Crònica de Bernat Desclot/Capítol CLI

CAPITOL CLI

Com lo rey En Pere de Arago tench consells ab los homens de Castello.

Q

uant lo rey d'Arago e tots los richs-homens, segons que d'amunt es dit, hagueren menjat, tench consell ab sos cavallers; e dix al comte de Ampuries: que faes ajustar los homens de Castello en hun llogar, que ell volia parlar ab ells. El comte trames sos missatges: que venguessen tuyt. E vengueren los demes de la vila, e ajustaren se a la sgleya major, e el rey parla los e dix los axi:

«Barons, tots temps sots stats fels e leals a vostre senyor lo comte de Ampuries e als seus, e hanch null temps no us partits de la sua carrera. Ara som en aquest fet, segons que veets, qui es tan gran, e no poria estar major. Lo comte vostre senyor reconeix la fe e la naturalea que deu haver a mi e mon linatge tots temps; e ara ham promes que nos partiria de la mia carrera, ço que li'n prengues, si tot quant ha sabia perdre. E pus vosaltres sots estats tots temps feels e obedients al comte vostre senyor, per que ara, com es mester a mi e a ell e a tota Catalunya generalment, que no li dejats fallir ne haver cor vayr ab ell. Mas si per ventura no us es vigares que vullats per mi ne per vostre senyor lo comte sofferir tant de mal, ço es assaber, tala de vostres bens que us faran per aventura los Francesos, ne volets metre ne aventurar los cossos ne ço, que havets, per amor de vostre senyor, quem digats sus ades vostra volentat».
E quant lo rey hac dites totes aquestes coses e paraules, cells qui eren del poble pus sotil, que no consentien ne sabien sol la tracio que havien parlada los majors, respongueren tuyt a huna veu; que ja null temps nos partirien de la carrera de llur senyor lo comte, per nulla res, si tots sabien morir.

«Ara, ço dix lo comte de Ampuries, be se que vosaltres del poble menor sots de bona voluntat vers mi e al rey d'Arago; veiam que dien aytals e aytals qui son dels majors».
E el comte apella ne ben deu o dotze de aquells que li fo vigares, e dix los que responien a aço quel rey d'Arago los havia proposat.
E quant aquells volgueren respondre, les guaytes qui estaven per los murs cridaren: «A les armes, cavallers e servents! que veus los Francesos a les portes, e les galeres del rey de França qui han presa terra aci devant nos, prop de hun stany!».
E axi com lo rey e els altres hagueren oyt, lexaren star lo consell e anaren s'en guarnir a cavall e a peu. E ixqueren a huna companya de Francesos qui eren riba de hun stany prop la vila de Castello, e occiren ne alguns, e meseren los altres en fuyta, e puix tornaren s'en en la vila de Castello. E puix vench la nit, e sopa lo rey e les altres companyes per llurs alberchs e per llurs establides hon estaven.