Cervo ferit no desija la font
 |
Aquesta és una pàgina de desambiguació.
És a dir, una pàgina que us porta cap a d'altres amb el mateix nom. Si un enllaç us ha portat fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a la pàgina més adient. |
Cervo ferit no desija la font pot tenir els següents significats:
- Cervo ferit no desija la font, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
- Ceruo ferit no desija la font, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.
Altres versions
[modifica]Cervo ferit no desija la font
aytant com yo ésser a vós present;
al gran repòs de mon contentament
passar no pusch sinó per aquest pont.
Molt me ve tart lo jorn tan desijat,
comprat molt car per dolorós sospir;
e tart o breu só cert que deu venir,
si per la mort camí no m'és tancat.
Ésser no pusch d'esperança lançat,
car yo us desig segons mon major bé.
A vós deman: contra mi res no us té,
mentre·l voler vostre·m sia donat.
Si·l penssament lunyava hun sol punt
d'imaginar haver vostre voler,
sens aquell tot, no pusch delit haver;
si no·s tot sa, tost porà sser defunt.
Davant me veig de grans dolors un munt,
puys ops he tant per a mon contentar,
e mon voler porà molt menyscabar
si·l vostre·s mou e no mostra que munt;
e devallant, devallarà lo meu,
e, d'alt cahent, no darà poch crebant,
car tot estrem altr·estrem és donant:
al poch estat no par l'offenssa greu.
Mil veus lo jorn és per mi pregat Déu
de ço qu·en vós està la major part:
qu·en mon voler hajau lo vostre sguart;
e prech Amor vos lanç tot poder seu.
E si u compleix, ladonchs pendreu estrem,
si troba loch on se prenga en vós;
en loch dispost sa passió·s en nós,
e lo contrast tenim e no volem.
Noves de vós saber mortalment tem,
dubtant-me fort que no y mostreu amor;
per no saber visch en altra dolor:
no ssé de qual costat guart que no·m crem.
No és en vós complir lo meu delit,
per bé que vós vullau complir aquell;
d'Amor haveu haver forçat consell,
en vós y en ell recau mon bé complit.
Res no temau ne prengau en despit
dels penssaments meus ab varietat,
car en servey seran de fermetat;
de tals servents vol ser Amor servit.
Si punt d'enug d'est praticar sentiu,
sens amor sou o no sabeu qué vol;
ferm loch no·l té qui d'aquest mal se dol,
lo moviment per segurtat teniu.
Si tant de vós com voleu no confiu,
mon gran voler me porta·n aquest zel;
de vostre cors no tem lo pus prim pèl
qu·en contra mi res fes ne·m fos altiu.
La voluntat vull que pas tota·n mi;
yo só celós si molt amau a Déu;
dant-vos delit sens mi, lo mal creix meu;
quant vos dolgués, de mal vostre·m dolguí.
Tornada
Mon derrer bé, de vós yo guart la fi,
quant del present me trob ésser content,
e si·m veig trist per algun cas present,
res venidor trobar no·s pot en mi.