Crònica de Bernat Desclot/Capítol CII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CII

Com lo rey En Pere d'Arago e de Cecilia ab tota sa ost prengue Regols e occiren gran res de los Francesos.


D
iu lo comte, quel rey d'Arago e les sues gents saberen que aquelles gents eren vengudes a la Catuna e que staven aqui en stablida. Sobre aço los almugavers vengueren al rey e dixeren li:  «Senyor, pregam vos quens lexets passar en la Calabria tro a mil e dos milia almugavers, e quens façats passar ab galeres; e veurem si hi porem res guanyar sobre los nostres enemichs qui son de lla; que nos no som usats de estar en viles ne en ciutats, que no som çabaters ne texidors, ne homens que sapiam res fer, sino de fet d'armes entre nostres enemichs. -Barons, dix lo rey, anats en nom de Deu, e yo fer vos he anar deu galeres qui us hi passaran e estaran alli tant tro siats retornats, per tal com de lla no havets negun retorn. -Senyor, dixeren los almugavers, gran merces».

 Quant vench l'altre jorn, lo rey feu apparellar deu galeres, e feu hi muntar dos milia almugavers; e sus a la alba del jorn preseren terra a la Catuna, e devallaren aqui. Quant les guaytes de la vila los sentiren, meseren mans a cridar a altes veus:  «Armes cavallers francesos! Que les gents del rey d'Arago son ab nos!». E cascu s'e lleva a armar axi com poch, e d'altres qui fogien sens armes. E los almugavers entraren en la vila, e occiren hi be cinch cents cavallers, sens l'altra gent, e prengueren tot llur haver e llur tresor, e recolliren ho en les galeres, e meseren molt cavalls en les tarides que y eren, e puix occiren tots los altres que no pogueren menar ne recollir.
 Quant lo princep qui era en Regols sabe que les gents del rey de Arago havien ferit a la Catuna, correch ab tota sa cavalleria

vers aquella part; mas poch hi acaba, que ja era tot perdut. E los almugavars e les gents de les galeres eren ja recollits, sino trenta almugavers que foren sobrats e foren fuyts en les montanyes.
 Quant les galeres foren recollides e allunyades de la terra tro a mig tret de ballesta, ells veren hun almugaver que fo romas en terra, e cinch cavallers francesos venien li de sobres ab llurs cavalls; e ell, defensant se e tornant atras, venia envers la mar, axi com cell qui trobar cuydava les galeres apparellades e muntar sus. E en huna de les galeres havia hun almugaver qui era molt valent hom e era de Taragona, senyor de cinquanta servents; e veu quel almugaver, qui era seu, era en molt gran cuyta, prega l'almirall quel fes posar en terra a socorrer a son companyo. E aytantost pres sa llança e sos dos darts; e la galera acostas a terra; e ell devalla tot sol. Abans que ell fos en terra del tot, viu que hagueren mort son companyo. E ells quil veren venir, vengueren vers ell ab llurs cavalls. E al primer qui vench, lexa li anar huna escona, e dona li tal colp per mig los pits, quel esberech e tots los guarniments li passa; si que tot lo ferre li mes al cos; e sempre caech mort en terra del cavall. E puix pres hun salt a travers, e encontra hun altre de aquells cinch cavallers, e a travers per mig les falques, va ferir de la llança lo cavall, si que de l'altra part caech mort; el cavaller caech sots lo cavall, si que nos podia llevar. Quant los tres cavallers qui romas eren viren aço, foren molt spaventats e yrats; e lexaren se anar a ell. E, al primer que li vench, lexa li anar la scona que li era romansa; e dona li tal colp sobrel bacinet que aportava al cap, quel ferre li mes dins lo cervell, si quel cavaller caech mort a terra. E puix partis dels dos cavallers e ana s'en al cavallers qui jaya sots son cavall, que nos podia llevar, e dona li hun colp de la llança per la ventalla, per mig lo coll, si que li trenca les venes, e mantinent mori. E puix, ab la llança apunyada, pres hun salt a travers vers la mar; els dos cavallers volgueren se metre entre ell e la mar; e no hac altre consell; e pres huna pedra qui jaya al sol, e trames la al cavaller qui pus a pres li era, e dona li tal colp sobre les dens que les bares d'avall li trenca; si que lo cavaller tot esbalayt gira lo cap a son cavall e fogi. E lo servent ana vers l'altre cavaller, el cavaller nos poch guardar d'ell; e dona li tal gran colp de la llança sots les faldes del alberch, si que tot lo ferre li passa per la cuxa. E puix acostas a ell quant hac tirada la llança, que de burç dona li tal colp al cavall quel effondra de dues parts. El cavaller trames li hun colp de la espasa en fugent per mig de les espatles, si que li fes de la esquena be hun palm. Ab tant lo cavaller e ell cavall caech en terra; e el cavaller, qui era malament nafrat en la cuxa, caech en terra tot estes, que nos poch ajudar. Ab tant vench gran pressa de cavallers e de servents; e el servent quels veu venir no hac altre consell, mas que fugi vers la mar; e ab la sanch que hac perduda molta, fo regeu esbalayt; e aqui mataren lo, mas be fo comprat.
