La cansó dels carlins

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca



LA CANSÓ DELS CARLINS.

Cansons de la terra (1871).djvu


 Montanyas de Busa
 que tan altas sou, (bis)
 diguéunos hont pasan
 los carlins hont son.

 Vosaltras pagesas
 que baixèu al plá, (bis)
 déunos bona cambra
 bon blat y bon pá.

 Vosaltres pagesos
 que crieu cunills, (bis)
 criéulos ben grassos
 pèls pobres carlins.

 Déunos bonas armas
 bons soldats serém: (bis)
 ¡visca Cárlos sexto!
 que 'l defensarem.

NOTA.

 Ab la mateixa tonada d' aquesta cansó (qu' es del primer ters del present segle) las hosts lliberals hi cantavan una lletra favorable á sas ideas y propósits polítichs. Nosaltres hi deixem la lletra carlina per ser aquesta la inspiradora de la tonada.
 La música la tenim també per composta en la mateixa época: nos fa pensar així, la comparansa que havem fet detingudament de la mateixa, ab totas las altras tonadas patrióticas del mateix temps. A mes á mes que, per poch coneixedor que se sia de la música de la terra, ja 's veu tot seguit que en res se sembla á las tonadas vellas, de las quals sols ne conserva un bany lleuger.

____

 Altras posadas té la canso, que no las hi havem posadas per tontas ó lletjas: lo millor d' ella es la tonada.