Crònica de Bernat Desclot/Capítol CXXXVIII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CXXXVIII

Com lo rey de França se atenda en la orta de Perpinya.


Q
uant lo rey de França hac ordenades ses osts e sos cavallers per escales, vench s'en ab tots ensemps, e atendas en la orta de Perpinya. E trames missatges al rey de Mallorques: que ell era vengut aqui, e que s'era cuytat, per raho dels missatgers que li havia tramesos; per que lo pregava e que li deya que ves ab ell, que ell faria en manera que ço que li havia fet son frare li vendria en be; si be s'havia perdut son tresor ne son haver, que ço no preas nient n'en fos despagat; que ell li'n daria mes, e lo abundaria de ço que mester hagues. Quant los missatgers del rey de França foren venguts al castell de la Rocha devant lo rey de Mallorques, besaren li la ma e digueren li la missatgeria, de part del rey de França. E quant lo veren axi estar pobrament en aquell castellet, maravellaren s'en e menyspreaven lo dins son cor; e per raho menyspreaven atressi lo rey d'Arago son frare, car cuydaven se que major renda hagues aquest quel rey d'Arago, per ço com aquest era senyor de Monpeller; car be creyen que valgues mes sol Monpeller que tot lo regne d'Arago. E axi quant hagueren dit los missatgers ço que dir devien al rey de Mallorques, lo rey respos los e dix: que s'en anassen, que en breu ell seria lla hon lo rey de França fos, e parlaria ab ell de sos fets. Ells missatgers tornaren s'en. E el rey de Mallorques aparellas com mils poch; e en lendema, ora de mig dia, ell fo ab lo rey de França lla hon estava atendat; e el rey de França feu li gran honor e rebel assats be, e menjaren. Puix apres, quant hagueren menjat, lo rey de França e el cardenal e el duch de Bretanya e el comte de Foix parlaren ab lo rey de Mallorques a hun de part. E lo cardenal parla per tots; e dix al rey de Mallorques: com havien entes per missatgers seus e per lettres ço que Pere d'Arago son frare li havia fet e quen eren fort despagats; mas que ells l'en venjarien en breu; e que per amor