 Quant l'almirall de les galeres viu que negun consell no podia pendre de cobrar los almugavers que en terra eren romasos, e no sabia quen era esdevengut, fo molt despagat ell e tots los altres; mas be sabien de aquell bon almugaver de Tarragona que era mort, de la qual los pesa molt; mas no li podien ajudar, tanta era la multitut dels cavallers qui eren per tota la terra. E aquell era en huna plaça tot triadament; e no li pogueren socorrer, que no u gosaven assajar; car hagueren a passar per mes de dos milia cavallers, encara que tota la ost corria alla hon les galeres eren ne veyen venir a terra. E axi les galeres tornaren s'en a Mecina ab molta alegria, per la victoria que hagueren haguda e del gran guany que hagueren fet. E devallaren en terra tots los almugavers els mariners. E aportaren s'en molt bell arnes que hagueren guanyat, ço es cubertors de seda e de richs draps, e richs vestiments ab penes vayres e ab cendats, e moltes belles armes, e copes d'argent, e escudelles, e talladors, e molt argent e molt aur amonedat sens nombre; e cascun anaren s'en a llurs alberchs e posaren ab llurs amichs e despengueren llargament del haver dels Francesos. E l'almirall ana a parlar ab lo rey, e comta li ço quels era esdevengut, dels cavallers francesos que havien morts, e de ço que havien guanyat, e dels servents que havien lexats d'hon no sabien novelles si eren morts o presos, e de aquell qui tant valent era mort. Quant lo rey sabe que trenta servents eren romasos en Calabria e que no sabia si eren morts o presos, si li sabe molt greu. Quant vench a la nit, feu fer senyals de foch al pus alt lloch de son palau, per tal que aquells qui eren romasos en les muntanyes de Calabria que vessen los senyals e quels retessen. E quant aquells servents qui eren en les muntanyes hagueren vist los senyals del foch del palau del rey de Mecina, conegueren que aquells senyals los feya hom. E mantinent reteren los senyals. Quant cells del palau de Mecina hagueren vists las senyals, que'ls hagueren fets, reteren los senyals, per tal que sabessen quels yria hom a llevar ab galeres, e que vinguessen a la mar. E ells escoseren los senyals e reteren los tantost. Lo rey feu armar dues galeres que passassen en la Calabria per recollir aquells trenta almugavers.
 Los Francesos hagueren entes que dels almugavers hagueren romas en terra e que eren amagats en les muntanyes de Calabria; e meteren se en aguayt trenta homens a cavall, per tal que, si los almugavers venien a la mar, quels prenguessen. Ab tant, les dues galeres armades vengueren prop de la Catuna a terra, a la punta de jorn, quels almugavers los vehessen. Els almugavers qui veren les galeres de la muntanya, vengueren vers la mar molt abrivadament. Els cavallers francesos quils veren venir donaren los salt devant, si quels almugavers no pogueren gaudir d'ells. E axi anaren se mesclar ab ells ensemps. Els almugavers pensaren se que mes n'i hagues, e tengueren se per morts; e lexaren se anar ab ells ab les llances e ab los darts, si quels primers colps los mataren dotze cavalls e'n nafraren gran res. Els Francesos nos gosaren metre fort, en ells per pahor de les llances. E ells almugavers corregueren vers aquells qui havien llurs cavalls morts e auciren los. Quant los altres qui foren romasos, qui ja eren nafrats, aço veren, començaren de fogir axi com pogueren, e començaren s'en de anar. E los almugavers donaren los als dors, si quels desbarataren e'n occiren la major partida. Puix vengueren a la mar, e recolliren se en les galeres sens dan, que no hagueren pres neguns, e tornaren s'en a Mecina.
