Crònica de Bernat Desclot/Capítol CV

CAPITOL CV

Com lo rey En Pere d'Arago parti de Bordeu e s'en torna en son regne.

D

iu lo comte que, quant lo rey se fo partit del senescal de Bordeu, si cavalca tant aquella nuyt tro que atroba los dos cavallers que hac lexats per lloch sabut. E puix ensemps, si quart de cavallers el mercader, cavalcaren cuytosament de gran ambladura; que, ans del jorn clar, foren devant la ciutat de Bayona; mas no y entraren, ans s'en passaren de luny per altre cami; e anaren tant, que foren, a hora de tercia, luny de la ciutat de Bayona be tres llegues, a huna vila pocha. Aqui entraren en llur hostal e demanaren a menjar a llurs cavalls; e lo rey e los cavallers dinaren se de pa e de vi e de truytes e d'ous. E quant se foren dinat, al rey vench molt gran talent de dormir; e dix que mester era que dormis; que la son lo apoderava molt fort; per ço com tres jorns havia e tres nits que no dormia, ne havia dormit sino molt poch. «Certes! digueren los cavallers aço pas no es lloch de dormir; que encara som en terra de gran reguart; per que val mes que cavalquem aytant com puxam. -Certes! dix lo rey, a mi conve de dormir; que d'altra manera no pot esser, ques que avengua». Ab tant gitas a dormir en hun llit, e dormi molt poch. E despertaren lo, e munta a cavall, e sos companyons ab ell. E cavalcaren

tant lo jorn e la nit, tro que vengueren a hun castell del rey de Castella que havia nom Fonterabia; e aqui lo rey fo segur e molt be acollit per les gents de aquell lloch. E aqui reposaren tro quel seu procurador En Gilabert de Cruylles, qui era romas a Bordeu, fo vengut, ab la carta que hac feta fer e sagellar al senescal de Bordeu. E puix partis de aqui ab los quatre cavallers qui ab ell eren anats; dels quals fo lo hu, En Blasco de Alago, e l'altre En Berenger de Pera-Tallada, e l'altre En Corral Llança; e lo mercader havia nom En Domingo de la Figuera.
E axi cavalca tres jorns entre la marcha de Castella e de Navarra, que negun no sabe que ell fos lo rey d'Arago, entro que fo en Castella, en huna vileta devant Nostra Dona del Campello, qui es al entrant de Navarra. E aqui foren a hora de tercia, e feren apparellar de menjar; e no havia de aqui tro a Taraçona pus de quatre llegues. E En Johan Nunyez de Albarasi havia meses espies al rey per camins e per llochs, que li fessen assaber sil veyen passar per aquell lloch, e que li fos devant el cami per quel presses. E fo prop de la vileta a miga legua, ab quatre cents cavallers. E mentre quel rey se reposava e les taules foren meses, la dona de aquell castell hac sabut quel rey d'Arago era aqui vengut, e sabia tots los affers que En Johan Nunyez havia empreses, e que era molt prop de aqui, vench s'en al rey. E lo rey acolli la molt gint: «Senyor ço dix la dama, yo us prech que vos vos guardets al mills que puxats e que no us hic aturets, que En Johan Nunyez es prop de aci, a miga llegua, ab quatre cents cavallers; e yo he entes que ell ha agudes novelles de vos de que devets passar acens, e per ço es vengut prop de aci estar». E quant lo rey hac aço entes, feu se donar aygua mans, e als cavallers atressi, e menjaren molt tost; e puix lo rey trames hu scuder a'n Johan Nunyez lla hon era: que ell volia ab ell parlar, e que li fos a miga llegua de aquella vileta. E puix lo rey trames tota sa companya a Taraçona; e no volch que romangues ab ell sino hun escuder que sabia tota la terra els camins; e dix los: que s'en anassen al pus tots que poguessen a Taraçona; e aqui trobarien son fill N'Amfos; e quel esperassen aqui. E quant lo rey n'hac feta anar sa companya, si munta en son cavall ab son gomo vestit e perpunt de cendat de sobre, el capell de ferre al cap, e huna schona muntera en la ma. E lo seu scuder cavalca en hun roci corredor, e huna llança en la ma. E axi exiren de aquella vileta, e tornaren s'en de aquella part hon eren venguts be miga llegua, e puix dressaren vers Castella per huna serra amunt. E quant foren en la serra sus alt, lo rey veu part de la vileta al pla En Johan Nunyez ab sos cavallers; e hagueren fet moltes partides, que cuydaven atrobar lo rey, axi com ell los ho havia fet assaber per lo scuder, e quel tinguessen al mig d'ells que a nenguna part nols pogues scapar. Mas lo rey s'en sabe molt be guardar.
Quant lo rey e l'escuder foren sus alt en la serra vers la muntanya, cavalcaren tant al travers vers Castella ques foren lunyats de aquell lloch hon era Joan Nunyez, qui era be huna llegua. E puix dreçaren vers lo cami hon devien anar, dret a Taraçona. E puix la companya del rey d'Arago fo venguda a Taraçona; e digueren com havien lexat lo rey tot sol e que En Johan Nunyez lo aguaytava al cami. Si que N'Anfos, fill del rey, com oy aço, munta a cavall, e tots sos cavallers; e preseren llurs armes, e la gent a peu atressi; e corregueren vers aquella part hon los fo semblant quel rey degues venir. E quant hagueren cavalcat dos llegues e foren al peu de la montanya, ells guardaren a avant, e veren venir lo rey qui devallava per la costa avall de la montanya ab l'escuder; e fo son cavall molt suat e llas, e el rey hujat e colort del sol qui l'hac tochat; e encontras ab ells. E N'Amfos besa li la ma, e tots los altres; e hagueren gran goig com lo hagueren atrobats e san e saul. E hac n'i molts que nos pogueren tenir de plorar quant saberen l'afany e el treball quel rey havia sofert, e majorment com axil veren venir tot sol, cavalcant en son cavall, ab les armes al dos, e fo tot suat e colorat del sol e de la calor que feya molt gran. E aqui lo rey desarmas e vestis hunes vestidures de samit molt riques; e munta en hun palafre, e cavalca ab N'Amfos e ab l'altra gent; e vench s'en a Tarasçona. E puix els barons els cavallers de Catalunya e d'Arago, richs homens, qui anaven a la ciutat de Bordeus per manament del rey, atrobaren lo rey a Taraçona qui fo vengut de Bordeu; de la qual cosa foren molt alegres e pagats. El rey hac gran goig d'ells e acolli los molt gint, axi com bon senyor deu acollir a bons vasalls.
E en aquella saho, En Sancho de Castella qui era en Castella, ajustava gents per a venir en ajuda de son oncle lo rey d'Arago e defendre Castella als Francesos qui s'eren apparellats de entrar en Castella e en Arago. Mas lo rey de Arago, qui era en Taraçona, sols no feya semblant de res, mas que caçava e deportava e delitava son cors; mas feu manament als cavallers e a les gens de Arago, que si tant s'era quels Francesos volguessen entrar per Navarra en Arago, que no fos null hom quils ho vedas, tro que haguessen son ardit; mas que llevassen de les aldees, e ques metessen als castells e per llochs forts, en tal guisa que no prenguessen dan. El rey d'altra part hac trames a dir a tots los cavallers de Arago e de Catalunya, e a totes les gents del regne de Valencia: que stiguessen apparellats, e sempre que haguessen son missatge, venguessen lla hon ell fos, ab llurs armes. E aço feya, per tal quels Francesos entrassen dins en Arago de sospitadament, e puix quels enclois, en tal guisa que no poguessen exir sens batalla.