Cap al tard/Als autors de Horacianes y Enllà

Als autors

de «Horacianes» y «Enllá»

Per camins diversos
¿ahon la guiau
la Musa divina
que us dona la mà?

Senyant la nuesa
de son pèu descals
en l'arena humida,
l'he vista passar,
ab cabells alloure,
fresca y odorant
de l'aigua nadiua
qu'en la fosca naix.

L'he vista llavores,
ab cabells nuats
y túnica grega,
la lira en les mans,
per la gradería
de marbre muntar
a l'intercolumni
del temple ideal.

Ab cabells alloure
o ab cabells nuats,
sempre es la mateixa,
la vera, la gran,
que'ns tramet la dolsa
faysó maternal;
digna poesía
d'un poblé que sab
en majestüosa
riuada avansar……

¡Oh, per Catalunya
quin florir de Maig!
Sent la veu d'En Costa,
la d'En Maragall;
veu creixe' les branques
de la catedral
que pujen a cloure's

en l'immensa nau
on sonará l'himne
dels nostres infants;
y com un sol home,
sentint bategar
dintre les entranyes
l'empenta vital,
porta, esperansada,
sos mil estandarts
a l'heroica festa
de la llibertat.