Crònica de Bernat Desclot/Capítol CLVI

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CLVI

Com lo rey de França ab tota sa ost s'en vench attendar apres Gerona.


L
endema mati, partiren se tots los Francesos del castell de Lerz e vengueren se attendar apres Gerona de part lo pont. E En Ramon Folch, vescomte de Cardona, qui era dins en l'establiment sobre tuyt, feu manament: que nengu nols ixes ni passas lo mur ne les barreres qu'ell havia posades, si ell no u manava. E axi com vingueren los Francesos e foren atendats, lo rey de França trames lo comte de Foix per missatger a'n Ramon Folch: sis volia retre a ell, que ell li faria tant de be que seria lo millor hom e el pus honrat que fos en Spanya apres del rey; e si fer no u volia, que lendema que s'aparellas de la batalla.

 El comte de Foix que aportava la missatgeria vench a parlar ab En Ramon Folch e dix li axi:

 «En Ramon Folch, hu sots dels millors e dels majors homens de Catalunya, per raho del linatge e de naturalea, e sots parent meu e acostat, per que yo so tengut de aconsellar vos en tota res que fos per profit e honor vostra, e als no us consellaria per res. Ara, maravell me molt de vos e de vostra saviesa, com vos sots mes aci en establiment; que be veets que no us podets tenir al poder del rey de França, que en negun lloch no hac atrobat contrast ni quil haga gosat esperar, si aci no. E per tal son yo molt despagat de vos, car lo rey de França es molt yrat e mogut contra vos; e he reguart que, si per força us pren, que ja li'en puxa nengu estar a preu, que vos, e tots cells qui son aci ab vos, no perdats tots la testa. Per que, yo, axi com amich e tengut vostre, vos prech e us consell que us retats al rey de França, e salvarets la vida a tants bons cavallers que axi son ab vos. E d'altra part lo rey de França fer vos ha tanta de honor e tant de be que hanch linatge de Cardona non pres tant per null temps. E no us faça reguart, que puxats esser reptat en nenguna cort de fe, ne de baya que hagats

feta a'n Pere d'Arago; car vos sabets que major es Deus que null princep terrenal; e sabets quel apostoli pot solre e ligar de fe e de sagrament, per ço com te lloch de Deus en terra. Per que yo us fare absolre al cardenal, qui es aci legat e te lo lloch del apostoli, de fe e de sagrament que haiats fet an Pere d'Arago. E consell vos que u façats. E no us ho consellaria, si no veya gran vostre profit».
 Quant lo comte hac dites totes aquestes paraules, respos li En Ramon Folch en axi:

