Corts de Saragossa i vistes de Jaume II d'Aragó i Sanç IV de Castella a Monteagudo (1291)
Fo ordonat per los richs homens et per los cavalers de Catalunya et per los ciutadans de Barcelona presens, Don Atho de Foçes et Don Sanç Dantillò, rics homens del Regne Darago, et presens molts cavalers del dit Regne, et Don Diego Lopiz de Bischaya, que fos trames al senyor en Jacme per la gracia de Deu Rey de Sicilia, frare del dit Rey Don Alfonso I leny armat en que anas en Ramon de Manrresa, per fer saber al dit Senyor Rey en Jacme la mort del dit Senyor Rey son frare, et que el romania hereter de sos Regnes per son dret et per sustitució del Senyor Rey en Pere de bona membrança lur Pare.
E fo ordinat per la cort qui en Barcelona era que fossen trameses missatgers al Regne Daragó et el Regne de Valençia per fer saber les coses damunt dites, et que acordassen de trametre missatges sollempnials al Senyor Rey en Jacme, que vingues et que ordenassen en est demitg que pau et justicia fos mantenguda en la terra tro ala sua venguda, cor axi metex ordenarien en Catalunya et farien venir et ajustar en Barcelona los Barons de Catalunya qui aqui no eren.
E axi foren fets ordenaments per tots los Regnes et les terres Daragó et de Catalunya et de Valencia et de Mayorcha tro a la venguda del dit Senyor Rey en Jacme et per I mes depuys, et que totes guerres sessassen tro a aquel dia.
El dit leny armat ab lo dit Ramon de Manrresa parti de Barcelona la vespra de Sent Joan seguent del dit any, et fo a Meçina ab lo Senyor Rey en Jacme, al XIII en dia apres la dita festa de Sent Johan, e dix al Senyor Rey la missatgeria que li fo comanada, de la qual cosa lo Senyor Rey, oida la mort del dit Senyor Rey son frare, fo molt desperagat. E per tal que diversitats ne dans nos pogessen nodrir en les terres et en los Regnes deçá qui romanien sens Senyor feu aparellar galees per venir en les parts de Catalunya.
E con fo en Trapena ab les dites galees trobá aqui lo noble en Pons Huc Comte Dempuries, qui per si et no per missatgeria venc al Senyor Rey en Jacme en I nau per atendre a el, axi com a Senyor.
El dit Senyor Rey en Jacme parti de Trapena ab VII galees et amená ab si lo dit Comte et entrà en Mayorcha lo diluns VI. dies alentrada del mes Dagost del any damunt dit MCCXCI.
En la cual ciutat de Mayorcha foren vengunts et ateses a el los Missatgers dels Regnes et de les terres sues ab galees armades, ço es assaber: Daragó, Don Atho de foçes et Don Blascho Dalagó et Rodrigo de figueroles et en Pere Athones. E per lo regne de Valençia, lo noble en Jacme P. et en Gonçalvo Eximenis Darenós, et Johan de Bidaure, et Gil Martinez Dentença; e per Catalunya lo Comte Durgel, lo Comte de Payllars et en Pere de Cervera, et en Guillem Galceran; et atressi honrrats Ciutadans de les ciutats et viles dels dits Regnes et terres. E cascons del missatgers avien manament de dir al Senyor Rey en Jacme que vengues a emparar et reebre los dits Regnes et terres sues qui li tanyen per son dret et per dret deretat.
E con lo Senyor Rey ac pres sagrament et homenatge dels Prohomens de la ciutat et del Regne de Mayorcha, parti daqui et arribá en Barcelona ab la armada dels missatges, ensemps XIII dies al entrada del mes Dagost, en lo dit an, en fo molt reebut ab gran honor.
E per tal quels Aragoneses no fossen agreugatz, sil Senyor feeya cort als Catalans abans que als Aragoneses, lo Senyor Rey pregá los rics homens et cavalers et ciutadans de Catalunya en Barcelona ajuntats, que sens cort afer en aquela sahó, quel retengessen et jurassen per Senyor, axi com se devia fer, et el que juras a els usatges et costums et ço que sos antecessors juraren. E fo axi atorgat et feyt.
Aquests son aquels qui juraren en la ciutat de Barcelona et feren homenatge per los feus que tenen per lo Senyor Rey, Die Mercurii XI. Kal. Septem. An. Dom. M,CC.ºXC. primo.
| Primo Dominus Infans Petrus. Poncius Hugonis, Comes Impuriarum. |
Bertrandus de Castro veteri. |
Anticus Titionis. |
Jacobus de Canoves. |
Raimundus Calveti. |
Berengarius de Guarnau. Sindici civitatis Gerunde. |
In Villafrancha III.º Kal. Septemb., eodem anno fecerunt homagium et fidelitatem, scilicet illi in nomine quorum scriptum est ho. fecerunt homagium, et illi in quorum nomine scriptum est fi. fecerunt fidelitatem. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
ho. Ff. de Villafrancha. |
fi. Berengarius de Canelles. |
Jacobus de Colle. |
Guillermus Jafer. |
Die veneris, II. Kal. Septemb., anno prefixo in Monasterio Sanctarum Crucum, infrascripti fecerunt homagium et fidelitatem Domino Regi.
ho. Gueraldus de Aquilone. |
f. Geraldonus de Aquilone. |
Die Dominica IIII. Non. Septemb. anno predicto in Terrachona, infrascripti fecerunt homagium Domino Regi pro feudis.
ho. Gaucerandus de Podio viridi |
ho. Berengarius Despinles |
Die et anno loco prefixis.
