Crònica de Bernat Desclot/Capítol CXXXVI

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CXXXVI

Com lo rey En Jaume de Mallorques trames sos missatgers al rey de França contra son frare lo rey d'Arago.


Q
uant lo rey de Mallorques En Jaume s'en fo vengut al castell de La Rocha e no hac trobada sa muller e sa filla, estech fort trist e despagat d'aci en leix, car tench se per fort envilanit e desonrat de son frare lo rey d'Arago. E aytantost trames missatge cuytosament al rey de França que era en

Tarasco e en Narbona, e al cardenal qui ab aquell rey de França era vengut per preycar la croada contra lo rey d'Arago, ab gran poder de gens a cavall e a peu. E el cardenal havia nom En Johan Carlet; e era Frances. E trames a dir el rey de Mallorques per aquells missatgers: com lo rey d'Arago son frare li havia haregada e presa sa terra e el millor lloch que ell havia, ço es assaber la vila de Perpinya, e com li era entrat en son castell forcivolment, e s'en havia menats presos sos fills e sa muller, es n'havia fet aportar tot son tresor e tot quant ell havia en aquell castell; hon, com aço fos gran honta de aquest rey En Jaume, e tal que james, segons que ell creya, no la podia haver venjada, pregava al rey de França e al cardenal d'amunt dit, que ells, pus en cor havien de venir sobre la terra del rey d'Arago, ques cuytassen als pus tost que poguessen; que ell los daria pas e entrada hon porien entrar en Catalunya mal grat del rey d'Arago, ells llivrara tots los castells e les forces de Rosello, els ajudaria ab tot son poder per mar e per terra; e ques cuytassen de que no y fallis per res; que sabessen per cert quel rey d'Arago era fuyt e que havia gran reguart d'ells, e que no s'era gosat aturar del regne de Valencia en sus. E quant los missatgers del rey de Mallorques ques foren venguts devant lo rey de França e lo cardenal, els hagueren dit la missatgeria, e presentades llurs cartes, e ells les hagueren oydes, llevas en peus lo cardenal e dix al rey de França en son lengua:  «Lleva sus, bell xire, que Pere d'Arago es fuyt, segons que en estes cartes havem entes e havem; que, menys de colp e de batalla, conquerrem tota sa terra». E respos lo rey de França:  «Sire cardenal, vos deyts be: mas yo no creu pas que Pere de Arago sia fuyt; car ells es hun hom dels pus valents e millors cavallers del mon. E creu que, si no era ab ell null hom de sa gent, que ell tot sol nos esperaria es deffendria tro a la mort, o aytant com pogues; que no es negun ardiment que ell no asajas de fer. E si us remembre com vench a Bordeu, hon fom tuyt escarnits e gaubats per la sua venguda; e ara atressi, si havets entes que ha fet al rey de Mallorques, son frare; tota res assajaria de fer». E respos lo cardenal: que aço no era ardiment, car ell ho feya tot axi com al l'ayre; que hom nos pensava que ell gosas assajar ne pensar la cosa que despuix feya, e no sabut. E quant aço hac dit lo cardenal, llevas En Felip, fill major del rey de França e nebot del rey d'Arago, fill de sa sor; e dix axi:

