Cansons de la terra - Volum IV/L'estudiant de Vich

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


Cansons de la terra (1874).djvu



L' ESTUDIANT DE VICH.



Una canso vull cantar—una cansò nova y linda
d' un estudiant de Vich—que 'n festejava una viuda.
 Adeu siáu mon amor
 color de rosa florida,
 mon amor á Deu siáu.
La viuda s' hi vol casar—y sos pares no 'u volian.
L' estudiant se 'n va anar—á serví' una rectoria.
Quan la viudeta ho sabrá,—tindrá llarga malaltía.
La viudeta se 'n va al hort,—rega un jardí que hi tenia,
un jardí de totas flors—blancas y de satalía.
Mentres regava 'l jardí—sent cantá' una veu molt prima.
Sent cantar un rossinyol—que cantava ab alegria.
—Rossinyol, bon rossinyol—tu cantas y jo sò trista,
dònam novas del amor—d' aquell que mon cor estima,
y te 'n farè lo bech d' or—las alas de plata fina.
—A Roma lo trobarèu,—á Roma que canta missa.—
La viudeta se n' hi va—vestida de pelegrina.
Quan la viuda arriba allí—lo 'n troba que deya missa.
Quan la viuda lo coneix—una basca ja 'n tenia.
L' estudiant se n' adona—y tambè se 'n defallia.
La viudeta se 'n torná—molt tristeta y afligida.
—Minyonas qu' anéu pujant—una cosa tinch per dirvos,
no 'us fiéu d' estudiants—ni gent que maneji llibres.

VARIANTS.
Vers 7.

Que n' hi ha de totas flors—rosa, vera y satalia.

Vers 9

N' hi havia un rossinyol—que 'l seu cant dona alegria.
Rossinyol, bon rossinyol—la veritat no 'm dirias?
Me dirias l' estudiant,—l' estudiant hont seria?
—A Roma lo trobaréu—á serví' una rectoría.

NOTA.

A la fi solen afegirshi eixos dos versos que naltres hem tret per créurels no solament dolents, sino tambè desmilloradors del conjunt.

Aixis me l' han pres á mí,
he tingut goig sens alegria.