Guillermus de Monte Sereno |
} |
fecerunt sacramentum |
In Terrachons, die et anno prefixis, fecerunt sacramentum per se et universitatem Montis albi Sindici inferius nominati.
Guillermus de Miralles. |
Jacobus de Conflent. |
Nonis Septembris, in Mora, Bernardus de Villafrancha fecit homagium Domino Regi pro feudo Castellanie Villefranche.
VI. Idus Semptembris anno predicto in Mora, Arnaldus de Matarone fecit homagium Domino Regi pro Castro de Godalest, quod ipse tenet ut Alcaidus ipsius Castri. Bernardus de Pulcrovisu fecit ibidem homagium Domino Rege pro Castro de Montesia XVI. Kal. Octobris. Raimundus de Sancto Licerio fecit homagium Domino Regi in Cesaraugusta pro Castro de Muro veteri.
Item Fferrandus Garcesii de Roda missit Domino Regi litteram in Cesaraugusta pro Castro de Denia quod tenet in comanda, quod reddet illud sibi quandocumque voluerit. XIII Kal. Octobris in Cesaraugusta, Bernardus de Villafrancha fecit homagium Domino Regi pro Catro de Alcalano quod tenet ad feudum pro Domino Rege, in Regno Valencie.
In Ilerda, V.º Idus Septembris an. Dom. M.ºCC.XC.º primo, Paciarii et Probi homines civitatis Ilerde inferius nominati pro se et tota universitate dicte Civitatis fecerunt homagium et sacramentum fidelitatis Domino Regi: scilicet Paciarii homagium et sacramentum fidelitatis, et alii Probi homines solum m.º sacramentum fidelitatis.
Guillermus Balb. . . |
}
|
Bernat de Besuldo. |
E fet lo dit sagrament, los damunt dits prohomens de Lerida demanaren al Senyor Rey devant sa Cort confirmació de lurs privilegis et de franquees et de lurs costums generalment. E con fos la Cort de Barcelona qual Senyor Rey poges adobar, anadir o tolre en los dits privilegis a coneguda dell et de sa cort et dells, en ço que embargas justicia ne pau ne bon estament de la terra. IIII.º Idus Septemb. Anno predicto inferius nominati fecerunt homagium Domino Regi.
Raimundum Daspes.
Gombaldus de Riner pro se et fratre suo Guillermo Riner, salvo jure Matris eorum.
Guillermus de Aguilanu.
Jacobus de Bianya. |
Guillermus Caherii. |
Arnaldus de Molins Cavaler. |
Petrus Andreu. |
Raimundus Çasala. |
Petrus de Deu. |
Arnaldus Vjves. |
Bernardus Desmas. |
Berengarius Solema. |
Petrus Mayol. |
Raimundus Barrjl. |
Thomas Paschal. |
Just de Mata. |
Petrus Borrel. |
Bertran de Thomas. |
Bernat de Miravet. |
Domingo Richer. |
Borras de la Graylla. |
Michel de Torra Freyta. |
Pere Çoliver. |
Pere Juliá. |
Guillem de Molet alter. |
Ramon den Selva. |
Bernat Dalva. |
Die et anno prefixis nobilis Raimundus de Angularia Dominus de Angularia fecit homagium Domino Regi pro Castris et Locis que tenet a Domino Rege in comanda, et fecit jude fidelitatem Domino Regi.
Idus Novembris in Daroca, Santius de Antilione de Erill fecit homagium Domino Regi pro honore Castri de Iscles et de Valle de Sirez.
E en apres, con ordenat fos per lo Senyor Rey tenir Cort en Çaragoça en lo dia de Santa Creu de Setembre, lo Senyor Rey aná á la dita Cort et entrá en Çaragoça dissapte lendemá de la dita festa. En la qual ciutat lo Senyor Rey fo molt ben reebut per los richs homens et per los Cavalers et per totes les altres gens qui aqui eren.
E con fos gran diversitat entrels richis homens Daragó, especialment entre Don Lop Fferrench de Luna et en Pere Fferrandis Senyor Dixar duna part, ab Don Pere Cornel et Don Artal Dalagó et Don Eximen Dorrea et Don Blasco Dalagó et aquels qui lur part seguien de laltra, lagiase lo començament de la Cort tro al diluns, ço es açaber VI dies alexida de Setembre, per quel uns per enveya dels altres volien embargar la dita cort, fa fos ço generalment tota la cavalleria et la cort volgues molt et desigas lendreçament de la terra et del dit Senyor Rey.
