Lo moro Abul-Mejí
LO MORO ABUL-MEJÍ.
Se canta ab tonadas d' altras cansons.
Un dematinet la trobo
que cullia gessamí,
jo li dich: «Dèu vos guart jove,»
y ella 'm diu: «Fugiu d' aquí,
»no volgueu que la gent digan
»del que tenen prou que dir.
»Lo pare me 'n fa amenassa
»que me 'n vol traure d' aquí,
»me vol fer aná' á una terra
»que no s' hi cull pa ni vi,
»tampoch sal per la vianda.
¡Com m' hi tindré de morir!»
—No te n' espantes minyona
al teu pare déixal' dir
que jo ne vindré á cercarte
un diumenge al dematí.—
Dematinet á las quatre
á la porta n' hi truquí.
Ella soleta en camisa
á la finestra va eixir.
—A qui demanéu vos jove?
Potsè' 'm demanéu á mí.
—Cuyta, arreplega la roba
minyona si vols venir.—
Dugas horas caminarem
paraula no 'ns varem dir.
Acabat estas dos horas
surt lo moro Abul-Mejí,
qu' era un home que robava
als que anavan pèl cami.
· · · · · · · · · · ·
· · · · · · · · · · ·
—Apartéus d' aquí minyona,
apartéuse del camí,
ne menjaréu pa fet d' ordi
y beuréu un vas de vi.—
Mentres feyan la beguda
la justicia va venir,
agafaren la minyona
lo minyò ne va fugir.
VARIANTS.
Vers 1.
Un dia estant á l' horteta
tot cullintne llessamí.
Ja n' hi dono lo bon dia.
Vers 13.
No t' espantes donzelleta.
Vers 25.
Mentres estant en conversa
surt lo moro Abul-Mejí.
NOTA.
En moltas versions, lo nom del moro es Xiridixi; mes naltres hi hem deixat lo que ha servit per la nostra, donchs te mes lluch de veritat.