 «Deyts vos, sire, que aço que ha feyt lo rey d'Arago no es ardiment? -Oy! ço dix lo cardenal; e vos sots escommeniat quant havets gosat apellar Pere d'Arago, rey. E fets vos absolre; que yo us absolre, ab que us guardets que no us hi tornets d'uy mes».
 E ab tant llevas lo duch de Brayman sogre del rey de França per raho car la filla de aquell duch era muller del rey de França darrera; e dix al cardenal:  «Sire, En Felip nos pot estar que no apell rey, Pere d'Arago, car son oncle es e li ha bona volentat. Pero be devria aytant amar son frare Carlot, qui sera rey d'Arago quant havrem conquesta la terra en breu». E respos lo rey de França:  «Sire duch, vos deyts ver; mas ell es del mal linatge de Arago; e retrau hi en son parlar». E quant aço hac entes Felip, fo molt fello e respos al rey de França e al cardenal; e dix primerament al rey:  «Sire senyor, yo son del noble linatge del mon de part vostra, e atressi de part de ma mare. E no es pas mal llinatge, ans es bo e honrat e dels nobles casals del mon. E vos podets dir ço que us vullats, mas no n'i ha nengun altre qui u diga als, que no diga ço que dir non deu. E cregats per cert, que Arago fara encara tremolar a nos e a vostra terra. E lo duch qui ha dit que yo devria mes amar mon frare Carlot que mon oncle, no parla al meu semblant saviament; mas no u diu per als, sino per tal que vos e yo entrem en la terra de mon oncle e que y siam tots presos e morts e destroits; e sos nets que sien reys e senyors de la terra de França. E jas digua que en breu havrem conquesta la terra del rey d'Arago, nos fara tan lleu com ell se pensa».
 E respos lo cardenal:  «Sire Felip, no siats fello ne corrocets per nient; que si conquerem en breu a Pere d'Arago e tota sa terra, ab la ajuda del apostoli, ne leix sol gran tresor del rey de França». E apella lo comte de Foix e dix li:  «Digats vos, En comte qui sots quaix de Catalunya, havrem nos conquesta en breu aquesta terra? -Hoc», ço dix lo comte de Foix. E dix lo rey:  «Havrem la conquesta dins deu anys? -Hoc, dix lo comte, sis estau en menys de hun any. -Com ço, dix lo rey. -Yo us ho dire, dix lo comte; car si vos anats en aquella terra, e En Pere d'Arago pot ajustar ne replegar ses gens, ne sos cavallers lo volen seguir, e pot haver tres milia cavallers, si vos erets ab cent milia cavallers, si u metria ell tot a hun punt; e dar vos ha batalla, tant es ell coratgos. E si, per aventura, llavors es vencut, havrets conquesta la terra en breu. E si ell vos pot desbaratar, ja null temps no us cal esperar Catalunya».
 El rey de França qui u oy ri s'en, e dix al comte: que be parien sues les noves, com deya que Pere d'Arago era hun dels pobres de tres reys de terres, e deu dar ell batalla al rey de França. E ab tant, quant hagueren be parlat a llur plazer, anaren dinar e continuaren llur consell tro lendema mati. E mana lo rey de França que y fossen tots los dotze pars justats e els altres consellers seus, e tots los prelats els barons e els rich-homens de França, per acordar que farien de aquest fet e que respondrien al rey de Mallorques, a la missatgeria que havia tramesa. E puix, quant vench lendema mati, foren tuyt devant lo rey de França, comtes e vescomtes, e altres rich-homens de la terra. E el cardenal sech sus alt en huna cadera a llats del rey de França e els altres estigueren tots baix. E lo rey de França dix al cardenal: que proposas e que parlas, e dixes ço que li fos vigares; per ço com ell devia primerament parlar; car era llegat de Roma e presentava la persona del apostoli; e tuyt los altres callaren. Ab tant lo cardenal dix:

