Crònica de Bernat Desclot/Capítol CLVII

CAPITOL CLVII

Dels ardiments que feyen los cavallers de Catalunya quis posaren en frontera e corrien tot dia a fer mal a la ost del rey de França.

D

iu lo compte, que, quant lo rey d'Arago s'en fo vengut a la ciutat de Barcelona, e hac desemparat tot Ampurla e tot Girones, levats los castells e les forces d'amunt dites, e puix hac estat hun temps aqui, hac entes quels Francesos tenien assetiada la ciutat de Gerona; e trames missatgers, dos o tres vegades, en Arago, per los quals feya assaber a homens de viles e de ciutats, e a richs homens e barons de Arago ço quels Francesos havien fet contra ell e sa terra; per quels pregava, com a bons vasalls, que li vinguessen ajudar tots ensemps, que ab sa bona ajuda, ell se cuydava venjar de sos enemichs e car vendre a ells ço que fet li havien. Mas los Aragonesos, aquella saho, e be havia hun any passat, que no eren be ab lo rey per algunes franquees que li demanaven, segons que d'amunt es dit en aquest libre mateix; per que hanch negun molliment ni negu no y volch venir, sino tan solament don Pedro, frare del rey d'Arago, ab sos cavallers. E el rey qui viu que no li acorrien be ses gents, ne era be ajudat per aquells, no gens per flaquea de cor, mas per no poder, car los seus ajudar no li volien, gita aquest fet a no cura, e pensava y menys que si guerreias ab un sotil cavaller de sa terra; mas

que caçava e menjava e bevia e sajornava a Barcelona e no havia cura de res. Mas los barons els rich-homens de Catalunya, qui tots temps foren feels e obedients a lur senyor lo rey d'Arago, axi com a bons vasals e naturals, quant veren quel rey nos havia cura de aquest feyt, per fellonia hagueren llur acort e vingueren li devant hun dia; e dixeren li aixi:

«Senyor, nos veem e conexem que vos sots despagat de algunes gents vostres, e no menys de raho. Si alguns fan vers vos coses que a vos no placien, mas gens per tot aço no deu tornar en dapnatge de nos altres tuyt e de nostra terra e de vostra, qui mal no y mir. Nos vehem e sabem lo poder ab quel rey de França es passe en Catalunya; sabem encara mils, que no volriem que, per astre o per desastre nostre, havem perdut, menys de colp e menys de ferida, mes de terra dins hun mes que no deguerem haver perduda dins deu anys. E ara tot dia estam a ventura de perdre lo sobre pus quins es romas, e majorment si vos ho gitats a no cura e sots nechligent d'aquest fet. Per que, senyor, pregam vos e clamam vos merce tuyt ensemps; que lexets estar vostra felonia e vostre despagament, e fets vos socoriment de aço que porets, en guisa que puxam vivre, nos e nostres cavallers que no volen als; e puix acostar nos hem als francesos, e metrem los frontales en torn del setge a totes parts, e irem los fer alguns ardits e algunes esdemeses tots dies, que no parrega que haguen ells atrobada en Catalunya gens sens cor; car gran res valria mes a nos que haguessem perduts los cossos e ço que havem en aquest fet, per raho d'armes, que si per nos, que estam ara e sajornam en les ciutats com a mercaders, era ahontada e menys preada tota la cavalleria de Spanya. Per que, senyor, vos pregam e us requerim altra vegada que: vos nos façats a aço tan soficient resposta de fet e de paraula, que sia a honor vostra e profit nostre e de tota vostra terra per tots temps».
E quant aquestes paraules hagueren dites los richs homens de Catalunya al rey d'Arago, respos lo rey d'Arago axi:

