Crònica de Bernat Desclot/Capítol CXXXVII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CXXXVII

Com lo rey de França vench ab tot son poder sobre lo rey d'Arago e sa terra, ço es en Catalunya.


Q
uant vench en l'altre dia bon mati, partiren se de aqui e cuytaren se de venir a grans jornades, axi que, dins quatre dies, foren al entrant de Rosello. E foren, menys de aquells que vengueren depuix, de set milia e sicents cavallers de paratge e be cent milia homens a peu, ab llurs armes, menys de adzembles e de ribauts, qui eren be cinquanta milia d'altra part. E quant vench que foren al pas de la font de Salses, e veren la muntanya de Panisars qui partix Catalunya e Rosello, hagueren gran goig e meseren grans crits, e auparen axi com si ja haguessen conquesta tota la terra, que nos cuydaven que negu los gosas esperar ne defendre a ells. E quant foren artats hun poch avant, entendaren se prop la vila de Salses, qui es assats prop de aquell lloch; e cuydaven s'en entrar per la vila, car creyen que negu no y hagues. E quant foren a les portes de la vila, donaren salt los servents qui eren lla dins, e deserraren los ballesters, e feren los tornar atras

mes de hun tret de ballesta. E foren hi molts nafrats e morts de aquells qui venien primers; e no hagueren tantes noves com solien haver.
 El rey de França qui viu aço, cuydas quel rey de Mallorques los hagues escarnits; e apella lo comte de Foix, e demana li de qui era aquell castell. E el comte de Foix respos que del rey de Mallorques.  «E donchs! ço dix lo rey de França no es axi com nos trames a dir lo rey de Mallorques; car dix que seria ab nos; e ara, a mon semblant, es nos contrari. -Senyor, ço dix lo comte de Foix, no es gens; mas devets saber que tots los homens de Rosello amen mes En Pere de Arago que lo rey de Mallorques, el volrien mes a senyor. E tot ço que han fet ne faran d'aqui avant contra nos, faran oltra la volentat del rey de Mallorques qui es llur senyor, e per la amor que han a'n Pere d'Arago. -E donchs! ço dix lo rey de França, ells son traydors. Via vers ells! E prenam lo castell per grat o per força».
 Ab tant acostaren se al mur, homens a cavall e a peu; e prengueren aquell lloch per força, per ço com era lloch pla e no era murat ne vallegat, ne y havia gens de mur de fora. Mas aquells de llains havien fet tot llur poder e efforç, es defenien per salvar llur fe al rey d'Arago; mas be cregats que, abans que aquell lloch haguessen pres, hi hagueren a donar be tres batalles, en les quals moriren molts dels Francesos, e molts que n'i hac nafrats. E quant hagueren pres aquell lloch occiren los homens e les fembres e els infants que y atrobaren. E puix atendaren se deffora, e estigueren aqui aquella nit; e mogueren la major alegria que si haguessen presa la major ciutat de Arago ne de Catalunya. E lendema mati lo rey de França ordena ses osts en escales.
 E posa en la primera escala la ost dels ribauts qui eren be xixanta milia; e no aportaven negunes armes, sino sengles bastons en les mans, e mal vestits sens altre guarniment. El rey de França donava a cascu de aquells ribauts tots dies hun tornes d'argent negre de sou, e tot ço que poguessen guanyar, de portar palle e erba e semblants coses. E aquests foren en la primera escala, ab mil cavalls armats quels mes hom en reguarda.
 E en la segona escala lo senescal de Tolosa, el senescal de Carcasona, el senescal de Bellcayre, el senyor de Lunell, el comte de Foix, e ab ell en Ramon Roger frare del comte de Pallars, qui era de Catalunya, ab cinch milia cavallers armats.
 A llats de aquestes dos escales primeres, anavan tretze milia ballesters a peu, tots guarnits e cuberts de ferre, que nols paria sino los ulls.
 E en la terça escala anaven totes les osts de Narbona, e de Badares e de Termens, e de Carcases, e d'Agines, e de Tholosa, e del comdat de Sent Gil, e de Burgunya, e de totes les altres gents a qui dien Lenguadoch, qui fossen de la senyoria del rey de França venguts en aquella ost. E eren be setanta milia homens a peu, o pus.
 En la quarta escala anaven les osts de França, e de Picardia, e de Normandia, e del condat de Flandes, e gran res de Alamanys e de Flamenchs, e d'altres gents e soldaders triats, qui eren, entre huns e altres, huytanta milia homens a peu, o pus, ab llurs armes.
 En la cinquena escala anava lo cardenal ab sa ost a qui ell donava sou, qui eren sis milia cavalls armats, o pus; e feya aportar devant si huna senyera en que y havia senyals de claus.
 E en la sisena escala anava lo rey de França, e En Felip son fill, e Carlot, ab tots los nobles homens de França, e ab comtes, e ab altres richs homens, senyors de senyeres, qui eren be cent milia homens. En la qual escala be tres milia cavallers ab llurs armes.
 E apres de aquests sis escales, venien les adzembles e les altres besties de careig. E eren be huytanta milia besties. E eren aquells quils menaven he deu milia o dotze milia homens, menys de fembres e de infants menors de vint e cinch anys, de que eren atressi gran res.
 E apres de tots aquests, venien sicents cavalls armats, tots cuberts de ferre, per guardar les adzembles.