Crònica de Bernat Desclot/Capítol CXLI

Afegeix enllaços
De Viquitexts
← Capítol CXL Capítol CXLI
Crònica de Bernat Desclot 		Capítol CXLII →


CAPITOL CXLI

Com los Francesos prengueren la ciutat de Euna per força d'armes, e mataren totes les gens de la ciutat.


D
iu lo comte que, quant les gents del rey d'Arago foren ajustades y replegades al coll de Panisars, e el rey de Arago sabe quel rey de França era tornat atras, sabe li molt greu com axi s'en era tornat, menys de colp. Mas tots los almugavers e els cavallers e els servents feyen ardits molts en la ost del rey de França, e amenaven homens presos, e besties, e moltes altres coses; mas tot Rosello, aytant com tot lo pla era, se tenia per lo rey de França, salvant la ciutat d'Euna quis reclamava per lo rey d'Arago. E aqui eren se recullides grans gents de les terres, ab prou vianda e ab llurs infants e ab llurs mullers; mes feyen que folls, per ço com en aquell lloch no havia tal força que jas pogues tenir al poder del rey de França, combatent encara sens ginys, a scut e llança.

 Els homens d'Euna trameseren missatge al rey d'Arago al coll de Panisars, quels trametes homens a cavall, aquells que pogues, per guardar la ciutat d'Euna ab ells ensemps; per ço car ells no havien null hom a cavall en aquella saho. E lo rey d'Arago, com ho hac oyt, trames hi hun cavaller de Catalunya, per nom En Ramon d'Urig ab trenta cavallers ab llurs cavalls armats. E huna nit avallaren lla jus e entraren en la vila, que hanch nols veren los Francesos. E quant vench sempre per lo mati, fon lo rey de França devant Euna atendat, ab ses osts que tenien de aqui tro a Perpinya, que per poch hi ha dos legues; e feu dir als homens d'Euna: ques retessen a ell per fer d'ells sa volentat, sino ques aparellassen de la batalla. E els homens d'Euna respongueren li: que nos retrien pas a ell, mas que eren aparellats de la batalla e de tota res que volguessen. E els Francesos qui veren que homens a cavall hi havien, cuydaren se que mes n'i hagues; e nols donaren batalla ne altre,

sino quels feyen algunes esdemeses tro al mur; e no y guanyayen res; que tota vegada n'i romanien qui trenta, qui quaranta o pus. E puix, quant vench lo tercer dia, lo rey de França e lo cardenal foren despagats; e ordenaren que lendema los donassen batalla a totes parts, e, si sabien morir, que prenessen la vila per força. E aquells de dins hagueren sabuderia de aço. En Ramon d'Urig comfortals fort e mes los bon cor a tots. Mas los companyons qui eren ab En Ramon d'Urig robaren los alberchs dels homens de la vila; e prenien ço ques volien, e no s'en volien capdellar per aquell En Ramon d'Urig. E els homens de la vila qui u veheren que axi era, cuydaren se que En Ramonet d'Urig hi consentis, e anaren tot lo dia per lo mur, murmurant entre ells, e feyen consells ça e lla ab ells mateixos. E En Ramonet d'Urig qui viu aço, cuydas quels homens haguessen parlat plet ab los Francesos menys d'ell, e quels llivrassen la vila; e ell tench se per perdut, e pensas que los trayt. E quant vench al vespre, sus a la miga nit, ixques de la vila ab sos cavallers qui ab ell eren venguts; mas no cregats que s'en portassen armes ne s'en menassen los cavalls; ans s'en hagueren a exir, e no sabut, per una corda. E se assogaren per lo mur, per aquella part hon era pus baix. E axi anaren s'en, que hanc nols sentiren dins ne de fores, tro que ja foren en lloch saul. E llavors les scoltes dels Francesos los sentiren anar, e conegueren que de la vila eren e que s'en exien, e cridaren grans crits darrere ells. E cells qui eren en la vila, qui sentiren aço, anaren vers aquella part hon solia estar En Ramon d'Urig, e no y trobaren nengu; e tengueren se per perduts, car bes cuydaven que s'en fossen passats als Francesos e que consentissen la tracio contra ells. E puix, quant vench per lo mati, conegueren los Francesos que null hom a cavall no y havia, acostaren se al mur de totes parts molt fortment e dura. E preseren hi gran mal; e hun rich hom de França, molt honrat, hi fo ferit ab hun cayrell de ballesta de dos peus e sempre caech mort fret; si que tants s'i ajustaren per llevar aquell, que aquells de lla dins se cuydaven que fos lo rey de França o son fill. Mas lo poder de fora era tant, e donaren los tantes batalles, que, ans que de aqui partissen, preseren la vila per força, e entraren dins. E aqui lexaren se anar a homens e a fembres e a infants, axi que no y guardaren res; ans entraren en les sgleyes de la vila e robaren les, e trencaren les creus e les ymatges dels sants que y eren, e gitaren ho tot a perdicio; e gitaren les reliquies dels sants que y eren. E prenien los infants petits, e batien ne les parets, e puix jahien e forçaven les fembres vidues e poncelles e les altres, que no y guardaven reverencia de sgleya ne de altar; ans jahien ab elles aqui e leix. E puir com hi havien jagut tant com volien, occien les e nafraven les malament; que no y valia merce clamar ne cridar nulla res; que hanch tan gran legea, ne tan gran crueltat no fo feta per gens de nenguna ley de crestians, ne juheus, ne pagans; que major crueltat fo que aquella del rey Erodes, com feu occiure los ignocens en la ciutat de Betlem.
 E quant la vila d'Euna fon presa, e els Francesos hagueren morts tots los homens e les fembres qui eren en la vila, enderocaren totes les cases e els alberchs de aquella vila, que hanch no y romas quaix pedra sobre altra; descobriren les sgleyes e meteren hi foch, e cremaren tota la vila, que legea era qui la veya; e puix lexaren la estar. E partiren se de aqui tots ensemps ab gran goig e alegre. Mas sol aquest peccat los deguera destroyr tots, com sis feu; aquest ab d'altres e puix ne feren, e compraren ho be. E puix vingueren les novelles al rey d'Arago que la ciutat d'Euna era presa. E ell fo molt despagat, no per la perdua del lloch, mas per les gents qui s'erien perdudes; mas ell sabia be que be u havien comprat, tants e de bons n'i havia morts dels Francesos.

Obtingut de «https://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Crònica_de_Bernat_Desclot/Capítol_CXLI&oldid=36922»