Crònica de Bernat Desclot/Capítol CXVIII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CXVIII

Com lo rey En Pere d'Arago e de Cecilia pres la ciutat de Albarazi e la forni be, que negu no li pogues noure.


Q
uant lo rey En Pere hac fetes venir totes ses osts de Arago e de les terres de Valencia a Albarazi, e alguns cavallers de Catalunya hi foren venguts, el rey establi per los llochs e per los passos les ost. E cells de la ciutat pogueren be entrar e exir si hom nols ho vedava. Primerament, lo rey se posa ab huna partida de les gents devant la torre de Entrames aygues, que es hun passatge luny de la ciutat. Apres se atenda, luny del rey, N'Amfos ab sa companya. Lo comte de Urgell se atenda ab sa gent e ab sa cavalleria en oltre lloch, luny del infant N'Amfos, assats prop de la ciutat; mas tota via huna aygua entre ells e la ciutat. E apres se atenda apres d'ells moltes gents a peu. E Ramon Folch de Cardona, se atenda devant la torre del Andador, qui es molt fort, per la qual entra hom en la ciutat. De l'altra part se atenda En Ramon de Anglesola; e apres la ost de Terol. En Pere de Moncada se atenda devant los molins de la ciutat; si que sempre los trenca els enderocha mal grat de aquells de la ciutat. E aqui ell establi dos ginys qui tiraven a la ciutat.

 Quant les osts foren vengudes e el rey les hac establides per llochs, e hagueren ordenades llurs guaytes e llurs escoltes si començaren a combatre la ciutat ab ginys e ab ballestes molt fortment. Els cavallers els homens a peu anaven ab ballestes tro als murs; e al peu de les torres anaven ab escales apparellades per muntar. Mas les gents de la ciutat sotenien molt vil; que volenters los lexaven acostar al mur, que no prenien armes, mas gitaven los pedres e cantals per les roques avall; que los de fora s'en havien a partir per força, naffrats, ab llurs scuts trencats, e molt n'i romanien morts.
 Aquesta batalla era tots jorns de les gents de la ost ab aquells de la ciutat; si que de la huna part e de la altra n'i

morien cascun jorn, e n'i havia prou de nafrats; mas les gents de la ost havien gran larguea de pa e de vi e de civada e de aço que mester havien; e cells de la ciutat havien gran fretura de pa e de vi e de carn, si que moltes gents se exien de la ciutat e venien se a metre en poder de la merce del rey. E lo rey donals prou a menjar e a beure, e feyals molt be pensar d'ells, e deyals que, si s'en volien entrar dins la ciutat, que u fessen, e qui exir s'en volia, que be fos vengut. Quant lo noble rey hac estat aqui tant ab ses osts que foren passats quatre mesos, e foren al entrant del mes de setembre, lo rey feu manament a tots cells de la ost: que edificassen aqui alberchs bons e forts de terra e de pedra e de calç, e ben cuberts, per tal que poguessen estar aqui tot lo yvern e soferir les grans neus que en aquell lloch feya d'ivern, que tendes ne cabanyes non podien durar los grans frets que ja hi comensaven de fer. E sobre aço lo rey comença a fer grans alberchs, e totes les gents de la ost atressi; e feren alberchs guarnits en torn de la ost, per tal que null hom no pogues exir de la ciutat ne entrar sens llur volentat, ne null hom no pogues fer mal, de nuyt ne de jorn. E combatien cascun jorn la ciutat de totes parts, cavallers e servents, els ginys que no cessaven nit e jorn de tirar. Mas les gents de la ciutat eren tan valents e bons d'armes, e eren en tan bon lloch, que no preaven res tot quant feyen, solament que haguessen que menjar. Mas lo socos d'En Johan Nuniez los era fallit, e no havien vianda en la ciutat ne al castell, e foren mol desconfortats; e majorment que aquell cavaller que En Johan Nuniez hi havia lexat en son lloch era mort de hun cayrell que li vench de la ost, quil occi; mas, abans que moris, dona son lloch a hun son cosin germa, e prega los cavallers els homens de valor ques tenguessen, e que abans se menjassen los huns als altres ques retessen quel yvern era prop, e lo rey e ses osts no porien aqui durar.
 Quant aquells de la ciutat hagueren tant sofert ques hagueren menjat los cavalls e los rocins e los muls e totes les besties que lla dins eren, e no hagueren altre que menjar, sino fort poch, e que no havien socos d'En Johan Nuniez ne del rey de França, hagueren son consell que parlasen pati ab lo rey. Sobre aço lo castella del castell e de la ciutat trames missatge al rey: que el volia parlar ab ell; e lo rey feu li son respost: que li playa. Ab tant, lo castella vench devant lo rey e agenollas a sos peus, e besa li les mans, e ell feu lo asseure prop si.

