du plus haut des airs
et puis la tracho dins l' infers.