Compendi de la historia dels set sabis de Roma en appariats

Aquest text és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar el Viquitexts expandint-lo i millorant la seva qualitat, o citant fonts amb el permís de l'autor. Altres dades: Només disposem del fragment inicial.

Senyors, si entender volets
Molts bons exemplis auzirets
E tals que'eus poran profitar
Si be los volets scoltar.
Car los VII savis qu'els dixeren,
E dels juy de mort moriren,
Els tots VII e lur Senyor
Lo fill del emperador.
De Roma fo l'emperador
E ach muller de gran valor.
D'essa muller ach un fiyll
Que apres sofri gran perill.
Mori la mare del infant
E l'emperador dix ab aytant
A VII savis qu'en faria,
E son fill qual li nodriria?
E Benalts respos tot primer,
Que era hom de gran afer:
Senyor, lonth temps vos hé amat
E molt bon consell vos hé dat;
Prech vos qué m'o guazardonets,
Car vey qu'olvidat o havets.
Si vostre fill me comanats
Tot m'o aurets gazardonats,
E io promet vos per ma fe
Que li mostrare axi be,
Que dintre tro a VII ayans
Ell sabra aytals VII tans
Que io ne savi qui sia assi.
E prech vos que conesca ab mi.
E Enalts hom de gran poder
Dix: Senyor, io que vull parlar,
Si a vos plau lo scoltar.
Comenats me aquest infant;
E io promet vos be aytant
Que ans VI ayans passats
Io li auré mostrat assats
Que ell sabra pus que mi,
Ne algun que sia assi.
E Bentuls apres respos
E dix: fets me tantes honors
Que io nodrisca mon Senyor:
E io promet vos per deu,
E per los sans que son al cel,
Que li mostrare mos scrits;
Que d'assi a V ayans complits
L'infant aura apres assats
Mes que savi que vos ajats.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Fonts

• Essai sur l'histoire de la littérature catalane, augmentée de la Comedia de la gloria d'amor, de Fra Rocaberti - Poème inédit tiré des Manuscrits de la Bibliothèque impériale, et d'un noveau fragment de la traduction catalane de Dante., par F.-R. Cambouliu. Deuxième Édition. Paris, Durand, Libraire, Rue des Grès, 7. 1858. Pàg. 43-44. (que alhora prové del "manuscrit de Carpentràs").