En lo qual dia de diluns, en la Esgleya de Sent Salvador de Çaragoça fo lo Senyor Rey et ab ell Don Bernat Guillem Dentença et Don Jaime Senyor de Xericha et Don Pere Fferrandis, et en Lop Ferrench de Luna et Don Atho de Foçes, et en Sans Dantilló, et Don Perez Martinez de Luna et altres richs homens et tota la Cavalleria et laltra Cort. E requeriren al Senyor Rey que comensas sa cort, et quels jurats lurs furs et lurs costumes, et els quel jurarien per Senyor et per Rey, axi con fer se devja, et que no lagias de pendre et de fer aço, si be Don Pere Cornel, et Don Exemen Dorrea et Don Blascho Dalagó et Don Roy Xemenis de Luna, Comanador de Muntalba, no eren aqui presens, los quals eren anats a Oscha a Don Artal Dalagó qui aqui era davol delit.
E lo Senyor Rey, per tal que concordablement la cort fos celebrada, esperá tro ahora nona baxa lo comensament de la Cort, en la qual hora los damunt dits richs homens qui anaren a Oscha foren tornats; et veen els que tota laltra Cort era concordat a rebre lo Senyor Rey per Senyor, tuyt en sems foren en aquel metex entenjment.
E lo Senyor Rey comensá a parlar davant tota la cort ajustada en la dita Sgleya, et dix moltes bones paraules; de les quals et del seu bon entenjment foren tuyt molts pagats et alegres, et demantinent fo a el respost per la cort ab gran pagament de ço que ell lur avia dit.
E aytantost lo Senyor Rey jurá mantenir et observar furs et privilegis generals, uses et costumes Daragó, de Terol, de Ribagorça. E als jnfançons del Regne de Valencia fur Daragó a quil querria, segons quels fo otorgat per lo Senyor Rey en Pere.
E los richs homens et los mesnaders et los cavalers et los infançons et los procuradors de les ciutats et de les viles Daragó juraren al dit Senyor Rey en Jacme per la gracia de Deu Rey Daragó et de Sicilia et de Mayorcha et de Valencia et Comte de Barcelona per Rey et Senyor natural, et quel servirien el obeyrien ben et leyalment axi con lurs Antecessors feren als seus.
En apres, lo dimecres seguent IIII dies al exida de Setembre, lo dit Senyor Rey parlá ab la Cort en la Esglesia dels frares Preycadors de Çaragoça. E sobre IIII capitols quel Senyor Rey mostrá parlá molt ordenadament et savia, et a gran plaer de tuyt sobre aquels capitols. Dels quals IIII capitols es lo primer: Que pau et justicia fos tenguda et ordenada en la terra ab fermetat covjnent. El segon capitol es quels castels qui per lo Senyor Rey Don Alfonso eren dats en rahenes als richs homens Daragó li fossen retuts. Lo ters capitol que li fos assignada renda a sa taula, que les rendes sues Daragó et tot lals fos compartir a Cavaleries. El quart capitol: que la Cort li donas consel et ajuda covjnent per mantenir la guerra et per establir les fronteres.
Sobre quals capitols fo respost et ordenat segons que dejus se seguex.
Divendres, III dies alexida de Setembre en lany damuntdit fo la Cort aplegada en la Casa dels Preycadors de Çaragoça sobre la resposta a fer al Senyor Rey sobrels dits III capitols. E per ço, cor Don Exemen Dorrea et Don Pere Cornel embargaven quels Castels de les rahenes fossen retuts al Senyor Rey et los altres richs homens clarament no atorgaven los romanens IIII capitols, fo sobre aço gran diversitat entrels richs homens duna part, els mesnaders et la cavallerja et los sindichs volgren et tengren per ben quel Senyor Rey poges usar en fet de justicia en totes aqueles maneres que deges, et encara segons los ordenaments que foren ja fets per la Cort Daragó en vida del Rey Don Alfonso, los quals ordenaments manaven esquivar mals fortment, dintre cert temps et ab inquisició, et otorgaren laltre capitol que los castels de les rahenes fossen sopte retuts al Senyor Rey. Atorgaren atressi laltre capitol quels Senyor Rey ages a sa taula de les rendes Daragó les juderies et les salines et les moreries et peatges et terres Daragó. E atorgaren laltre capitol quel Senyor Rey ages ajuda de tuyt a defeniment de la terra et a ordonament de les fronteres. E los richs homens veens que la cavaleria et les ciutats eren daquest entenjment et que aytal resposta volien els fer, et els eren daltre entenjment, foren molt despagats que la Cort sespeegas et resposta feesen sobre aço al Senyor Rey menys de consentiment dells. El Senyor Rey, veen la diversitat que entre ells era sobre aço, tractá ab los richs homens et ab la cavaleria et ab les ciutats per tal que desgrat entre els nos cresques, et per tal que al seu servey no poges aver destorp en la terra, que la resposta ques faes per los richs homens generalment per tuyt et consenten la altra cort, jas fos quels richs homens agessen enteniment de minuar en la resposta que la cavalleria et laltra cort avja acordada. E axi aquel dia metex Don Pero Fferrandiç per la cort respos als dits IIII. capitols en aquesta manera. Al primer de pau et de justicia que fos tenguda et observada justicia, segons que per fur et per carta de la pau fer se deia. Item quels Castels de les rahenes fossen sopte retuts al Senyor Rey. Item que ages a sa taula les terres els peatges et aqueles judaries et moreries et salines que no fossen acustumades de esser donades en cavaleries. Item en la ajuda con fos mester a avant, que la farien que noy planyerien cors ne aver de guesa quel Senyor Rey sen tendria per servit. E Don Exemen Dorrea sols contrastá als Castels a retre tro quen ages acordat ab la ciutat de Çaragoça qui avjen dan gran sofert sobre aço.