 «En comte, tots temps fos mon amich e yo vostre. Em fets semblança de amich de fet e de paraula per tots temps, sino ara. E vos deyts que vos vos maravellats molt de mi, com yom son mes aci en establiment per ajudar a mon senyor lo rey d'Arago; mas yom maravell molt com vos m'havets dit e consellat que yo traixcha aquest lloch a mon senyor quil m'ha acomanat, e que per mi perde tots temps linatge de Cardona bona nomenada, e guany nom de bar e de falsia e de traicio. E quant deyts que vos me farets absolre al cardenal de fe e de sagrament, yo creu be quel cardenal me poria absolre quant a Deus, mas som be cert que no poria absolre de mala fama e que les gents tots temps no parlassen de mi. Don, yo us responch breument sus aci, sens altre acort: que, ara ne d'aqui avant, de aquest fet nom parlets; que fort me seria greu, e donarvos ho ia a conexer mantinent; que be vos dich que, llevat vos, no es hom null al mon que de aytal raho m'hagues res dit ne parlat, qui ja valgues guiatge ne sagrament que fet li hagues, que mantinent nol fes tot lancegar. E ab aytant tornat vos en de part de Deu a cell qui us hi ha trames, e guardats vos d'uy mes que no m'aportets aytal missatge».
 E respos lo comte de Foix:  «En Ramon Folch, massa sots rebeu e cuytos en vostra resposta; que bem plaguera que us fossets acordat ab vostre cavaller, si aço que yo us dich seria vostre profit o no. E creu que, si u fassets, no haguerets respost axi. Ara, mal e greu quem sab, dich vos ho de part del rey de França: que us apparellets dema mati de la batalla».
 E respos En Ramon Folch:  «En comte, yo no son tan rebeu en ma resposta com deguera esser, segons la demanda quem feyets. E si yo n'hagues demanat de consell a mos cavallers, creu qu'ells lom donaren bo e leal sens tot si. E si dixexen als, nols ne creguera. Per que us dich ço que ja us he dit altra veguada. Per que us prech que d'aqui avant nom parlets de aqueix fet. E pensat vos e el rey de França e tot son poder de donar quantes batalles vos vullats; que yo son aparellat, huy e dema, e tots temps quel cor vos ho digua, de esperar aquelles, e encara de donar batalles a vosaltres com vigares me sia».
 Quant aço hac dit En Ramon Folch, partis lo comte devant ell e torna s'en al rey de França e al cardenal; e dix los la resposta que li havia feyta En Ramon Folch; e ells foren ne molt yrats. E com ho hagueren oit, dix lo cardenal; que ans no vendria deu dies que ells li'n havrien car ves sus al cos, a ells e a tots cells qui ab ell eren.
 Ab tant lo vespre fou vengut, e els Francesos hagueren parades lurs tendes e llurs pavellons sus al pla, riba de l'aygua qui passava devant Girona: e puix soparen e vegueren a llur guisa; e sol nos guardaren de res, car nos pensaven que res los pogues noure En Ramon Folch, segons que d'amunt es dit, havia fet dedins manament que nengu nols ixques defora per avinenteha quen ixques ne hagues. Mas los serrayns ballesters no se volgueren estar per ell; ans, com no s'en pogueren exir per les portes, trencaren celadament huna paret que havien feta fora lo mur, prop la barbacana, e feren hi hun forat sotil; e per aquell forat ixqueren ne tro a xixanta homens de peu, ab llurs ballesters e ab llurs coltells a la cintura. E quant vench al primer son, anaren s'en tots ajustats a les primeres tendes que trobaren. E esdevengueren a huna tenda de hun cavaller de Normandia, que sopava llavors ab companya de cavallers francesos que ell havia convidats aquell vespre. E quant foren a la porta de la tenda, pararen llurs ballestes e entraren dins ab llurs ballestes parades; e occiren hi cinch cavallers, e prengueren vius trenta huyt homens de la companya d'aquell cavaller de Normandia, e ligaren los be. E ans que fossen sentits, tornaren s'en dins la vila per aquell forat que havien fet apres la barbacana. E En Ramon Folch ne negu non sabien res de aquest fet, e maravellaren s'en molt; e fo despagat dels Serrayns com eren gosats exir, menys de sabuda sua, fora la vila. Mas d'altra part, com veu que tan bels n'havia pres, perdonals e hac ne gran goig.
 E lendema mati, quant los Francesos se llevaren, trobaren aquells cinch cavallers morts dins en les tendes; e maravellaven se molt qui u havia fet; e cuydaren se que alguns Catalans qui eren ab ells venguts de la terra del comte de Foix, ho haguessen fet; e prengueren ne dos, e peniaren los per la gola.