«Barons, no creu que sia null rey de crestians al mon que tantes per tantes haga tan bones gents ne tan bons vasalls e tan naturals a son senyor com yo he de vosaltres. E mostren ho primerament los fets e les obres, e puix les paraules ab que mostrats lo bon cor e la bona voluntat que vers mi havets tots vosaltres. Agraich vos molt ço que dit havets, e son be pagat vostre. Ara, es esdevengut que, en aquest fet que es entre nos, som nos de la huna part, e puix tot lo mon de l'altra. En la qual, jat sia que hagam pres hun poch de dan, a la fi, si a Deu plau, nos tornara en honor e en gloria de mi e de tots vosaltres e de tot hom que sia en ma terra; car si perdem en aquest fet, cell qui menys hi perdra sere yo, llevat la desonor. E quan a mi, tota vegada tench en ma ma de fer aquell plet que yo vulla ab los Francesos; mas guart a vosaltres e l'estament de la terra, que no seria bo ne profitos. E yo, barons, no son sino hun cavaller. E entrels altres, sim pot romanir lo cavall e les armes, aytan ben cuyt vivre de cavalleria com nengu qui hic sia; mas no seria bon cuydat ne bon pensament aquest a vosaltres. Por que, pus que tan be ho havets dit de paraula, yo us ho agraeixch molt, e grayr vos ho he molt mes si en obra ho metets. E no es enteniment meu que altra força vos ne faça; mas, si fer ho volets, que u façats, e si no que us ne lexets. Mas, si u fets e si res me romar, ço que he em romandra partire tots temps ab vosaltres. E pensats vos de aparellar ab vostres cavalls, que yo us dare e us quitare en aquella manera; e vosaltres ne pasarets be, e es acostumat en Catalunya tots temps. En breus dies, pus despertats men havets, sere ab vosaltres. Mas entretant fare aparellar galeres e alguns quins defenen la ribera de la mar, si venien aquelles dels Francesos. E vosaltres yrets vos en; e fets ço que vigares vos sia. Mas tench per bo, si vosaltres ho conexets, que bo seria que estigats los huns a Estalrich qui es prop de Girona a cinch llegues, e los altres a Besalu. E axi porets correr dia e nit, e fer mal en la ost dels Francesos, salvant que no dich gens que aventurets lo fet, tro yo puxa esser ab vosaltres».
E quant lo rey hac dites aquestes paraules, ells li reteren grans gracies. Ab tant lo rey aparella de quitar los cavallers; e aparellaren se tots, e anaren se vers Estalrich. E aqui trameseren N'Ambert de Mediona ab xixanta cavallers armats e ab dos milia servents que estiguessen per frontalers a Besaldu, e los altres richs homens e cavallers romanguessen a Estalrich. E faeren venir molta vianda de Barcelona, e estigueren aqui en frontera, e feyen aqui tots dies molt bells ardits; e corrien tots dies tro sus en les tendes de la ost dels Francesos, e occien los homens a cavall e a peu; e corrien tots dies los camins, e prenien ne com cent com dohents adzembles, o mes o menys, segons ques esdevenien, que aportaven les hunes viandes, e les altres armes, e les altres moneda a les osts dels Francesos. E feyen aqui gran guany en moltes maneres que seria llonga cosa de recomtar; e amenaven presos, com cinch, com deu homens, o mes o menys, segons que atrobaven; els servens venien los, axi com si fossen Serrayns; que, per menys de cinch sols, havia hom hun Frances, qui comprar lo volgues. E axi staven tots dies los cavallers catalans del rey d'Arago en fer ardits e encontres. E prenials ne tambe que, nulla veguada, per pochs que ells fossen e los altres molt, no trobaven quils gosas esperar.
El rey d'Arago d'altra part qui era romas en la ciutat de Barcelona, feu endreçar e aparellar en deu dies onze galeres que y havia alli. E foren almiralls En Ramon Marquet e En Berenguer Mallol, ciutadans de Barcelona. E aquelles galeres estaven surgides en la plaga per deffendre la plaga, si altres n'i venien d'altra part. E per ço quels homens de Barcelona haguessen menys de reguart, lo rey feu fer hun vall ample e pregon en gir de la ciutat, ab mur de terra que hi feu fer riba la mar e tot trancat de ballesteries. E de vint en vint braces feu fer cadafals de fusta riba lo vall; e entre dos castells feya fer huna brigola; e axi enforti la ciutat, en manera que paria que no temes nengunes gents.
