Cap al tard/A-n En Matheu Rotger

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca






A-n En Matheu Rotger



 Mercès, amich; hc fullejat ton llibre.
Brunyint el marbre d'una llengua morta,
hi talles de relleu altes figures,
 com en el fris d'un temple.
 
 Entre les grans evocacions, imatges
de santedat y d'heroisme, alternen
inspiracions humils que'l privilegi
 de l'amistat honora.

 Així, l'ensomni de la nit cesaria
que ma rudesa modelà d'argila,
trelladares al bloch incommovible
 que cisellava Horaci.

 Els fulls de bronze burílats per Tácit,
m'encomanaren la calor febrosa
d'aquella Roma delirant que duya
 la mort en les entranyes.

 Ab ritme tremolench el pols glatía,
y en mon cervell alucinat, de sobte,
rastre deixá de meteor esplèndit
 l'imperial tragedia.

 Mes de bades en bái*bares estrofes
volguí vessaria palpitant y viva.
L'ona de foch emperesida hi passa,
 com entelat reflecte.

 Tu, deslligantla de la rima indócil,
en l'ampla majestat del metre helénich,
la retornares a la llum y l aura
 de la visió primera.