 E En Ramon Folch, qui veu que dos homens havien peniats, conech en lo vestir que Catalans eren; e sabe li molt greu. E per fellonia pres aquells trenta huyt homens que havien amenats los Serrayns en la ciutat, e feu los tots peniar per los peus en torn del mur de la ciutat. E el Francesos conegueren que aquells de la vila havien fet aquell mal, que havien morts aquells cinch cavallers. E guarniren se huna companya de cavallers, qui eren tro a quatre cents a cavall, e entraren dins aquella vila que es fora lo mur vell; e vengueren a huna plaça gran e ampla qui es al entrant del call Juich, e acostaren se a les portes. E aquells de dins estigueren armats, e nos mogueren tro que los Francesos foren a les portes. E llavors En Ramon Folch feu obrir les portes e baxar les cadenes de aquella part; e donaren salt deffora, tro a xixanta cavallers armats, e tro a quatre cents servents ab llurs armes; e feriren ardidament en los Francesos ab les astes esteses; que nols valch guarniment que aportassen, que a la primera ferida abateren mort lo nebot del senyor de aquells quatre cents cavallers; e ells Francesos giraren lurs costes e meseren mans a fogir. E puix reconegueren que nebot de llur capitani era romas, e tornaren altra vegada tro sus a la porta per llevar aquell qui jaya mort al camp. E entrels altres acosta s'i mes l'oncle, ço es assaber lo senyor de aquells cavallers. E acostas tant al mur que huna pedra li vench d'amunt, de la bestorra qui es sobre la porta; e dona li tal colp sobre l'elm que aportava al cap; que del cavall lo abate a terra mort fret. E axi romangueren hi lo oncle e lo nebot. E los altres cavallers francesos, qui veren llur senyor mort jaure en terra, ajustaren se tots a huna mota e poderosament esperoearen tro sus a les portes. E En Ramon Folch quils veu venir recollis ab tota sa companya dins la vila. E tancaren les portes. Mas los ballesters foren per les ballestes e per los murs d'altre part. E deserraren les ballestes que havien, ben forts; e gitaren cayrells e pedres sobre aquella mota de cavallers francesos, axi quen occiren molts en nafraren gran res. E hanch no hagueren poder los Francesos de llevar llur senyor qui jaya mort en terra; ans dues vegades lo havien quaix levat; e soptaven los tant los ballesters qui eren lla dins, que lexar l'hagueren. E quant veren que nol podien levar e que y havien molta companya perduda, e que res no y guanyaven, tornaren s'en, envergonyts de llur senyor que hagueren perdut e d'altra part companya assats, e vengueren al rey de França, ab gran dol que mogueren per llur senyor.
 E el rey de França fo molt trist e despagat, car aquell cavaller era mort qui era hu dels nobles cavallers que ell hagues en sa ost, e son nebot atressi, dels millors cavallers del fet d'armes que fossen en França. E tuyt plangueren lo tot aquell dia, que pus no combateren.
 E En Ramon Folch feu exir servents al vespre deffora, e feu aportar los cossos de aquells cavallers morts sus al peu del mur. E tuyt dixeren li per que u feya, que mes valria que hom los gitas luny del vall fora, per tal que no faessen pudor. E ell dix que non faria res, per tal com los Francesos se aventurarien de llevar aquells cavallers morts, e ans que nols ne havrien llevats, moririen dos tants, com sis feren.
 Quant vench en l'altre jorn, los Francesos, ço es assaber huna companya de cavallers e de servents, volgueren llevar aquells cossos qui jahien al peu del mur, mas non hagueren poder. Ans tota vegada que s'i acostaven ne morien aytant e pus. E quant veren los Francesos que axi era, lexaren los estar hi, qui s'i jaya que s'i jagues. Mas lo rey de França feu parlar pleyt an Ramon Folch: que li donaria hom cincentes llivres torneses, e puix proferiren li'n mil, e que lexas levar aquells dos cavallers, oncle e nebot, que jayen morts al peu del mur be havia tres o quatre dies. E En Ramon Folch respos: que, si hom li donava cent milia llivres, que nols porien haver, nels lexarien levar del camp; car ell dix que havia prou moneda a tota res, mils que ells que eren deffora. Mas trames a dir al rey de França que, per ço car havia oit dir que aquells dos cavallers morts eren estats bons homens e honrats, e per ço, e no gens per guardo que ell volgues n'esperas haver del rey de França ne de nengu, mas, per valor de si mateix e per cortesia, quels levassen si levar los volien.
 De les quals coses fo molt pagat lo rey de França d'En Ramon Folch, e tench lo molt per prous, e agrail ho y molt; puix trames hi tro a deu servents, menys d'armes, qui, ab voluntat d'En Ramon Folch, levaren los cavallers d'amunt dits.
 E puix los ardits e les mescles se feyen tot dia entre cells de llahins e cells deffora, los quals tants foren que longa cosa seria de retrer. E per tal lexarem a parlar huna peça del setge de Geroni, e parlarem de les galeres e de la altra armada del rey d'Arago e del rey de França, primerament dels frontalers quel rey d'Arago establi entorn Gerona.