E d'altra part, lenys armats e barques armades de cossaris de Valencia e de Barcelona e de Taragona e d'altres logars, ab volentat del rey, anaven tot dia costeregant la ribera entro sus a Narbona, amagadament, que nols ves l'armada del rey de França. E atrobaven barques e lenys cuberts, carregats de viandes e de robes e d'altres coses qui venien de Macella e de Monpeller e de Prohença a la ost del Francesos; e amenaven los s'en ab gran guany que y feyen, e donaven la quinta al rey.
E entre los altres cosaris si n'i hac hu, qui era de Alacant, qui havia nom N'Albesa. E aquest N'Albesa, ab alguns companyons arma hun lenyate de vint e huyt rems; e aquest leny era be spalmat; e era millor de rems que leny que hom sabes en tota la ribera. E puix partis hun dia de Barcelona, e pres molta de la mar a enfora, e golfeia atravers, per tal que nol vees l'armada del rey de França qui era a Roses e a Sent Feliu de Guixols e a Coplliure; e vench s'en a la punta del Guerau de Narbona; e acostas tant a terra prop de huna rocha que de la huna part batia de rems en terra. E feu donar tants grans llats al leny que tota la carena mostrava vers la mar; axi que de luny paria que fos rocha, per tal com lo leny era de fresch espalmat e blanquejava. E mentre que ell estava axi, vench huna caravana de barques de Macella, carregades de vi e de roba dels Francesos, e eren tro a treize barques; e hanch sol nos guardaren del leny armat, car cuydaven se que fos rocha; e les set de aquelles barques surgiren en mar foral Guerau e ormegaren se dins. E quant vench al vespre. N'Albesa feu dreçar lo leny armat, e bate de rems, e entra s'en dins lo Guerau: e troba y aquelles set barques d'amunt dites, e d'altra part onze que la y eren, sens defensio que no trobaren. Cells del leny d'En Albesa ab ell ensemps muntaren en les barques, e prengueren les, e ligaren tots los homens que y trobaren mercaders, e huns e altres, e puix carregeren lo leny de les pus belles robes que y trobaren, e de moneda vella d'argent, e de altres coses nobles; e dues de aquelles barques atressi carregaren de la millor roba que y sabien; e puix N'Albesa feu metre a fons les quinze; e axi, ab lo seu leny e ab dues barques carregades de roba, ixques del Guerau, e occis tots los homens que atrobar hi poch, llevats aquells qui eren de gran rehemcio; e puix, ab aquell guany que havia fet, vench s'en a la ciutat de Barcelona ab gran alegria. E aqui feu encant de la roba per huyt jorns. E entre la altra roba troba y tres tendes, les pus belles que hanch fossen vistes en nengunes terres; de les quals la huna era del rey de França; e caberen hi be mil cavallers a gran ayre dedins; e preava la hom be quinze milia sous barcelonesos. E quant hac fet son encant, troba que havia guanyat en aquell viatje prop de cent milia sols de Barcelona. E puix estech en Barcelona ab sos companyons, asolaçant e deportant se ab la moneda dels Francesos. E puix torna hi moltes vegades ab lo seu leny, ab aquesta maestria que ja havets oida; e prenia barques e tarides e altres lenys e vexells, e venia s'en a Barcelona. E de aquest ardits e d'altres pus bells feya N'Albesa sobre mar, e alguns cosaris que y hayia, que seria longa cosa de comtar.
