Crònica de Bernat Desclot/Capítol CIV
Com lo rey En Pere d'Arago se parti de Cecilia e s'en ana a Bordeu per fer la batalla ab lo rey Carles, e com entra en lo camp.
ell, e comana la reyna als homens de Cecilia e de Mecina, e sos fills; e parti s'en molt cuytosament, e vench se a Trapena hon eren les sues naus quil esperaven. E quant fo a Trapena, ab gran res de sos barons recollis en ses naus; e feren vela, e tengueren llur via vers Catalunya. Mas quant foren partits de Trapena e hagueren anat tant que foren prop de la ylla de Serdenya cinquanta milles, si los dona lo vent al encontre, que no podien anar avant en llur dreta via, e era molt fort temps; si quel rey ne fo molt irat, per ço com lo terme era molt breu; que no havia anar, tro al terme de la batalla que devia ser ab lo rey Carles en la ciutat de Bordeu, mes de vint e huyt jorns. El rey dix a son capita del navili que li fes venir dos galeres, que mester era que s'en anas per força de rems, puix lo vent li era contra. «Senyor, ço dix En Ramon Marquet, que volets vos fer? quel temps es molt tort e greu, e no es temps de anar en galeres; encara que tota la Serdenya es plena de llenys armats e de males gents. Per que yo us consell que no us metats en tant gran ventura. -Certes, dix lo rey, axi vull que sia; que ja es scrit ço que deu esser, e altre non sera; ne per res que yo puxa fer, no romandra que yo sia al jorn de la batalla».
Ab tant en Ramon Marquet feu venir dos galeres a llats de la nau hon'lo rey era; e ell munta en huna de les dues galeres, ab tres cavallers sens pus, e sens altra companya, encara que no volch que dels mariners ni negun hom de les naus hi muntas ab ell, sino solament lo nauxer. E partiren se de les naus; e anaren tant lo jorn e la nit que vengueren en les terres de Serdenya, en hun lloch que ha nom Cabo-terra assats prop del golf de Caller. E aqui lo rey devalla en terra, e menja e refresca. E puix lo rey recollis en les galeres; e les galeres bateren rems, a anaren s'en. E com foren en mar tro a trenta milles, lo vent los dona al encontre; e tengueren la volta de Barberia. Si que, quant hagueren axi anat huna nit e hun jorn, foren en les parts de Barberia e assats prop de Alcoyll. E puix lo vent se millora. E tornaren en llur via. E quant vench al terç dia, lo nauxer, que havia nom En Bernat Ponç de Barcelona, dix a hun mariner que muntas en l'arbre, que terra devia veure. E lo mariner munta sus; e mantinent veu la terra de Manorcha; e dix ho al nauxer e a tots los altres. E
el nauxer dix ho al rey, si quel rey veu la, a cap de peça quel nauxer lo y hac dit. E lo rey hac molt gran goig; e feu manament al nauxer que fes apparellar de menjar. El nauxer feu ho aytantost. E puix lo rey menja e tots los altres; car be havia quatre jorns que no havien menjat, sino fort poch, per raho del mal temps que havien hagut. E puix anaren tant a rems e a veles que passaren totes les ylles de Manorcha e de Mallorcha e Yviça, e vengueren a Valencia, en hun castell riba mar qui ha nom Cullera. E aqui foren de nit. E lo rey devalla en terra, solament ab los tres cavallers, e vench al castell; e les gents del castell conegueren lo rey e hagueren molt gran goig de la sua venguda, e trameteren ne missatge aytantost a la ciutat de Valencia. Mas lo rey no volch aqui aturar, ans se feu llivrar besties; e cavalca aytantost, e ana s'en aquella nit a Algezira. E quant vench lo mati, moltes gents de Valencia foren vengudes a Algezira a peu e a cavall per veure lo rey e per acompanyar lo. E lo rey ab totes aquelles gents entra s'en en la ciutat de Valencia aquell jorn, e dona ses lletres a sos missatgers que les portassen per tota la sua terra als cavallers e als barons e als ciutadans: que s'en anassen a la ciutat de Bordeu al pus tost que poguessen e que esperassen la hu al altre. E axi lo rey estech aqui tot aquell jorn. E quant vench la nit, cavalca ab los quatre cavallers tot cuytosament, de nit e de jorn, tant que en tres dies e en tres nits foren a Taraçona qui es al exint de Arago e al entrant de Castella e de Navarra. E ha y de Valencia huyt jornades, e de Taraçona a Bordeu ha altres huyt jornades. E aqui ell atroba son nebot En Sancho, fill del rey de Castella, e aqui ell parla ab ell. Mas lo rey era passat per la ciutat de Saragoça hon havia trobat son fill N'Anfos, e havia manat que degues fer ne que no.