E lendemá dissapte, lo Concel de Çaragoça fo aplegat en la Esglesia de Sta. Maria la Mayor et foren requests per Don Exemen Dorrea et per altres si los Castels de les rahenes serien restituits al Senyor Rey. E tuyt cominalment resposseren que hoc et per neguna manera li fossen contrastats. E foren al Senyor Rey restituits.
Aquestes son aquels qui feren sagrament al Senyor Rey en la dit cort de Çaragoça.
Infant Don Pere. |
Lop ferrench Datrosillo. |
R. Burges. |
Nicholau de Pere Ramon. |
Pons Valdovj. |
Domingo Sanxo Dalagó. |
Marti de Sayas. |
Don Brun. |
Pelegri Ravanera. |
Johan Campaner. |
Martin Periz. |
Fferan Periz Mari. |
Lop Enegez. |
Garçia Lacras Justicia. |
Lop Xemenis Dalagó. |
Ffortuny Sanches. |
Pero Sanxes. |
|
Jacme Duncastiello. |
Lop Diez. |
Martin Dominges. |
Exemen Domingo. |
Johan Perez de Torres. |
|
Marti Donsalvador. |
Alazari Moro. |
Guillermo Jacme. |
Simon de los Arroyos. |
Sanxo Munyos. |
Don Pedrot. |
Pero Abat. |
Fferrando de Muntagudo. |
Michel Martiniz. |
Marti Vicens. |
Bernat Malac Justicia. |
|
Domingo Pedro. |
Marti de Cabrera. |
Pero Casteyllo. |
Marti de Lalcantara. |
Michel Don Gaston. |
Andreu Don Peyron. |
Pero Canyart. |
Berenguer Duyllach. |
Johan Perez. |
Domingo Lop. |
Exemen Perez. |
Johan Fortiga, Alcalde. |
Domingo Perer. |
|
Johan Cornel. |
|
Domingo Labat |
Pero Alpuino. |
Bernat Justicia. |
Marti de Timurra. |
Pere de Jacca. |
Garçia Lovello. |
Marti de Castel Liscar. |
ff. Don Blascho. |
Gil Procurador de Verdu. |
|
Diego Martinez. |
Fortuny de Logran. |
In Oscha, II Idus Septembr. An. Dom. M.ºCC.ºXC.º Primo, Rodericus Gondiçalvi de Farisia fecit homagium Domino Regi pro Castro de Monte Regali, quod est in Faricia. Castellum quod tenet in comanda à Domino Rege.
Item in Cesaraugusta X.º Kal. Octob., Rodericus Gondiçalbi de Farisia fecit homagium Domino Regi pro Castro Bordalba.
V.º Kal. Octob. in Cesaraugusta Gombaldus de Benavent fecit homagium Domino Regi pro Locis de Elins et de Valdarruy et de Panell.
Die prefixo Berengonus de Entença fecit homagium Domino Rege pro locis de Legnarres et de Calvera.
Item Geraldus de Malo Leone fecit homagium Domino Regi pro loco de Benasch et pro honore eius et pro Castellione.
Item Bernardus de Bonasch fecit homagium pro loco de Sahu, et Petrus de Villanova pro Castro Dorrjc.
Item Arnaldus de Bela fecit homagium Domino Regi pro loco de Belsa.
Item Petrus de Palacio pro Cavalleryo et feudo de Camarasa et de Cubells fecit homagium Domino Regi.
Item VIIº Kal.Octobr. in Cesaraugusta, Procuratores seu Sindici de Eviça, videlicet Petrus Guasch, Johannes Sarrera, Guillermus de Marçella fecerunt homagium et sacramentum Domino Regi pro se et partia hominum de Eviça que sunt Archiepiscopi ecclesie Terrachone.
Eodem die, Petrus de Serriano Alcaidus et tenens locum Domini Regis in Castro et Insula de Eviça fecit homagium Domino Regi pro custodienda terra seu Insula predicta, juxta cartam jude sibi factam.
Item Nonis Octobr. in Cesaraugusta Bernardus de Aspes fecit homagium Domino Regi pro Castro de Sos quod est in Ripacurcia, et Petrus de Meytat pro Castro de Aguilar. Et Gombaldus de Entença pro locis de Benavarre et de Falç et de Viacamp.
