La cansó dels carlins
LA CANSÓ DELS CARLINS.
Montanyas de Busa
que tan altas sou, (bis)
diguéunos hont pasan
los carlins hont son.
Vosaltras pagesas
que baixèu al plá, (bis)
déunos bona cambra
bon blat y bon pá.
Vosaltres pagesos
que crieu cunills, (bis)
criéulos ben grassos
pèls pobres carlins.
Déunos bonas armas
bons soldats serém: (bis)
¡visca Cárlos sexto!
que 'l defensarem.
Ab la mateixa tonada d' aquesta cansó (qu' es del primer ters del present segle) las hosts lliberals hi cantavan una lletra favorable á sas ideas y propósits polítichs. Nosaltres hi deixem la lletra carlina per ser aquesta la inspiradora de la tonada.
La música la tenim també per composta en la mateixa época: nos fa pensar així, la comparansa que havem fet detingudament de la mateixa, ab totas las altras tonadas patrióticas del mateix temps. A mes á mes que, per poch coneixedor que se sia de la música de la terra, ja 's veu tot seguit que en res se sembla á las tonadas vellas, de las quals sols ne conserva un bany lleuger.
Altras posadas té la canso, que no las hi havem posadas per tontas ó lletjas: lo millor d' ella es la tonada.