 En aquella hora, lo princep de la Moreha fill del rey Carles, estava en Regols; e entes quel rey d'Arago volia passar en Calabria. Llevas de Regol ab tota sa ost e ana s'en al pla de Sent Marti, qui es luny d'aqui tro a dotze llegues; e desempara la vila de Regols, e mes huyt cents cavallers francesos e prohençals en huna vila qui es en Calabria a dues jornades de la Catuna dintre terra, qui es al cami del pla de Sent Marti. Ab tant lo rey d'Arago fo apparellat ab tota sa ost e passa s'en a Regols, e stabli lo molt be. E puix cavalca ab tota sa ost e ana s'en a huna vila qui ha nom Calanas. E aqui sabe per la gent de la vila que lo y digueren: que a Samenara havia huyt cents cavallers francesos e prohençals quel princep hi havia tramesos per stabliment. E dixeren li que, entre aquella vila hon era e Samenara, havia hun portal hon havien a passar, qui era molt fort, que cent homens a peu ho tendrien a dos mila a peu que ja no porien passar, ans havrien a tornar atras e esser desconfits. E quant lo rey hac aço entes, apparellas ab tota sa ost; e huna nit, quant los cavalls hagueren menjat la civada, ell cavalca tota la nit e passa aquell mal pas, qui era assats prop Samenara. E ell mana que y entrassen dos milia almugavers e quaranta cavallers, abans que en la vila se fossen reconeguts.
 Quant los almugavers hagueren oyt lo manament del rey, anaren s'en vers la vila; e les guaytes quels sentiren venir cridaren molt fortament e meteren so per la vila. E els cavallers e les gens qui dormien en llurs llits llevaren se e prengueren llurs armes. E hac n'i molts qui muntaren en llurs cavalls, e d'altres qui fogian fora la vila; mas nols valia res, que venien en mans de cells de la ost qui eren deffora de la vila, e axi eren morts o presos. Mas los almugavers anaren trencar los murs de la vila e entraren dins; e los cavallers ab ells, e meteren foch a la huna part de la vila, e puix anaren per la vila, e atrobaren cavallers armats per cases e per carrers e per places; si quen occiren tots quants ne atrobaren. E En Pere Arnau de Botonat, ab los cavallers qui eren ab ell entrats en la vila, vench en huna plaça, e aqui troba huna gran companya de cavallers francesos e prohençals, e anaren ferir en ells; si quen enderocacen molts de llurs cavalls e en auciren. En Berenguer de Pera-Tallada ana ferir dos cavallers francesos a travers ab la llança; si que abdos los passa, els abate en terra morts, En Pere Arnau de Botonat encontra hun cavaller de Prohença, qui era molt honrat hom, e havia nom En Ramonet de Vilanova; e volch lo ferir de la llança: e lo cavaller qui era tot armat crida li  «Nom aucies!» e qu'ell era aytal cavaller; e dix li son nom, e que poria haver d'ell gran remuneracio. A aquestes paraules En Pere Arnau de Botonat l'ana abraçar per mig dels flanchs e trach lo de la sella tot armat, e posal se al coll del cavall e traech lo de la plaça, per tal que nol occisen, e aporta lo de fora en la ost e llivral a sos scuders que lil guardassen. E puix baregaren tota la vila, e trobaren aur e argent e moneda tanta que null hom no pot saberlo nombre dels florins d'aur e dobles e carlins e tornesos d'argent, e molta bella vexella d'argent, e molt bell arnes de seda, e richs guarniments, e cavalls, muls e rocins.