Cansons de la terra - Volum III/La filla del rey
Aquest text tracta sobre una cançó d'una versió de 1871. Per a altres versions, vegeu La filla del rei.
LA FILLA DEL REY.
Si n' hi ha set segadors
que baixan de la Segarra,
ne portan los didals d' or,
las falsons sobredauradas.
Seguéula arran,
seguéula arran
que la palla va cara,
seguéula arran.
Y la filla del bon Rey
de un d' aquells s' enamorava;
ja l' ha enviat á buscar
per un criat del seu pare.—
—Diguéuli que hi aniré
al vespre ó la matinada.
—Segador, bon segador,
vols segá' un camp de cibada?
—Si per cert, linda senyora,
segons hont la té sembrada.
A sota de un taronjer,
un poch mes avall de casa.
· · · · · · · · · · ·
—Segador, bon segador,
vols segarla un altra anyada?
—Si per cert, linda senyora,
si aquest any es ben pagada.—
S' en fica la ma á la bossa
cent unsas li ha donadas,
li 'n dona un pom de clavells
per memoria y recordansa.
Tot lo camí 'ls ha olorat,
los doblas se li doblavan.
Per desgracia eixa versió no es sancera, gracias á haverhi de la mateixa una inmoral y repugnanta parodia que n' es la que se 's feta mes popular y ha més casi en oblit aquella.