Cansons de la terra - Volum III/La filla del rey
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/72/Disambig.svg/15px-Disambig.svg.png)
LA FILLA DEL REY.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/60/Cansons_de_la_terra_%281871%29.djvu/page80-220px-Cansons_de_la_terra_%281871%29.djvu.jpg)
Si n' hi ha set segadors
que baixan de la Segarra,
ne portan los didals d' or,
las falsons sobredauradas.
Seguéula arran,
seguéula arran
que la palla va cara,
seguéula arran.
Y la filla del bon Rey
de un d' aquells s' enamorava;
ja l' ha enviat á buscar
per un criat del seu pare.—
—Diguéuli que hi aniré
al vespre ó la matinada.
—Segador, bon segador,
vols segá' un camp de cibada?
—Si per cert, linda senyora,
segons hont la té sembrada.
A sota de un taronjer,
un poch mes avall de casa.
· · · · · · · · · · ·
—Segador, bon segador,
vols segarla un altra anyada?
—Si per cert, linda senyora,
si aquest any es ben pagada.—
S' en fica la ma á la bossa
cent unsas li ha donadas,
li 'n dona un pom de clavells
per memoria y recordansa.
Tot lo camí 'ls ha olorat,
los doblas se li doblavan.
Per desgracia eixa versió no es sancera, gracias á haverhi de la mateixa una inmoral y repugnanta parodia que n' es la que se 's feta mes popular y ha més casi en oblit aquella.