Apres la cort tenguda et les coses damuntdites ordenades, lo Senyor Rey, entenen partir de Çaragoça, regonexen la gracia et creximent et la honor que nostre Senyor fet li avja en sos fets tots temps, et volen fer obediencia et reverencia à la Santa Esgleya de Roma, ço es ser a son servey, ordená trametre cartas sues al Senyor Papa et als Cardenals per son missatge, ço es assaber frare Berenguer de Valerut de orde de Temple, volen seguir la carrera dels seus antecessors que tots temps foren obediens a la Santa Esgleya de Roma, per ço quel Senyor Papa nos pensas ne poges dir quel Senyor Rey per lo creximent que Deus li avja fet fos desconexent et menys obedient. Jassia ço que tota via sia estat et fos obedient a la dita Santa Esgleya de Roma. En les quals cartes suplicava al Sant Pare Papa Nicholau que con el volgues trametre sos missatges sollempnials davant la sua Santa presencia que atorgas ab carta sua segur guiatge als dits missatges. et encara que li ages guiatges del noble Rey de França et de Carles son frare, et de Carles Princep de Salern, qui se apelá Rey de Jherusalem, et encara del Noble en Jacme avoncle del dit Senyor Rey; per ço quels dits missatges pogessen anar et estar et tornar salus et segurs, les quals cartes dels dits guiatges fossen liurades al dit frare Berenguer.
Los nomps empero dels Cardenals als quals lo Senyor Rey trames ses cartes per lo dit frare Berenguer son aquests.
Domino Benedicto Sancti Nicholai in carcere Tulliano Sacrosancte Romane Ecclesie Diachono Cardinali.
Domino Gerardo, divina providencia Episcopo Sabinensi, Sacrosancte Romane Ecclesie Cardinali.
Domino fratri Latino, divina providencia Episcopo Ostiensis, Sacrosancte Romane Ecclesie Cardinali.
Domino Matheo Ursij, tituli Sancte Marie in Porticu, Diachono Cardinali.
Domino Petro de Columpna, tituli Sancti Eustachij Diachono Cardinali.
Domino Jacobo de Columpna, tituli Sancte Marie in via lata Diachono Cardinali.
Domino fratri Matheo, tituli Sancti Laurentij in Damaso Presbitero Cardinali.
Encara lo Senyor Rey trames carta sua de precs a frare Johan Macarij, Seneschal del Senyor Papa, pracurador del Senyor Rey, que el sia curos de recaptar les dites cartes et de fer espeegar lo dit missatge, per ço que cuytosament sen pusca tornar ab tot recapte.
Encara ordená en Çaragoça lo Senyor Rey et elege de son Consell ab los altres de son
Don Pere Garçes de Noç. |
Barthomeu Deslava. |
Encara ordená quel dit Enego Lopiz de Jassa fos batle mayor Daragó, et emparas les donacions et les alienacions fetes el temps del Rey Don Alfonso, segons que ordenat fo en la Cort de Monsó per lo dit Senyor Rey Don Alfonso et per sa Cort.
Item que Don Pero Garces de Noç et don Enego Lopiz de Jassa ab en Gil de Jacca escrivá reeben los Comtes dels Cavalers et daltres qui deutes demanen per lo dit Senyor Rey Don Alfonso, per tal que con los comtes fossen vists quel Senyor Rey hi donas manera con fossen pagats.
Item sobrels Castels de les rahenes quel Aragoneses tenen del Senyor Rey Don Alfonso, los quals lo dit Senyor Rey en Jacme cobrá, ordená lo dit Senyor Rey a qui fossen liurats per el.
Bolea - Pere Abons. |
Borgia - Johan Periz de Vera. |
El Senyor Rey parten de Saragoça, venc a Calatayu per castigar alli et punir alcuns malfectors, et atressi per ço que li avjnent era a ell et al Rey de Castela Don Sanxo ques pogessen veer.
E en lo dit loc de Calatayu venc al Senyor Rey I frances, missatger del Princep qui se nomena Rey de Jherusalem, et aportá li cartes del dit Princep, en les quals per la discordia et guerra que entre ells era lo apellá axi. = Magnifico Principi Domino Jacobo dicto Regi Aragonum consanguineo suo Karolus Secundus: Dei gratia Rex Jherlm, Sicille, Ducatus Apulie et Principatus Capue, Provincie et Forcalquerii, Comes, salut, etc. = En les quals cartes lo dit Princep li pregava que con el enteses trametre missatges sollempnials a la sua presencia, quel pregave el requerie que a les persones daquels missatges et alur companya letres trameses de guiatge, et encara alcuns de sa companya trameses á la entrada de Catalunya, quils amenas segurament et quel Senyor Rey volges alcun loc covinent ordenar ves la ciutat de Barcelona, on los seus missatges lo trobassen.
El Senyor Rey feu resposta al dit Princep et scricli en la salutació pus cortesament. = Magnifico Principi consanguineo suo Dompno Karolo Secundo, Dei gratia Regi Jherosolime, Provincie et Folcalquerii comiti, Jacobus per eandem Rex Aragonum, Sicilie, Maiorice et Valencie, ac Comes Barchinone, salutem. = E trames li lo dit guiatge, axi con lo demaná, et trames Pere de Soria, porter seu, al col de Paniçars per reebre los dits missatges quels amenas segurs et que en Guillem Çatorre de Barcelona a ençá venges ab ells; mas lo Senyor Rey respos que nos podia acostar a les parts de Barcelona per los afers que avja a espeegar en Aragó et en lo Regne de Valencia.
