Crònica de Bernat Desclot/Capítol CXVII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CXVII

Com lo rey de Arago En Pere assetja la ciutat de Albarazi ab tota sa ost.


A
ço fos en lo mes de abril, quel noble rey d'Arago hac tenguda la festa de Pasqua en la ciutat de Valencia. Si li vench missatge de hun honrat clergue de la vila de Terol qui es en Arago; lo qual clergue solia estar en la ciutat de Albarazi, mas era s'en exit, per tal com En Johan Nunyez, senyor de Albarazi, li havia fet molts de enuigs, e vench s'en a estar en terra del rey d'Arago e de Cecilia, e tractava e procurava tota res que fos dapnatge de Johan Nuniez e profit e honor del rey d'Arago. Esdevench se que, en aquella saho, En Johan Nuniez era en la ciutat de Albarazi ab cent cinquanta cavallers e ab moltes gents a peu, e apparellavas de fer mal en Arago e de correr la terra. Si que aquel honrat clergue que estava en Terol, per amichs seus que estaven en Albarazi, sabe tot lo ardit qu'En Johan Nuniez volia fer. E mantinent apparella hun missatge qui vench al rey en terra de Valencia. E feu li assaber tot lo fet que Johan Nuniez volia fer ne havia en cor, e l'estament de la ciutat que no era establida de vianda; que En Johan Nuniez nos pensava que nengunes gens la poguessen assetiar ne pendre, tant es la ciutat en fort lloch.

 Aquesta ciutat de Albarazi esta entre quatre regismes; ço es assaber, lo regne de Arago e el regne de Valencia, e entre el regne de Castella e de Navarra; e es enclosa tot entorn de les muntanyes forts; e lla jau lla dins baix en mig de les muntanyes; e passa li huna gran aygua naval en torn; que negun hom no y pot entrar sino per hun lloch molt stret. E la ciutat es ben murada de forts murs, ab moltes torres forts.
 Quant lo rey hac hagut aquest missatge e hac entes ço que En Johan Nuniez volia fer, e l'estament de la ciutat, aytantost comença a cabalcar ab cavallers e ab homens de peu al pus tost que ell poch, tant que fo prop de la ciutat de Albarazi; e aqui atendas prop de la ciutat e assetiala. E puix trames

a totes les gents de Arago e als cavallers de Catalunya: que venguessen de mantinent. E tantost que hagueren hagut los missatgers, ells vengueren, al mils que pogueren apparellats, al setge de la ciutat de Albarazi. Mas enans de aço que totes les osts fossen ajustades. En Johan Nuniez era en la ciutat; e veu quel rey era vengut en aquell lloch per assetjar la ciutat, e hac molt gran pahor. E sabia quel rey era molt fello vers ell, per tal com sabia que lo y havia be servit. E apparella les gents de la ciutat e dix los:  «Barons, vosaltres sots mos homens e mos fills. Yo us coman la ciutat de Albarazi que lam salvets e lam guardets, axi com pertany a bons vasalls e lleals que vosaltres sots; e yo exire de aci ab huna partida de mos cavallers; e entrar men e en Navarra, e amenare tal socos de cavallers e de gents quen farem llevar lo rey, mal son grat. E leix vos aci mon nebot per a governador; e vosaltres fets per ell axi com fariets per mi. -Senyor, dixeren les gents de la ciutat, nos som vostres; e farem la vostra volentat; e guardarem la ciutat, e la defendrem mentre que vidans bast; ans menjarem los huns als altres».
 Ab tant, quant vench la nuyt, En Johan Nuniez cavalca ab sos cavallers e exi de la ciutat, que lo rey no lo y volch vedar, tan son forts e males les entrades e les exides de aquella ciutat, e al rey majorment, qui encara no havia totes ses osts replegades ne ajustades, que si tots hi fossen, james no exiren sino ab volentat del rey. Quant En Johan Nuniez fo exit de Albarazi, ana s'en en Navarra, e feu tot son poder de ajustar cavallers e gens a peu, que volia ferir en la ost del rey; mas sabe puix lo poder del rey, qui era tan gran, e que cascun jorn creixia de companyes, e, si era ventura que vingues en les mans del rey, no scaparia sens mort, tant li era culpable. E lexa se de aquell ardit, e romas en Navarra, e majorment que les gents nol volgueren seguir volenters, car sabien quel rey hi era ab gran poder e bones gents d'armes, e no duptaven a morir per llur senyor, si mester los fos.