Lo enamorat

LO ENAMORAT.

Fadrins que 'm coneixéu
daume la enhorabona
que me 'n so enamorat
d' una gentil minyona;
blanca n' es com la neu,
fresca com una rosa;
sempre n' estich pensant
quan la trobaré sola,
de nits no puch dormir
de dias may reposo,
un dia vaig saber
qu' era al hort tota sola
que 'n regava las flors
los clavells y violas,
y tambè un llessamí
y un roser ple de rosas,
jo me n' hi vaig anar
ab intenció bona,
de tan lluny com me véu
ella á riure se 'm posa.
—¿De qué riéu amor?
—Jo de ninguna cosa,
ho faig del be que 'us vull
de voluntat que 'us porto.
Si veniu per diners
ja sabeu que so pobre
que lo dot que jo tinch
á la cara me 'l porto.—
Se 'n prenen per las mans

donan tres toms pel horta,
se 'n van sota un roser
á conversá' una estona,
se 'n van sota un roser
tot carregat de rosas.
—Als meus pares diré
seré la teua esposa
dia que 'ns casarém
ne guanyarém la gloria.
L' amor,
quanta pena m' heu dada—en mig del cor.
Gentil
flor de la primavera—del mes d' abril.