Estant lo Senyor Rey en lo dit loc de Calatayu venc I cavaler per nom Haçen de part del Rey de Granada, lo qual Rey de Granada se apelá Mahomet Aboabdille Abenasser ab cartes sues en les quals li feeya saber que per molts bons deutes que avja auts ab los seus antecessors, volia atressi aver ab ell amor et benvolensa. El Senyor Rey feu li resposta que li plauria que fos axi, et que esperava son ardit de ço que ja li avjen dit de sa part Don Mahomet Abena Abenadalill cosí seu et Abrahim Abenamjes, qui al entrant de son regne en Maylorch vengren a el de sa part. E auda daço resposta, tota vja hj venrja ell et hi compliria son deute.
Atressi en lo dit loc de Calatayu venc al Senyor Rey missatge del Rey de Tirmiçé, es assaber Abrahim Abengalell qui aportá cartes del dit Rey de Tirimçé qui se apellá Abuçehic, et feeya li saber que volia aver amor ab ell, axi con avia auda ab los seus antecessors et moltes perfirençes que li trames a dir. El Senyor respos li que li plahia, et que el ne sa armada no farien mal a el ne a sa terra, et quels mercaders seus fossen salus deçá et los mercaders del Senyor Rey fossen salus dellá, cadaun dells pagan los drets acustumats et que li trametes demantinent duo milia dobles, et daquienant cascun any axi com avien acustumat los seus antecessors donar les als antecessors del Senyor Rey. E atressi en ajuda de sos enamichs xpians que li trameses al estiu ab navilj del Senyor Rey C cavalers janetz pagats per III mesos, et que lin trameses resposta. E fo espeegat lo dit Abengalel, migant lo mes de uytubre.
E con a la venguda del Senyor Rey Jacme, que feu als Regnes seus Daragó, trobas que era guerra Daragó ab Castela, perque el Rey Daragó Don Alfonso ajudaba als fils de Don Fferrando, infant de Castela, a guanyar lo Regne de Castela, que a els pertanya per successió del dit Pare lur, qui era fil primer del Rey Don Alfonso de Castela, lo qual Regne Don Sanxo ara Rey de Castela posehia. Lo Senyor Rey en Jacme, veen que per esta rao no devia esser en guerra ab lo dit Rey Don Sanxo, qui es cosí germá seu, maná per ses fronteres que mal no fos fet en Castela, e lo dit Rey Don Sanxo maná atretal que mal no fos fet en Aragó.
Enapres foren trameses cartes del Senyor Rey Don Jacme al Senyor Rey Don Sanxo, e missatges vengren de laun al altre per creximent damor et damistat entre ells, axi quel noble Don Lop Fferrench de Luna, en Alaman Degudal qui foren missatges aportaren lo fet damor dells a acabament, axi que fossen amichs damics et enamjcs de enamics. E quel Senyor Rey Don Jacme prises per muler Dona Isabel, fila del dit Rey de Castela Don Sanxo, la qual era de edat de VIII anys complits en lo mes de Deembre del an de XCI.
E foren sobre aço vistes enprises entre Fariça et Montagut entre los dits Reys, dimecres III dies al exida de Noembre an. Dom. MCCXCI. En lo qual los dits Reys se veeren et se abrassaren, es besaren, es reeberen ab gran goig, et refermaren lur amor et les paraules qui eren emprises. E per aço cor la vista fo molt soptosa et atressi cor lo temps deles nupcies era breu, que no bastaba sino tro lo dissapte seguent, no pogren esser esperats rics homens Daragó, ne rics homens de Castela, jassia ço quel Senyor Rey ages escrits als rics homens Daragó que vingessen ales vistes mantinent. E noy poç negun dels richs homens atendre a aquel dia sino Don Pero Fferrandiz. E lo Rey Darago torná sen a Fariça, el Rey de Castela a Muntagut. E lendemá digous mati tornaren sen a aquel loc metex als mollons, et aqui cascun dels Rey referman les covjnençes qui eren fermades et jurades entre ells, feeren homenatge laun al altre de observar aqueles. E fo empres quel dit Senyor Rey Daragó deges venir ab lo Rey de Castela à Soria per pendre en muler la dita fila sua. E aquel dia digous vengren albergar a Seron, et el divendres seguent en Soria. El dessapte apres feu se lo dit matrimoni en lo dit loc de Soria ab gran honor. E segons los espriments qui entre amdoses los dits Reys forent fets en lo fet del dit matrimoni et dela amor duradera per tots temps entre ells et lurs hereus, foren fetes aytantes cartes com foren mester a fermetat dallo.
E per tal quel Senyor Rey Daragó en Jacme no desemparas Dona Isabel sa muller per rao de parentech, ne per altra raho, et que ses arres fossen fermes, liurá X castels Daragó en feeltat al Rey de Castela, que tengessen naturals del Rey Daragó et quen fossen vassals dela dita Dona Isabel et del Rey de Castella: Es açaber.
Uncastiello. - Borgia. - Roda. - Darocha. - Somet. - Fariza. - Los quals lo Rey de Castela maná liurar à Don Lop Ferrench de Luna, per ques devien liurar á aquels naturals del Rey Daragó los quals lo Rey de Castela eleges.
Malon à Don Guillem de Puyo.
Verdeyoà Diego Periz Descoron.