Quant lo rey hac parlat aquell jorn a son nebot En Sancho, fill del rey de Castella, partis de aqui quant hac menjat, que no y volch aturar la nuyt, per lo terme qui era molt breu del jorn de la batalla e per ço com havia a passar per la terra de Gascunya hon havia enemichs. Mas enans que partis de Taraçona, ordena axi, que volch cavalcar celadament, per tal que no fos conegut, per ço com sos cavallers no podien esser tantost ab ell, ne ell nols podia esperar, per ço que no fallis al terme, qui era lo primer dia de juny; e no y havia a anar pus
de sis jorns; e de alli hon ell era tro a Bordeu, havia huyt jornades. E mena ab si los tres cavallers qui tota via havien anat ab ell, e hun mercader de Arago qui era mercader de cavalls, per nom Domingo de la Figuera, qui sabia tots los camins e les forests e les muntanyes de Castella tro a Gascunya e tro en França; e llivra a cascuns bons cavalls, dels millors que hom atroba en Castella e en Arago. El rey cavalca hun altre cavall millor quels altres; e aporta hun gomo vestit molt be de sots la gonella, e hun bacinet en son cap, e vestia huna gramalla blaua, no gayre bona, e hun capiro blau vestit en son cap, e ses osses calsades, e aportava en sa ma huna escona muntera. Els tres cavallers qui eren jovens e de bella fayço, anaven descalsos e pobrament vestits a guisa de scuders, e lo mercader molt ricament vestit, axi com a bon mercader e honrat deu fer. E com entraven en alguna vila, descavalcaven dels cavalls e menaven los en destre per les regnes; e lo mercader anavals apres en son cavall cavalcant; e apres tot darrer venia lo rey; e aportava de tras en lo arço huna boneta, per tal que semblas majordom del mercader. E quant eren en lo ostal, los tres cavallers pensaven dels cavalls e ajudaven apparellar de menjar; el rey despenia e feya apparellar de menjar, e ajudava als altres. E quant era apparellat de menjar, lo mercader menjava, e los altres lo servien; e puix com havia menjat, lo rey e los altres barons menjaven. El mercader desonravals, els barallava, els tenia molt vilment per desemblar. E axi cavalcaren tant per jornades que foren a la orta de Bordeu lo darrer jorn de maig, a hora de nona; ço es assaber lo rey e el mercader e hun cavaller a peu, quels dos cavallers hac dexat per parades ab los cavalls luny de aqui, per tal que si mester los fos. E quant foren al entrant de la orta de Bordeu, lo rey se atura. De aqui trames lo cavaller a peu en la ciutat de Bordeu al seu procurador que ell hi havia trames, e era en la ciutat; lo qual havia nom En Gilabert de Cruylles. E digueren li que vaja al senescal: que hun missatge del rey d'Arago es vengut per parlar ab ell, e es molt honrat hom; e es fora de la ciutat al cap de la orta; e no vol entrar en la ciutat tro que haja parlat ab ell; e vingua ab ell hun notari de la ciutat; e diga al senescal que no vengua ab gran companya.
E lo cavaller s'en entra en la ciutat assats pobrament vestit,
e vench al ostal hon era lo procurador del rey d'Arago; e, parla ab ell, e dix li tot ço quel rey li havia dit que digues al senescal de Bordeu. E aytantost cavalca e ana s'en devant lo senescal, e dix li: que hun missatger del rey d'Arago havia deffora la ciutat, qui era hu dels pus honrats homens quel rey d'Arago hagues; e no volia entrar en la ciutat tro que ab ell hagues parlat, per quel pregava que anas a ell, e que no amenas ab si gran companya. E lo senescal respos, que u faria molt volenters. E ab tant munta a cavall, e cavalca ab quatre companyons, cavallers françesos, e En Gilabert de Cruylles, qui amena ab ell hun notari de la ciutat. E quant foren deffora, lla hon lo rey e el mercader eren a cavall, lo senescal demana a'n Gilabert de Cruylles qual era lo missatger de aquells dos. «Senyor, ço dix En Gilabert, aquell qui te la scona en la ma».
