Cansons de la terra - Volum II/Lo mal rich
LO MAL RICH.
Lo mal rich s' está en finestra—passa un pobre pelegrí:
li diu demanant almoyna—si té que 'l vol afavorir.
Jesus y Maria
preguéu per mí!
—D' aquest pa que déu als gossos—si me 'n desseu un bocí.
—Mira pobre si t' hi baixo—te 'n farè fugir d' aquí,
te farè abordar pèls gossos—si trigas gayre á fugir.»
No triga l' espay d' una hora—que 'l pobret ja va morir.
Truca á las portas del Cel,—del Cel y del Paradís.
Jesus ne diu á Sant Pere:—«Pere, mira qui hi ha aquí.»
—Ay, Senyor! n' es aquell pobre-que 'l mal rich deixá morir.
—Obrali las portas, Pere,—las del Cel y Paradís.»
No triga l' espay d' una hora—que lo mal rich va morir.
Truca á las portas del Cel,—del Cel y del Paradís.
Jesus ne diu á Sant Pere:—«Pere, mira qui hi ha aquí.»
—Ay, Senyor! n' es lo mal rich—qu' al pobre deixá morir.
—Táncali las portas, Pere,—las del Cel y Paradís,
que se 'n vaja mes avall—que no li dirán que no,
eixirán deu mil dimonis—que 'l farán patir de mort,
malehirá pare y mare—y qui l' ha portat al mon,
malehirá padrí y padrina—y qui 'l va porta' á las fonts,
malehirá 'l capellá—que li feu la creu al front,
malehirá l' escolá—que li feu llum ab l' hatxò.
—Per aquí passo y so pobre,—ne so un pobre pelegrí
ne demano una llimosna—per si 'm voléu favorir.
—Senyor, dáume un tros de pa—d' aquell que donéu al gos.
—Mira pobre si t' hi baixo—te faré abordar pèl gos.
—Que se 'n vaja mes avall—qu' allá las hi obrirán,
eixirán deu mil dimonis—que per llí 'l rossegarán.
Ab aquest argument que no es altra cosa que una parábola del evangelista Sant Lluch [1] la musa popular ha fet hermosíssimas cansons. Antigament no se sentia cantar res mes als pobres que demanavan caritat pèls masos. Avuy dia encara n' hi ha molts que la saben y la cantan. Eixa cansò es coneguda en quasi totas las llengas, com que en la edat mitjana fou la mes popular de totas las cansons.
Versiò provensal.
La mare de Diou plouro,—dessus ses blanchs ginous,
soun cher fiou li demando:—«Ma mero qu' avetz vous?
—Iou n' en ploure des paures—que n' en moueron de fam.
—Plouretz pas plus, ma maire,—les riches li darán.
—Un pan d'oumoin', oh riche,—au noum de Jesus-Christ.
—Lou bouen Diou vous assiste—de pan iou n' en ai gis.
—Donnetz me les briguetos—que vos toumbon davant.
—Les briguetos que toumbon—n' en soun per mes chins blanchs.
Dedins la quinzenado—eou n' en ven á mourir,
Doou ped piqu' á la pouerto—doou Seignour Jesus-Crist.
Sant Jean di á Sant Peyre:—«Regardo qu' es aqui?»
—N' eu es lou marri riche,—voou intrá 'n Paradís.
—Alors tu donchz demande—ce qu' á fa' à son pays,
s' à fach l' oumoin es paures—vesti les maus vestits.
—Ai pas fach l' oumoin' es paures—vesti les maus vestits,
mai se iou retournave—en aqueou plan pays
n' en caussaurion les paures,—n' en vestirion les nuds.
—Lou fourie far quand l' y eres—mai aro l' y sies plus.»
En plourant se retonerno—n' en toumbo dins l' infern.
—Hai! paure iou! sur terro—n' en ai pas proun souffert,
aviou couissin de plumo,—matarás de velours,
aro n' en ai an ronge—que brulo nuech et jour.» etc.
(Chants populaires de la Provence.—D. Arbaud).
Lo inspirat y eminent poeta provensal J. Roumanille tambè ha tocat aquest argument y n' ha fet d' ell una preciosa balada ab lo títol Lou Paure. En ella, segueix, á las paraulas del malrich llansant de sa casa al pobre , aquest acabament ple de poesía y escrit de má de mestre.
Passère, e lou castèu brulavo.
Lou fio de Diéu lou devouravo.
Aussiguere de crid: lou riche èro dedin!
E l' auro sèmpre l' encagnavo.
Sus lou palais que cracinavo...
Malur! avien bandi li chin!
Boutas-vous à geinoun : lou paure que plouravo,
que disié sus la porto : Aguès pieta de iéu!
—Ageinoun ! èro lou bon Diéu!
- ↑ Lluch, XVI, 19, 31.