Alchessar - Montclus - Alaman Degudal
E fo empres entrels dits Reys que per fermetat dela amor qui es entre ells lliuras cascu dells X castels en fealtat.
E lo Rey de Castela Don Sanxo liurá al dit Senyor Rey Daragó Don Jayme son genre per la dita fermetat damor et que no fees pau ab la Esglesia de Roma, ne ab lo Rey de Ffransa, sens volentat et consentiment seu, X Castels daval nomenatz, qui fossen liuratz a naturals del Rey de Castela, et quen fossen vassals del Rey Daragó ab homenatge et ab sagraments. Es açaber.
Cartagenia - Fferran Ruys, fil de Rodrigo Eneguiz.
Muntagut de Murçia - Pere de Muntagut, qui está en Lorca.
Oriola - Alacant - Don Garçia Fferrandis de Pina.
Alarchó - Don Tello Goterris.
Athiença - Don Sanxo Martinez de Leva.
Ffitha - Fferran Roys, damunt dit.
Cervera - Agreda - Alpharo - Don Johan Alfonso.
E per aquesta metexa manera et encara per ço quels fils del Princep, los quals te lo Rey Daragó no fossen liurats ne absolts sens consentiment et volentat del Rey de Castela, lo dit Rey Daragó en Jacme liurá al dit Rey de Castela Don Sanxo altres X castels dejus escrits, los quals tengessen naturals del Rey Daragó quin fossen vassals del Rey de Castela ab sagrament et homenatge. Es assaber.
Morella - Bial - Don Pero Ferrandiz.
Uxon - Sans Dorta.
Xativa - Artal Dalagó.
Montesa - Exemen de Luna.
Castaylla - Don Artal Dalagó.
Bayrey - Artal Dorta.
Sexona - Roger de Loria Almirayl.
Penagila - Sanz Dantilló.
Alpont - Don Atho de Foçes.
Atressi per observar les covjnenses per la una et per laltra part foren elets X rics homens de cascun dels dits Reys qui feeren homenatge et sagrament, ço es asaber aquels Daragó al Rey de Castela et aquels de Castela al Rey Daragó.
E lo Rey de Castela demaná que feesen homenatge et sagrament a el:
Linfant Don Pedro. |
Artal Dalagó. |
El Rey Daragó demaná que feesen a el sagrament et homenatge:
Don Johan, germá del Rey de Castela. |
Don Johan Nunez, Senyor de Molina. |
Lo Senyor Rey Don Jacme doná ála Reyna Dona Isabel sa muller per sa dot les rendes et les exides Delgezira et de Morella et de Calatayu et de ses aldees et Cervera en Catalunya, tro qui li aia liurats Oscha, Gerona et la Montanya de Prades que te la Regina Dona Constansa, et los altres Logars que Regina sol tenir per dot. E oltra aço assigná li de gracia que tenges les quises en Sicilia. E en lo Regne de Valencia cascun ayn, ço es assaber sobre la taula del pes de Valencia XXX mil sol.
Lo Rey de Castela Don Sanxo doná à sa filla Dona Isabel Regina Daragó les rendes et los altres dretz de Godalfaiara et de Fita et Aylon.
Fo avengut et especificat entre los dits Reys que la conquesta de Barberia pertanyes als dits Reys en aquesta manera.
Que del Riu de Melehuya enves Cepta, et daquela part aytant con es, es de conquesta de Castela. E del dit riu deves Bugia et Tuniz aytant con es es del Rey Daragó.
Con lo Rey Don Sanxo tenges carta bullada ab segel de plom del Senyor Rey Daragó en Pere sobre ço que tota vja que Albarrazi venges en man del Rey fos tornat en man del Rey de Castela lo dit Rey de Castela volen donar a conexer al dit Rey Don Jayme son genre la bona volentat que li ha, et que de Albarrazi fees comte, axi com de loc seu, doná et rete a ell la dita carta bullada.
E con alcuns se maravellassen con lot dit matrimoni del Senyor Rey en Jacme ab Dona Isabel filla del dit Rey Don Sanxo se faeya sens dispensació de la Esglesia de Roma, per ço cor eren en ters grau, sia memoria a tots aquels qui ho oyran que nuyl temps la cristiandad no fo en maior peril que en est temps era, per la qual cosa lo Soldá avjia ja presses les ciutats de Triple et de Acre lo dit any, et tots los castels mellors qui eren della mar, et entenia pendre Xipre per rao diversitat que sabia en la cristiandat per lo fet del Regne de Sicilia. Atressi per la guerra que era entre los Regnes Daragó et de Castella, los Moros Dafrica eren passats deça en Eespanya ben XV milia homens a caval o plus ab lo Rey de Marrocs, et conqueriren la terra a gran poder, gitan dallen la fe catolica et meten hi la ley barbarica. E axi los dits Reys, en esperansa que de la Esglesia de Roma agessen dispensacio, enantaren el dit matrimonj a restaurament de les dites coses. E con fos certa cosa que molts matrimonis sien fets entre Reys en lo dit grau de cobdicia de guanyar Regnes, axi con de Castela et de Leon, et del Rey de França ab Dona Johana, de qui era lo Regne de Navarre, per tal que aquel Regne fos en Senyoria de França; et atressi entre Karlos, qui se apelava Rey Daragó, ab la fila del Princep per copdicia dacabar lur entenjment contra nos, empero troban que per esçalsament de la fe Xpiana a mantenir, et per esquivar los perils de la Xpiantat qui a totes parts eren matrimon fos fet tan legut, ne per lo qual tan gran restaurament a la Xpianta venges.