Ab tant lo senescal s'en ana a ell acostar, e saluda lo; e ell dix li que be fos vengut, e a cavall tiral luny dels altres e dix li: «Senyor senescal, lo rey d'Arago m'ha trames aci a vos; e ja, sil porets assegurar en la ciutat de Bordeu, que ell es apparellat ab los cent cavallers per fer la batalla ab lo rey Carles, e que no falliria al jorn ni a la batalla. -Senyor, dix lo senescal, tot aço havia yo entes per son procurador qui aci es; e yo, dix al procurador: que tramis cartes al rey, que per nenguna res del mon no hic vengues, quel rey de França es aci, e el rey Carles ab huyt milia homens a cavall; e el rey d'Anglaterra mon senyor ha feta dellivrar tota la terra de Bordeu al rey de França e al rey Carles, a tota llur volentat a fer; per que yo nol poria assegurar, ans yo stech cascun jorn a llur merce. E sapiats que, si hi ve, que ells faran tot llur poder quel puxen traure a mort o a preso. Per que yo li consell que, per nenguna raho de aquest mon, no y vingua: quel rey de França nel rey Carles no y son venguts per fer batalla, mas per ell a trahir a mort. -Digats me, dix lo rey, lo camp hon deu esser la batalla, es fet? -Senyor, dix lo senescal, hoc; mas lo rey Carles l'ha fet fer a la sua volentat, llonch e stret; e es la, hun cap del cami, prop del mur del ostal del rey Carles; e ha y feta fer porta per hon pot hom entrar de son ostal al camp, per quem sembla alta trayso. -Prech vos, ço dix lo rey, quel me mostres, en guisa que no entrem dins la ciutat».
E axi parlant e cavalcant anaren tant tro que foren en aquell lloch hon lo camp era, per fer la batalla. El rey punyi son cavall dels sperons, e feu hun cors tro lla hon l'altre cap era del camp, e correch son cavall per lo camp amunt e avall, e puix torna s'en al senescal:
«Senyor, ço dix lo rey, tornem nos en tro lla hon som partits, e yo tornar m'en e a mon senyor lo rey, e vos tornar vos n'ets en la ciutat. -Molt volenters», dix lo senescal.
E axi cavalcaren e tornaren s'en en aquell lloch hon lo senescal havia trobat la rey. E lo rey apartas ab lo senescal a huna part e dix li: «Senyor En Senescal, vos conexerets lo rey d'Arago sil veyets? -Senyor, dix lo senescal, yol dech be conexer, que no ha encara gran temps que yol viu en Tholosa, quant hac vistes ab lo rey de França, em fe gran honor, encara quem dona dos cavalls». E quant lo senescal hac aço dit, lo rey se trach son capiro del cap e dix al senescal: «Guardats sim conexets; que yo son aci, lo rey d'Arago; e si lo rey d'Anglaterra, e vos per ell, me podiets assegurar, yo son apparellat ab los cent cavallers per fer la batalla». Quant lo senescal hac conegut lo rey, si li volch besar la ma, mas lo rey no ho volch. E fo molt maravellat com axi era aqui vengut, e dix: «Senyor, e que havets fet e com sots aci vengut? Per Deu, vos prech que us en tornets, e no vullats esser decebut ne enganat per vostres enemichs. Hanch nom pense que tan gran assaig gosasets fer. Per Deu! anats vos en al pus tost que pugau e no hajats pahor».
Ço dix lo rey: «Vos me farets huna carta testimonial, com yo son estat, al jorn empres, en Bordeu, al camp hon la batalla se devia fer, e que vos me havets dit que nom podets assegurar; e que axi com la terra devia esser a tots cominal, quel rey de Anglaterra lo ha llivrada a rey Carles. -Certes, dix lo senescal, ver es».
Ab tant lo rey feu venir En Gilabert de Cruylles e lo notari qui ab ell era; el rey mana fer carta al notari, axi com ell la ordena e, la dicta. E quant lo notari hac scrita la raho, axi com lo rey li havia dit, si crida als cavallers francesos qui staven a part luny d'ells, per esser testimonis de la carta que havia scrit per manament del senescal e del rey. E la carta, comença axi:
«Com yo, ser Johan de Agrelly, governador per lo rey de Anglaterra en la ciutat de Bordeu, atorch e fas testimoni ab aquesta carta publica a vos, senyor En Pere, per la gracia de Deu rey d'Arago e de Cecilia, que vos, devant mi e devant la ciutat de Bordeu, erets apparellat ab los cent cavallers de fer la batalla ab lo rey Carles, e de entendre en totes les coses quis contenien en lo compromes fet en publica forma per volentat de ab dues les parts. E yo, ser Johan de Agrelli, dich vos, e us he ja trames a dir per lletres e per missatgers: que no us puch assegurar; quel fet no es cominal; quel rey d'Anglaterra ha manada llivrar la terra al rey de França e al rey Carles per fer llurs volentats. Encara atorch: que sots estat al camp hon la batalla se devia fer, en presencia de mi e de aytals, los quals ab nos eren».
