Carta del duc de Gandia per al·legar el seu dret al tron vacant (02-09-1410)

De Viquitexts
Carta del duc de Gandia per al·legar el seu dret al tron vacant (02-09-1410)
Alfons IV de Ribagorça
Amb aquesta carta es posava de manifest l'opció al tron d'Alfons IV, abans de fermar-se el Compromís de Casp
 Baixa

Als noble é molt honrats lo gobernador, lo batle general é los veguers é altres qualsevol officials reyals del principat de Cathalunya ó lurs lochtinents. Nos, don Alfonso del alt infant en Pere Darago, que Deus haja, fill, duch de Gandía é comte de Ribagorça é de Denia, vos enviam molt á saludar. Be creem no ignorets com per la gran triga é dilació sobre la declaració de la successió dels regnes é terres de la corona reyal Darago apres mort del senyor rey en Marti de gloriosa memoria, fahedora per sa diuturnitat es é pot esser presta á grans et insuportables scandels, perills et damnatges de tota la terra é senyoria Darago, en gran dan et desfavor de lur dret rey et senyor: perques cove que nos á qui apres del dit senyor entenem certament ques pertany la successió dels dits regnes é terres la qual molts dies ha passat havem adita é acceptada, instem é cuytem vostres naturalesa é leyaltat les quals tots temps ab gran esforç tro á scampament de sanch é mort inclusivament hauets mantenguda et conservada á donar bona et breu fi é acabament, á degut effecte é ostensio daquella justicia ques pertany. On com hajam per nostre dret ab gran diligencia ab solemnes doctors fet veure é examinar tots los testaments dels reys passats é clarament hajam ab aquells trobat é conegut los regnes é terres de la corona Darago, apremort del dit senyor á nos pertanyer com sia clar é en ubert á tot hom qui veure é saber ho vol, majorment per lo testament del senyor rey en Jachme de gloriosa memoria, tresavi nostre, lo qual conquistá los regnes de Valencia é de Mallorques de mans de infels, axi ordonant apres de la institució del infant en Pere primogenit et hereu seu ço es que sis convengues quel dit infant en Pere primogenit seu ó los fills daquell les gitims mascles ó descendents daquell en dreta línea, mascles legitims seus fill ó fills legitims et mascles morissen, lo regne Darago ab totes ses terres fossen devolutes á certs substituits seus é deffallints tots los dits substituits derrerament volc é stabli que tots los seus regnes é terres devolvessen á aquell qui fos pus proisme en línea de parentela, lo qual empero fós legitim é mascle é devallás per dret, grau de son linatge segons que en lo dit testament pus largament es contengut. Donchs com tots los dits descendents del dit rey en Jachme per la dita dreta linea hajen finits sos dies sens fill ó fills mascles é legitims trosus en lo senyor rey en Marti derrer descendent per dreta linea defunt é ja ans de la mort del dit rey en Marti tots los altres substituits contenguts en lo dit testament fossen defallits: sequeixse que tots los regnes é terres é tota la heretat per lo dit testador al dit seu primogenit lexada pertany á nos qui som pus proisme al dit rey en Jachme en linea de parentela é son mascle é legitim descendent daquell de mascle per dret, grau é de son linatge. E ultra nostra justicia en la dita successió á nos competent no solament per lo dit testament mas per altres justes rahons, encara vosaltres deuen induhir á spatxar et declarar nostra justicia de la dita successió á nos pertanyen les preheminencies é sguarts los quals nos havem á la casa Darago, car entre aquells qui devallen per dreta linea masculina de la dita casa cessant parlar daquells qui per linea femenina devallen daquella qui son estranys com no hajen tan bon dret com nos en la dita successió no sia algu dins lo regne ne fora daquell haja los dits sguarts á la dita casa segons nos havem ço es com lo senyor infant en Pere pare nostre fon fill legitim del rey en Jachme ço que no ha altre. Item mes que som net del rey en Jachme que no ha altre. Item que som nebot del rey Namfos que no ha altre. Item que fom et som cosingermá del rey en Pere que no ha altre. Item que fom et som oncle dels reys don Johan é don Marti que non ha altre. Item que som primer en temps á la casa Darago com siam major de dies que algun altre é som natural de la casa et regnes Darago é per conseguent dejam esser primer et millor en dret. Item per ço com altament é loable havem servit á la dita casa é los reys é regnes daquella en totes guerres et affers que en nostre temps son stats en los dits regnes metents et despenents axi nostra persona ab scampament de sanch é longa preso de aquella com bens de nostres sotsmeses é servidors é perdiment de lurs persones en mantenir sustentar é conservar la dita casa mes que altre qui dret si digua segons que aço á tot lo mon es notori. E per conseguent com fossem derrer en temps ço que no som seriem et som pus fort primer é millor en dret en la dita successió que algun altre segons es lo conservador de la nau á altre creedor primer en temps: ne havem menys parents amichs et servidors et ab que los mantengam ab totes coses si mester era que algun altre: per ço ab gran ansia y congoxa pregamvos é vostra vera fealtat ab aquella major instancia que podem requerim que ab tota solicitut é virtut havents Deus davant vostres ulls é lo deute per lo cual sotstenguts é obligats á la casa Darago al pus tost et breu que porets entenats reyalment é de fets á la expedicio, publicacio é deliurament del dret de la dita successió com lo contrari seria gran carrech de vosaltres é daquells qui ferho han é por tantho breument á final conclusio segons dit es serets dignes de gran laor et honor é nomenats preservadors de la dita casa é corona Darago é desviadors de tot sinistre mal et perill de aquella: pregantvos que de les dites coses lo pus prest que esser pusque hajam vostra resposta tal com de vosaltres per los esguarts damunt dits se pertany: é per vostra acostumada bondat permetats de la presentacio de la present á vosaltres fahedora per conservacio de nostre dret é justicia esser feta carta publica. Dada en la nostra vila de Gandia ab nostre segell comu segellada lo segon dia de setembre del any de la nativitat de nostre senyor mil cuatrecents deu.



Aquesta obra es troba sota domini públic. Això és d'aplicació per tot el món, ja que l'autor va morir fa més de 100 anys. (Més informació...)