Crònica de Bernat Desclot/Capítol CIII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CIII

Com hun almogaver, que prengueren les gents del princep de la Morea, se combate ab hun cavailler frances el vence, e com madona la reyna, muller del rey En Pere d'Arago s'en vench en Cecilia.


A
b tant lo jorn fon vengut, e tornaren s'en a Calanas. E quant lo princep, qui era al pla de Sent Marti, a dos llegues de Samenara, sabe les novelles, que tots los de Samenara eren morts e presos, fo molt yrat; e correch ab tota sa gent a Samenara; e troba tota la vila cremada e mal mesa, e los cavallers morts per les carreres; e veu que altre consell no podia pendre ne donar, e torna s'en molt irat e pla de mal talent; e no fo maravella. E cuydas quel rey d'Arago lo venria assetiar en la sua ost; e llevas de aquell lloch hon era; e passa huna gran aygua; e prop de la aygua ell se atenda, e feu vallegar tota la ost en torn. Mas no romania per aço quels almugavers no anassen a la ost, e ferien en la ost de nit e a matinades, els aucien cavallers e homens a peu, e s'en portaven de llur arnes assats de les tendes, que no s'en podien a res pendre; ans, pus nit era, no gosaven traer lo peu de la ost, que semblant los era que les pedres fossen homens.

 E hun jorn s'esdevench, que huna companya dels almugavers s'encontraren ab huna companya de cavallers francesos e de homens a peu; els almugavers eren pochs e fogiren a la muntanya, si quels Francesos ne retegueren hu qui nols poch scapar. E per maravelles nol volgueren occiure, mas amenaren

lo d'avant lo princep, e dixeren li que aquell era almugaver que havien pres. Lo princep lo guarda, e veu que no vestia sino huna cota, sens camisa, e fo magre, e negre, de la calor del sol, e la barba que li fon creguda, e sos cabells negres e llonchs, e aportava al cap hun capell de cuyr tot trepat, e en les cames hunes calses de cuyr, e hunes avarques de cuyr als peus. Com lo princep lo viu axi apparellat, maravella s'en molt, e demana li qui hom era. E ell dix que era almugaver de les gents del rey d'Arago.  «Certes! dix lo princep, no se qual bondat sia en vosaltres ne qual ardiment; que molt me semblats catiues gents e pobres e salvatges, si tots sots aytals. -Certes, dix l'almugaver, yo son hu dels pus catius dels altres; mas empero, si hi havia hu dels vostres cavallers, lo millor que ell fos, yom combatria volonters ab ell; e ell, que fos tot guarnit en son cavall, si ell se volia combatre ab mi; e quem façats retre ma llança e mon dart e mon coltell; e si tant s'es que yol puxa conquerir, quem lexets anar sens falla san e segur; e si ell me conquer, faça de mi ço que vulla. -Certes, dix lo princep, aci ha bell plet».
 Ab aytant hun cavaller frances se lleva e dix que ell se combatria ab ell. E era molt jove e gran e soberch; e dix al princep que ell faria la batalla.  «Certes, dix lo princep, açom plau. Ara donchs, anats vos armar, e veurem aquest que sabra fer».
 Ab tant lo cavaller se ana armar, ell e son cavall; e lo princep feu retre al almugaver sa llança e son dart e son coltell e sa cintura; e fo amenat deffora en hun camp. E totes les gents de la ost foren aqui, el princep ab sos cavallers. Ab tant lo cavaller vench tot corrent tot armat en son cavall, e vench vers l'almugaver ab la llança devant, per tal quel feris; e l'almugaver, quel veu venir tot abrivat vers ell, lexal se acostar, e trames li la scona als pits del cavall, si que li'n mes be dos palms entre los pits e la espalla; e puix pres hun salt a travers, si quel cavaller lo erra al brocar, que nol poch ferir. El cavall caech en mantinent en terra. E aytantost l'almugaver trach son coltell, e correch sobre el cavaller qui fo caygut en terra ab lo cavall, e vali desllasar son elm e vol lo degollar. Mas lo princep correch lla e veda lo y, e dix li que son plet havia guanyat e quel lexas estar. El almugaver partis del cavaller; e lo princep menal s'en a la sua tenda e dona hun seu vestir, e dix li que s'en anas saul e segur. E l'almugaver hac gran goig quant tan be li era pres, e passa s'en a Mecina; e presentas devant lo rey, e comta li com li era pres ne esdevengut, e lo princep com lo havia dellivrat e trames a ell. E lo rey, quant lo veu e aço hac entes, fo molt alegre; e feu se venir deu Francesos de aquells que tenia presos; e vestils molt be, e trames los al princep, e feu li assaber: que tota via, qu'ell li trametes hu dels seus homens, li'n trametria ell deu. Si quel princep lo y tench a gran valor, e conech que negun rey no havia tan bones gents d'armes com lo rey d'Arago havia, ne axi lleals a llur senyor; ne negun rey no era axi de tan gran proea com ell.
 Aço fos al mes de abril quel rey d'Arago hac conquist lo regne de Cecilia e hac menades a fi totes les coses que eren contegudes en aquest llibre. E madona la reyna Costança, qui fo filla del rey Manfre, muller del rey d'Arago, En Pere, vench en Cecilia, a Trapena ab dos fills del rey d'Arago e ab huna filla, dels quals havia nom la hu En Jaume, l'altre Frederich. E lexa dos fills en Catalunya, ço es assaber lo major de tots qui ha nom N'Anfos, e l'altre, qui era menor de tots, En Pere. Quant madona la reyna fo venguda a Trapena ab son navili, devalla en terra, e les gents acolliren la a gran honor, axi com cella qui era llur dona natural, neta del emperador Frederich. E aqui cavalca tant per jornades tro que fo a Mecina. Aço fo a la exida de abril, quel rey fo a la ciutat de Mecina e fo molt alegre de la venguda de la reyna e de sos fills, e feu molt gran festa per ella.