Quant los quatre cavallers francesos hagueren oyda la carta de la qual devien esser testimonis, e foren, si demanaren hon era lo rey d'Arago qui aytal carta havia feta fer. «Senyors, certes! dix lo rey, yo son lo rey d'Arago. —Certes! dix ser Johan de Agrelli, be es ver; que yol conech». Adonchs los cavallers francesos se tragueren lo capero del cap e volgueren li besar la ma; mas lo rey no u volch, si que estigueren tots molt esbalaits com axi era vengut; que dos cavallers francesos hi havia quil conegueren molt be, quil havien vist en França e a Tholosa; e parlaren entre ells matexos; e digueren: que null hom nos podia deffendre a ell, qui ab ell hagues guerra, tant era ardit e coratjos; que neguna novella no sabia hom d'ell, que ans se pensava hom que encara fos en Cecilia, e ell ja era vengut aqui per atendre ço que havia promes. Ab tant, ser Johan li dix: «Senyor, prech vos que us ne anets; que si era sabut, gran dan vos en poria venir. -Molt volenters», ço dix lo rey. E dix a'n Gilabert de Cruylles e al senescal. «Yo vull, dix ell, parlar ab vosaltres. Vos, En Gilabert, tornar vos n ets ab lo senescal e farets notar en pergami la carta; e fets ne far altra, partida per A. B. C.; e que llivrets la huna carta a ser Johan de Agrelli, e puix portar vos n ets l'altra, com sera acabada». E axi anant, parlant ab lo senescal e ab los altres, foren se lunyats de la ciutat be huna llegua. E puix lo rey pres comiat d'ells, e tench son cami ves Bayona; si qu'era ja pres de completa, que, quant lo senescal els altres cavallers s'en foren
tornats en la ciutat, lo sol fo post; e lo rey fon luny de la ciutat be dues llegues.
El senescal cavalca tantast tro al hostal del rey de França ab los quatre cavallers francesos e parla ab lo rey, e dix li: «Senyor, nos havem parlat ades ab lo rey d'Arago, per atendre les convinences qui eren entre el rey Carles e el rey de Arago». E lo rey Felip de França, com entes que ells havien parlat ab lo rey d'Arago e ell no sabia nenguna novella, estech tot esbalayt e maravellat e demana: «Hon es ell? -Certes! dix lo senescal, ell s'en es tornat, e pot haver cavalcades, de puix que nos som partits d'ell, tres llegues». E puix apres si li comta com havia parlat ab ell ne en qual manera era vengut, e com era estat al camp, e com havia feta fer carta de testimoni: quel rey d'Anglaterra, ne ell per ell, nol podia assegurar en la ciutat de Bordeu.
Quant lo rey de França hac entes aquestes paraules, trames quatre missatgers al rey Carles: quel rey d'Arago havia estat en lo camp e havia parlat ab lo senescal de Bordeu. E quant lo rey Carles hac aço entes, fo molt yrat; e munta a cavall, e vench al hostal del rey de França, e parla ab ell e ab lo senescal e ab los altres cavallers qui ab ell eren, e ab lo notari qui la carta havia presa, e demana los com era estat. Si que Carles feu armar totes ses gents, e lo rey de França atressi, e hac n'i molts qui exiren de fora la ciutat; mas la nit fo venguda; e hagueren llur consell que no acabarien res, quel rey era tant adavantat e be encavalcat, e la nit que era venguda, e nol porien aconseguir nel trobarien. E axi desarmaren se, e tornaren s'en a llurs hostals. «Certes! ço dix Carles, aquest no es pas hom, ans es diable d'infern, del qual null hom nos pot defendre, mas ab lo senyal de la creu e ab salpaça; mas de aquest no s'en pot hom defendre ab res. Que quant hom se pensa que sia luny cent jornades, ell es apres de hom. -Certes! dix lo rey de França, vos deyts veritat; que ell es rey de gran treball e no dupta res a fer; e certes, malament nos ha escarnits e gaubats».
Ab tant Carles dix al rey de França que fes metre en preso lo senescal qui ab ell havia parlat e no los havia fet assaber, per que era traydor. E lo rey feu lo pendre e metre en preso. Si que la nomenada ana entre les gents de Bordeu: quel rey
de França havia fet metre lo llur senescal en preso, per ço com havia parlat ab lo rey d'Arago, d'on ell no havia culpa nenguna. E armaren se, e volgueren anar contra los Francesos; si que la novella vench al rey de França; e lo rey mana que hom lo dellivras, e aytantost fo feyt. E axi les gents de la ciutat desarmaren se e reposaren aquella nit, e Carles torna s'en a son hostal yrat e ple de mal talent; car no podia venir a fi de ço que havia en cor de fer al rey d'Arago. Mas lo rey, com a prous e savi s'en sabe be guardar.
Ara lexa lo llibre a parlar aci del rey de França e del rey Carles, e parlarem del rey de Arago En Pere.