Els dits Reys estegren en Soria IX dies.
E dimecres XIII dies, al entrada de Deembre los dits Reys Don Sanxo de Castela et Don Jayme Rey Darago entraren en Calatayu et les Regines Dona Maria Regina de Castela, et Dona Isabel fila sua Regina Daragó, on con ab gran honor foren reebutz, e molts rics homens Daragó et de Catalunya foren aqui ateses a reebre ells.
E foren en Catalunya ja venguts de part del Princep qui se apelá Rey de Jherusalem missatges seus que trametia al dit Rey Daragó, es assaber Nuch de Viejns frances, et Picalt de la Mano prohensal, cavalers. E aportaren carta lo tenor de la qual es aytal:
Magnifico Principi Domino Jacobo, dicto Regi Aragonum, consanguineo suo, Karolus secundus, Dei gratia Rex Jherosolime, Sicilie, Ducatus Apulje et Principatus Capue, Provincie et Forcalquerij Comes, salutem et universitatis afectum cum spiritu veritatis. Credimus esse notorium, quod tempore liberationis nostre olim Domino Alfonso fratri vestrum heredibus eius et hominibus suis per Sanctam Romanam Ecclesiam Regem Francie Dominum Karolum fratrem eius et nos promisimus tractare pacem, et procurare fideliter ac id, proprio firmavimus sacramento, in cuius tractationis et procurationis effectu quam studiose et laboriose consilia nostra et studia bona fide tractaverint, veritas nota publicat et fama volans difusius manifestat. Licet autem labor circa finem expeditionis promissa perduxerit mors tamen germani vestri predicti omnia inter nos et ipsum tractata dissolvit, verum quia in nostra intentione consistit salvis beneplacito et assensu Sancte Romane Ecclesie matris nostre pro bono fame et conscientie nostre fidem servare promissam, in quantum modestum et convenjens patietur et ad nos pervenerit quod eiusdem Domini Alfonsi estis successor et heres, cui assentire videtur demonstracionis indicium ad loquendum et tractandum vobiscum super prefate pacis materia Hugonem de Vurnis maneschallie nostre magistrum, et Ricavum de Alamannon milites dilectos et familiares nostros, de quorum fide et legalitate sincere et ab experto confidimus ad vos providimus presentialiter destinandos, quorum pro parte nostra relatibus in premissis fidem, si placet, credulam prestare velitis. De eo autem quod super hoc in voto gesseritis, responsum nobis licidum prebeatis. Dat. Aquis, die septima Novembris.
E lo Senyor Rey feu respot a els el dit Logar de Calatayu que, salvan son dret que avja contra lo dit Princep contra altre sobre les penes trencades, covjnenses que avja ab lo Rey Don Alfonso et sos hereus que li plahia que ell tractas la pau et en tal manera la poria parlar et endreçar que li plaurja et en altra manera que no li plaurja.
En apres venc al Senyor Rey lo Ministre dels frares menors Daragó ab cartes del Papa a preycar la croada en oltramar, segons que les cartes deyen. E per tal cor aquello se podia fer en frau del Rey Daragó, axi quels cavalers et les gens agessen a partir de la terra, et que ell no ages ab qui la defeses et atressi per ço que pogessen treure :: ençous de diners; lo Senyor Rey acordá de no donarlj leer de la dita croada, magorment cor no entenjen a dar la creu al dit Rey Don Jacme, ne a aquells qui en Sicilia eren estats, cor en altra manera, si los perdons volgessen estendre a ells et que les terres del Rey fossen segures de guerres, axi con esser deuen, de qui los Senyors van en servej de Deu et de la Esgleya, lo dit Senyor Rey volenterosament agra presa la creu et la agra feta pendre a sos vasals.
En apres el dit logar de Calatayu venc Maestre Guillem de Mandegoch, notarj del Papa, aqui lo Senyor Rey avia donada carta de guiatge de poder venir salu et segur a justancia del Papa, ell no tractant res contra voluntat del Senyor Rey en sa terra. E parla ab lo Senyor Rey apart solament, et perque semblá al Senyor Rey que no li poges ben respondre sens maior consol que alli no avja, alongá la resposta tro a Valencia on lo feu venjr.
E parten de Calatayu con fo a Terol, lo Legat dix que trop avja estat, et que no poria anar à Valença et pregá lo Senyor Rey quel ne lexas anar. El Senyor Rey pregá lo quel seguis tro a Valencia, et el no ho volc fer. E axi pres comiat et torná sen.
Font[modifica]
- Memorial histórico español: colección de documentos, opúsculos y antigüedades que publica la Real Academia de la Historia, Tomo III. Imprenta de la Real Academia de la Historia, 1852, pàgs. 426-506, que alhora prové de Archivo Real de la Corona de Aragon. Promiscuum Alfonsi II, et Jacobi II. lof.31-53.