Quant En Ramon Marquet e En Berenguer Mallol, almiralls de les galeres del rey d'Arago, veyen que N'Albesa e els altres cosaris guanyaven tant ab lenyatons e ab barques armades, tengueren se per fort mal exits, car ells no podien res guanyar ab aquelles onze galeres, ne havien fet encara negun ardit. E vengueren s'en devant lo rey un dia, e demanaren li licencia quels lexas anar a la armada del rey de França. E lo rey respos e dix los axi: «Barons, vosaltres sabets aytant te com yo qu'en la armada del rey de França, son be cent galeres o pus, e d'altres lenys be altres cent, qui lla, qui ça; e vosaltres no sots sino onze galeres e no pus. E yo no menys creu que, si eren les altres dos tantes que vosaltres, guanyassets, ab Deus qui us ne ajudas! Mas tant de les altres ni ha, a huna de les vostres deu o pus, no m'es vigares que sia faedor que vosaltres anets lla per nengun tall; que basta que defenats la plaga de Barcelona. E si fer ho podets, no havrets fet poch. Mas he la trames, segons vosaltres sabets, tres o quatre vegades en Cecilia missatger, que vingua la armada que y es; e creu que hi sera en breu. E llavors porets fer ço que vosaltres deyts. Mas yo conech lo vostre bon cor, e agraeixch vos ho molt ço que dit m'havets».
E respos En Ramon Marquet per si e per En Berenger Mallol: «Senyor, si Deus ho vol, la armada de Cecilia vendra en breu ab guany molt per mar e per terra, si a Deu plau; mas entretant, si vostra merce es quens lexets anar per assajar quina armada es aquella tan gran del rey de França?». E respos lo rey: «Barons, puix aço ho deys, no us ho vedare. E anats hi en nom de Deu; e fets ço que vijares vos sia; que del fet de la mar mes ne sabets que no yo».
Ab tant los almiralls d'amunt dits feren recollir los mariners e tota llur companya, e les galeres partiren se de Barcelona e prengueren de la mar molta en fora, per tal que no fossen vistes, tro que fossen en la armada del rey de França. E quant se foren be empelegats e hagueren anats be tres jorns o pus sobre mar, trameseren huna barcha armada per scusir la armada del rey de França. E els de la barcha, quant se foren acostats á la armada, veren la, que paria que fos bosch, tanta e tan gran era. E tornaren ho a dir a'n Ramon Marquet e a'n Berenguer Mallol: que no seria ardiment, mas follia, si ferien en aquella armada; e que aytant los valia ques gitassent en mar; que nengu no poria escapar per res, si ho feyen. E axi los almiralls del rey d'Arago d'amunt dits veren y conegueren que no porien res fer, e tornaren s'en a Barcelona. E quant hagueren estats en Barcelona tro a quinze jorns, tornaren hi altra vegada per aquell cap mateix; e hagueren sabuderia que la armada del rey de França era ajustada axi com d'abans, e tornaren s'en envergonyats a Barcelona. E a cap de dies tornaren hi altra vegada, e pres los axi com ja havets oyt. Per que alguns homens de Barcelona, e majorment lo poble que axils veyen anar e tornar tot dia, e no feyen res, maldeyen los, e metien los en fama que En Ramon Marquet e En Berenger Mallol havien presos diners del rey de França e eren logats que no ferissen en la sua armada.
E quant los almiralls del rey d'Arago d'amunt dits hagueren enteses aquestes paraules e que esta fama corria contra ells en la ciutat de Barcelona, hagueren gran reguart. E hagueren llur acort entre si: que mes los valia morissen ab bon nom, que si tan mala fama se seguia contra ells. Per que ordenaren que, si ells als no podien fer, e que si sol eren ab dos galeres, si devien ferir en l'armada del rey de França ques quels en preses, e que null tems no tornassen en Barcelona, pus huna vegada ne fossen partits, tro que ferit hi haguessen, o fossen tots morts, o guerrejasen ab llurs enemichs. Ab tant, com vench hun divendres a vespre, los almiralls del rey d'Arago ab llurs mariners, ab llurs ballesters e ab llurs sobre senyals, recolliren se en les galeres, e partiren se de Barcelona: e vengueren s'en aquella nit devant Sent Feliu de Guixols; e dexaren de tras l'armada del rey de França major, e puix trameseren huna barcha armada per espiar si la armada major del rey de França se era tota ajustada axi com d'abans. E hagueren sabuderia per la dita barcha: quel rey de França havia triades de la sua armada vint e quatre galeres, en les quals havia mesa tota la flor de la sua armada, axi com dels millors mariners e ballesters que ell hagues en la armada; e aquelles vint e quatre galeres, que s'eren apartades entre Roses e Sent Feliu e que volien anar a Barcelona.