Constitutions y altres drets de Cathalunya, Barcelona, 1704

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Constitutions y altres drets de Cathalunya, Barcelona, 1704
Corts Catalanes
Download-icon.svg Baixa


t. I, lib. 1, tít. 17, cap. 11, fol. 47.

Ferrando segón, en la primera Cort de Barcelona. Any 1481. Cap. 18.

Poc valdria fer leys, e constitutions, sino eren per nós, e nostres officials observadas: perçò confirmants los Usatges de Barcelona, e las constitutions del Principat de Cathalunya, capítols, e actes de cort, privilegis communs, e particulars, e altras libertats del dit Principat, volem, e manam, que aquells, e aquellas sien observats (...)

Volent, e declarant que qualsevol letras, provisions, manaments, commisió, o commisions ab carta, o sens carta, contra los dits Usatges, constitutions, capítols, actes de cort, e encara contra privilegis, e libertats, usos, e costums de la Església, de barons, cavallers, e hòmens de paratge, de ciutats, vilas, e locs reyals, de ciutadans, burgesos, de hòmens de vila del Principat de Cathalunya, e dels singulars de aquells atorgadas, e de aquí avant atorgadoras fetas, e faedoras per nós, e successors nostres, o per nostre primogènit, o loctinent, governador, o portant veus de governador, o per qualsevol altres officials nostres presents, e esdevenidors, ésser ipso facto nul·les, encara que fossen de propri motiu, e de certa scièntia, e per qualsevol causa, o rahó, e sots qualsevol impositió de penas atorgadas, e atorgadoras; ans volem, que com a nul·les, invàlits, e invàlidas los officials, e iutges de qualsevol nom, e preeminèntia sien, no obeescan, ne sien tenguts obeir en manera alguna (...); e si contrafaran, volem, que ultra las penas dejus contengudas, los actes, e proceiments sien ipso iure nul·les. E si los dits officials, e iutges las ditas cosas no servaran, o si los dits officials, e iutges, de qualsevol preeminèntia, e condició sien (...) scientment proveiran, signaran, posaran manaments, expediran, o faran cosa alguna en qualsevol causas, o negocis civils, criminals, o mixtes, contra los dits Usatges, constitutions, capítols, actes de cort, privilegis, usos, e costums, volem, que ipso facto incórregan en sentèntia, e pena de excommunicatió...


lib. 9, tít.XV, nºXVIII (edició facsimil Barcelona, 1909, p. 431)

Cascuna fembra sie esmenada segons valor de son marit, e si no ha marit, nel hague anc, segons valor del Pare, o del frare.


t. III, lib. 10, tít. 6, fol. 90.

Com lo Senyor en Ramon Berenguer Vell, Comte, e Marquès de Barcelona, e subjugador de Espanya hagué honor, e vehé, e conec, que en tots los plets de aquella terra no podien ésser observadas las leys godas, e vehé molts clams, e molts plets que aquellas leys no jutjavan, specialment ab loament, e consell dels seus prohòmens, ensemps ab la sua molt sàvia muller Adalmús constituí, e mès usatges, ab què tots los clams, e los malfets en aquells insertats, fossen destrets, e pledejats, e ordenats, e encara esmenats, o venjats. Açò féu lo Comte per authoritat del Jutge, qui diu, que.l Príncep haja electió, e licèntia, de ajustar leys, si justa novitat de plets ho requerrà, e que sie tractat per la discretió de la Reyal Majestat, en qual guisa començament de plet sie a leys ajustat. E la Reyal potestat sola sie franca, en totas cosas qualsevol pena manarà ésser posada en plet. E los Usatges que mès lo Senyor Comte començen axí.


Esborrany Aquest text és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar al Viquitexts expandint-lo i millorant la seva qualitat, o citant fonts amb el permís de l'autor.

Altres dades: Només s'hi mostren alguns fragments.