Cansons de la terra - Volum IV/La pastorel-la

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca




LA PASTOREL-LA.


Cansons de la terra (1874).djvu


Quan un soldat ve de la guerra
si n'encontra una pastorel-la.
—Pastorel-la, bon jorn, bon jorn,
¿voléu llogar un polit pastor?
 
—Vos d' un pastor no 'n feu la mira,
porteu espasa y carrabina,
tambè porteu vostre xapó,
no feu la cara de pastor.

—Ni vos tampoch, la demosel-la,
no feu ayre de pastorel-la,
sou blanca com un llassamí;
las pastorel-las no son aixi.

¿Voléu venir, gentil pastora?
¿voléu veni' á la ombreta un' hora?
Sota la ombreta d' un llassamí,
floreix é hi grana lo romaní?—

La pastora s' es escusada,
diu que son pare l' ha criada.
—Tornéu demá de bon matí,
á las nou horas jo seré aquí.—

Las nou horas ja sòn tocadas.
La pastorel-la no hi es estada;
lo soldat prou hi es estat,
la pastorel-la ja lo ha enganyat.

—Jo hi faré fer una capella
en honor de ma demosel-la
y quan la gent hi passarán
en l' amor mia pensarán!

NOTA.

Esta cansò es rossellonesa á jutjar per las moltas paraulas afrancesadas que hi ha en algunas de sas versions. Aixis per exemple en lloch del vers 3 de la nostra versiò, en altras hi ha aquest.

Pastorel-la, bon jour, bon jour,

que no 'ns pot deixar dupte sobre 'l seu orígen.

________

Tambè existeix y coneixem la versiò italiana, si be es un poch diferenta. En ella hi campejan aixis mateix qu' en la nostra paraulas afrancesadas.

Su la riva de lo mar,
u j' e ina pasturela,
ra pastirava i sol barbin
e l' era bela sula:
—Pastirèe, bela, i vostr barbin,
che 'u luv nou ve li mangia,
a l' ho vist ant ir bosch
ch' u men-n'ha le gambe.—
—I mei barbin sun ben uardai
da ina galanta fija,
i mei barbin sun ben uardai
e u luv u 'n i mangia mia.—
U sort fora u luv
cun ra bucca larga

l' ha pijà ir pì bel barbin
che ra bela a s' aba.
Bela a s' betta a crièe,
sort u gentil galant,
l' ha tirà trei culp au luv,
e ir barbin u scappava:
—Pijèe, vui bela, ir vostr barbin,
bitèle ansem ai atri:
mi a v' ho fà isto piasì,
da vui na vurreiva ïn atro.—
—Che piasì jaurei da mi?
sun dona maridaja:
l' aneliu ch' ajò ant u dij
l' è d' cull ch' u m' ha spusaja.
Viurei lunesdi matin,
au sun di la campan-nha,
tundirò lo mioi barbin,
e vi darò ra lan-nha.—
—Nun fass mia scarlatin di lan-nha,
e manco di stuppa;
vurreiva sul in basin
da ra vostra bela bucca.—
 (Ferraro.—Canti montferrini).