 «Senyor, dix lo castella, be es ver, e vos sabets ho be, que En Johan Nuniez es senyor nostre; e lexa esta ciutat e lo castell en nostra fe, e que li ho deguessem salvar e guardar mentre que poguessem; e que havriem breument socos d'ell e del rey de França. E vos, senyor, sabets l'estament de la ciutat axi be com nos mateix, que no us en poriem mentir de res. Mas pregam a la vostra Altea, per salvar nostra fe, quens lexets trametre a'n Johan Nuniez, e que li façam assaber lo fet de la ciutat; e si d'aci a quinze jorns nos ha donat consell d'on nos puxam retenir la ciutat, fem vos assaber que us llivrarem la ciutat e lo castell. -Certes, dix lo rey, plau me ço que deyts; mas yo vull que missatgers meus vayen ab los vostres, e que oyen e enterten ço que vostres missatgers diran a'n Johan Nuniez, e la resposta quel dit Johan los fara; e jurar mets sobrels quatre Evangelis: que no parlaran los vostres missatgers ab null hom, si no y son los meus, o en tal manera que ells ho oyen; e al tornar que farets en la ciutat, que vendrets abans a mi, e direts me tot ço que En Johan Nuniez vos aura dit. E aço dar mets bons ostatges, vint cavallers o altres bons homens de la ciutat. E quant serets tornats a mi, si us ne volrets tornar en la ciutat, que u puxats fer, en aquell estament que ara erets; e si us en volets venir ab mi, que u façats. E hagam terme, tro il jorn de Sent Miquel».
 Sobre aço los ostatgers vengueren en poder del rey, e los missatgers se apparellaren de anar lla hon En Johan Nuniez era, ço es en Navarra. E dixeren li l'estament de la ciutat de Albarizi; e com era mort lo castella e d'altra gent, per fet d'armes; e que no y ha vianda deu jorns, e que jas havien menjat los cavalls els rocins, e jas menjaven los huns als altres; e aço sabia be lo rey.
 En Johan Nuniez respos los: que no podia donar altre consell; mas que u fessen axi com semblant los fos; e si veyen ques poguessen tenir, que u fessen; si no, que ho fessen al millor que semblant los fos, e que salvarien llur fe; e que be veya qu'ells s'eren be capdellats axi com a bons vassalls e lleals.
 Ab tant los missatgers prengueren comiat d'En Johan Nuniez; e tornaren s'en al rey, e digueren li tot ço que En Johan Nuniez los havia dit. E lo castella dix al rey que pensas de rebrer lo castell e la ciutat axi com cosa sua propria, que ells li ho retrien.  «Barons, dix lo rey, vos deyts be; mas yo vull que us en tornets en la ciutat ab los ostatgers quem llivrats, e don vos esperats y de quinze jorns, que En Johan Nuniez vos sia vengut a socorrer».
 Lo rey no dix aço per ells, mas per En Johan Nuniez, ques aventuras de venir en la ciutat ab cavallers e ab gents per metre vianda, e que llains lo pogues encloure, o en qualque guisa o en qualque manera se pogues ab ell encontrar; que de res no era tant destjos. Quant los missatgers hagueren entes ço quel rey los hac dit, preseren comiat del rey e tornaren s'en en la ciutat ab los ostatgers. E lo rey feu manament: que nols combates hom, ne negun giny no y tiras. Mas feu manament als cavallers e a les altres gents: ques guaytassen molt be de nit e de dia. E feu armar be cinch cents cavallers qui estaven en aguayt nit e dia ab moltes homens a peu, luny de la ost e de aquella part hon hom entra en la ciutat, per tal que, si En Johan Nuniez vengues, que nols pogues escapar. E los homens de la ciutat trametien hi tots jorns missatge al rey: que pensas de pendre la ciutat e ells li retrien; e lo rey no la volia pendre tro quels quinze jorns fossen passats. E llavors les portes li foren ubertes; e llivraren li la ciutat e lo castell e totes les fortalees. Puix lo senyor rey dona comiat als ciutadans e als cavallers, que s'en anassen, e segurs, lla hon anar volguessen. E cascu ana s'en lla hon li plach; e lo rey pobla la ciutat de les sues gents, e establi lo castell e les fortalees de forts bons cavallers e de bones gents d'armes; e mes hi moltes forments, e molta farina, e molt vi, e molta cara salada, e moltes armes, e tot ço que mester fo en la ciutat ne al castell.
 Ara lexarem a parlar del rey e de Albarazi, e parlarem dels grans fets que foren en Cecilia e en les parts del principat.