d'ell s'eren axi cuytats de venir; mas per tal quel rey de França fos mils pagat d'ell, volien el pregaven, e li manaven de part de Deu e del apostoli, que llivras los castells seus de Rosello al rey de França, e quels livras la vila de Perpinya, e que volgues quel rey de França s'en pogues menar cent homens de Perpinya en ostatges, per que fos mils segur d'ells. E encara demana mes: quel rey de Mallorques los donas, ols fes donar, compra de venda covinentment per tota sa terra; e que prenguessen per Rosello tota moneda quels Francesos aportassen d'aur e d'argent e de metall, segons sa valor; e tots los homens qui fossen d'armes de la terra del rey de Mallorques, el rey de França pagant a ells llur sou, entrassen en les galeres e en la armada del rey de França.
 E quant aço hac dit lo cardenal, giras lo rey de Mallorques al rey de França e dix li:  «Senyor, vos sots hu dels pus honrats, e dels pus alts, e dels pus nobles princeps de la terra e qui sien al mon. E havets començat aquest fet per manament del apostoli contra mon frare, e ara fets demandes a mi de tals coses que havria obs gran acord al respondre e major al fer. Mas empero, tant so dolent estat de aço que mon frare m'ha fet, que, sens altre acort, vos responch sus ades en axi: que vos absol tota ma terra, ab tant com tota ma senyoria es, per mar e per terra; e que façats e digats e manets en lo meu axi com en lo vostre. E yo llivrar vos he lo castell de La Rocha e el castell de la Clausa qui son sus al pas de la terra del rey d'Arago. E livrar vos nia mes si pogues, mas los homens de Perpinya e de Coblliure se son alçats, e los de la ciutat de lla, contra mi, per ço com saben que yo volia llivrar la terra a vos. E ells amen molt de cor mon frare e nos alten res de vos ne de vostra gent per veritat. Mas be creu huna cosa. Pus que vos e nos puxam anar per lo pla a nostra voluntat, e tingam aquells dos castells que us he dits, les forces e les montanyes conquerrem en breu, qui per grat, qui per força, qui per temor; que tant farem en los huns, si'ns venen entre mans, quels altres faran ço que nos vullam volenters».
 E respos lo rey de França:  «Sire, molt vos he amat e preat tots temps, per ço com son vostre tengut e vostre cunyat, e mes fills son vostres nebots; e ara preuvos mes, com tan bona resposta m'havets feta en breu. E yo son vostre pagat, e graesch vos ho molt, sol que ho façats axi com havets dit sus ades».
 E mantinent partis de aqui lo rey de Mallorques, e amena ab se xixanta cavallers de Picardia e docents servents de Tolosa que li llivra lo rey de França; e vench s'en al castell de La Rocha, e mes hi quaranta cavallers e cent cinquanta servents en establiment, e prou vianda quels lexa, e trames los vint cavallers e cinquanta servents que romanien al castell de la Clausa, e mana a cascuns que guardassen be aquests dos castells al rey de França e a ell. E quant aço fo fet, torna s'en lo rey de Mallorques al rey de França e al cardenal, e comtals ço que havia fet, e ells foren ne pagats be. E puix lo rey de França trames tro a mil cavallers e ab companya de servents e ballesters e lancers; e dix los que anassen a la vila de Perpinya, per assajar sils dexarien entrar dins ne si hom los ho defendria, e per albirar atresi si el lloch aquell se podia pendre per força menys de ginys, com batre a scut e llança.
 Quant lo rey de França hac aço dit e manat, vengueren s'en aquells cavallers e aquells servents, que hom los llivras la vila de Perpinya. E aquells dins no feren semblant quels vehessen, mes que stigueren tots suaus, e aquests aparellats ab llurs armes. Els cavallers del rey de França que no veren neguns per los murs ne per les torres ne en la vila qui res los dixes, cuydaren se que tots aquells de la vila se fossen fuyts, o que stiguessen desarmats, per demanar quel rey de França los prengues a merci. E axi aquells cavallers acostaren se regeu al mur e a les portes. E quant foren ben prop, aquells de llains van deserrar llurs ballestes, e trameseren los pedres, e cantals gitaren per los murs avall, e meseren grans crits e grans veus, que aparech que n'i hagues mes de deu tants que no y havia. E aquells del rey de França qui veren aço, cuydaren se quel rey d'Arago fos lla dins; e no u tengueren a festa, e giraren les testes als cavalls, e tornaren s'en d'espero vers la ost del rey de França. E al tornar passaren per hun monestir de dones monges de la orde de Sestell qui era fora la vila de Perpinya. E van trencar les portes del monestir, e barregaren e robaren la sglesia e totas quantes coses hi hac, que hanch no y lexaren stacha, que tot s'en portaren ab si; e occiren e nafraren gran res de les monges, e jagueren ab aquelles quels fo vigares que fossen belles; que no y guardaren sgleya ne nulla res. E puix quant havien jagut deu o dotze ab huna, batien les e nafraven les bravament, e feyen coses ab elles que serien vergonya de reter. E en apres, com hagueren fet aço a llur guisa, partiren se de aqui e lexaren estar les dones robades e malament nafrades, e ells tornaren s'en al rey de França, e comtaren los com los havia pres e que Pere d'Arago era en Perpinya ab gran companya. E el rey de França qui u oy cuydas que fos ver, e hac ne gran goig, per ço quel pogues aqui assetiar lo rey d'Arago si hi fos; mas resposli lo rey de Mallorques el comte de Foix: que sol nos mogues ne s'arevatas per aqueixa raho; car ells sabien per cert que Pere d'Arago era luny de aqui be sis jornades o pus. E axi quant aço hac oyt lo rey de França, dix al comte de Foix e al senescal de Tholosa: que anassen ab ells abduys, ab pocha companya, a la vila de Perpinya, e que parlassen ab los homens de la vila, e quels dixessen: que, si volien dar compra e venda a la ost del rey de França, que hom nols faria enuig en res, avans los pagaria hom a llur volentat de tot ço que vendrien, e nols entraria hom dins los murs de la vila, sino aytant com ells volrien; encara, si aço feyen, el rey de França e el rey de Mallorques los perdonaria tota res que fet los haguessen; e si aço fer no volien, sabessen per cert que hom los talaria les heretats e les vinyes; e el rey de França null temps nos partirie de aqui tro que los hagues presos per força; e puix ja no trobarien ab ell nenguna merce.
 Ab aytant, vengueren s'en lo comte de Foix e el senescal a la vila de Perpinya; e foren, e dixeren axi com los era estat manat. E els homens de Perpinya qui hagueren haguda la missatgeria del rey de França, hagueren llur acord; e veren que nos porien ne tenir longament contra lo gran poder del rey de França ne el d'Arago no havia aparellat llavors com los pogues be ajudar; e faheren e atorgaren plet ab lo rey de França, en la manera e en les condicions d'amunt dites, mala a llur obs, segons que veurets. Mas molts d'ells, e dels millors de la vila, no volgue'ren contendre en aço, ne volgueren trencar llur fe ne llur naturalea vers lo rey de Arago, al qual havien jurat lonch temps havia, ab volentat del rey de Mallorques llur senyor, de valer e de ajudar contra tot hom qui ab ell fos en guerra, e encara si aquell rey de Mallorques ho contrastava, segons que en les cartes de les convinences es contengut, qui foren fetes entrel rey d'Arago e el rey de Mallorques. E axi molts d'ells, qui en aço no volgueren consentir, segons que d'amunt es dit, ixqueren se de la vila de nit, ab llurs infants e ab llurs mullers, que menar los s'en podia, e ab llurs bens mobles que s'en pogueren portar vengueren s'en al rey d'Arago e en la sua terra.
 E el comte de Foix e el senescal, quant hagueren acabat ab los homens de Perpinya lo fet per lo que eren venguts, tornaren s'en al rey de França e al cardenal e comtaren los ho. E sempre lendema feu lo rey de França desatendar les osts; e atendaren se entre Perpinya e huna casa del Temple qui ha nom lo mas de Deu. E ixqueren li los homens de Perpinya, e feren li homenatge e sagrament: que nols nourien de aquesta guerra, ans li observarien les covinences que li havien promeses de attendre, en poder del comte de Foix e del senescal de Tholosa. El rey de França en apres, ab ses osts ana d'amunt e d'avall per Rosello. Eren tants les gents que nols podia hom capdellar que nos destroissen la terra, aytant com podien, a totes parts. E abtant lo rey de França hac entes quel rey d'Arago era fuyt e sol no s'havia cura de aquesta guerra; e ordena que lendema entras en Catalunya. E vench s'en atendar ab ses osts prop hun lloch qui s'apella el Volo e es luny de Panisars dues llegues, poch mes o poch menys.
 Ara lexa a parlar lo libre del rey de França e de ses osts, e parlara del noble rey En Pere de Arago e de Cecilia.