 «Senyors, Nostre Senyor Deu amostra gran honor e gran senyal de amor e de dilectio al rey de França e a tots sos antecessors per tots temps, car no atroba hom, de aquell temps en ça que la casa de França se converti a crestianisme, que hanch fo rebelle ne contraria a la esglesia santa de Roma en res, jatsia que tots los regnes del mon algun temps sien estats desobedients a aquella esgleya de Roma. Mas aquest no ho fon hanch; ans, tota vegada que mester fos ajuda a la sgleya, li feu bona e soficient ajuda lo regne de Francia, que hanch ne guarda amor ne parentiu que hagues ab negun princep terrenal. Per que atroba en les escriptures antigues: que Deus mantench tots temps aquest regne, e li dona victoria de tots sos enemichs. E atressi la esglesia de Roma reconeix be la obedencia que li ha tenguda tots temps aquest regne, ço es assaber lo casal de França, en aço que pot ell'ha guardat de dan: car trobam quel rey de França que en aquell temps era, pres e vence lo rey dels Lombarts que havia nom Desideri, per ço com s'era alçat contra la sgleya de Roma, en la ciutat de Padua. Trobam encara que hun altre rey de França, molt sant e religios, que havia nom Carles Maynes, que conqueri lo regne el emperi de Constantinoble, per ço car l'emperador era enemich de la sglesia, e atressi aquel rey mateix conqueri quaix tota Spanya de Sarahins, enemichs de la fe e de la sgleya; e la sgleya guardonal ne en aço car en la conquesta ne feya ajuda spiritual e temporal segons son poder, e d'altra part dona li tota la terra que conqueria. Trobam encara que antigament hac molts perseguidors la esgleya de Roma; e de tot li dona Deus honrament, ab la ajuda de França especialment. Trobam d'altres fets que son stats novellament e en mos dies, que tuyt o la major partida de vosaltres sabets: com Frederich, ça enrera emperador de Roma, e Manfre son fill, e Corali que era dels majors princeps del mon, se treballaren e perseguiren quaix tots temps la sgleya de Roma; e Deus, com nols dona victoria jatsia que fos cosa desesperada, a aquella sgleya; mas, ab la valença que hac de la casa de França, ço es assaber de Carles, rey de Cecilia, que tots los pres, els vence, e conqueri tota la llur terra, segons que moltes vegades havets entes. Si que la sgleya de Roma se cuydava d'uy mes que tots sos enemichs fossen morts. Mas ara s'es llevat lo pus sotil e pus menre princep del mon, de poder, ço es assaber Pere d'Arago, qui ho fa axi com aquell qui es pobre, en robar los camins, per tal que puxa cobrir sa pobrea de aquella roberia. E axi ell, com fos pobre e no li bastassen ses rendes, es vengut a occupar lo regne de Cecilia e fer los vasalls de la esgleya rebellar. Mas ells son be decebuts, car cuyden estar be e ferms en la valença de aquell, e soferen se en basto de canya, segons que tuyt sabem qual es lo seu poder. Mas quin dapnatge e quina onta e quin escarn, aquell Pere d'Arago ha fet a la sgleya de Roma e a la casa de França, non cal retraure; que cascun de vosaltres vos ho podets pensar laugerament! E encara mes, quin mal haga fet en crestians, me creu que entes ho havets, ço es assaber com ha fetes enderocar les sgleyes els monestirs de la sua terra, axi que negu no hi gosava haver esment lo nom de Deu ne fer lo seu sacrifici; ans se pres ab Serrayns per destroir lo crestianisme; e ab ells se cuyda defendre a nos, que ab son poder no poria, car nol ha; car be ha cinquanta comtes en França, que hu per hu, han major poder de terra e de haver que no ha ell. Es per que es mester que esta onta que ha fet a nos e a vos sia carvesa fortment. E pus començat es, anem tost e delivrem, avant que no y ha huyt jorns, d'ells ne desa terra; per ço car en la terra de Pere d'Arago ha gran pobrea. Axi, los uns ab diners quels darem, los altres per temor, los altres per grat, los altres per força, conquerrem los en breu, e la terra sera de Carlot, fill del rey de França qui aqui es, e yo met lo'n en possessio ab aquest meu capell».
 E llavors lo cardenal llevas hun capell burguereny sobre sa testa e posal sobrel cap de Carlot. E puix torna a ses paraules e dix axi:

 «E yo, de part de Deu e del senyor apostoli, dich a tots cells qui yran ne aportaran armes contra Pere d'Arago quels seran tots sos peccats perdonats; e si negu n'i mor, ço que Deus no vulla! que s'en pujara tot dellivre e florit devant Deu que sol ne leix la sua anima ne venra a porgatori. E d'altra profir sus axi, de part de la sgleya de Roma, ajuda temporal, en aquest fet, ço es assaber: de tenir mentre aço dur, e de soldeiar sis milia ballesters be arreats e be aparellats de llurs armes, que facen e diguen la voluntat del rey de França, el segueixquen ab mi ensemps contra Pere d'Arago e sa terra. Encara mes dich e man, de part del apostoli, a tots los prelats e rectors de santa sgleya: que preyquen la cruada contra la terra de Pere d'Arago e que donen perdo a tots cells qui yran, segons que d'amunt es dit».
 Ab tant lo cardenal, quant hac preycat, calla. E llevas lo rey de França e dix li axi:

 «Sire cardenal, nos havem be entes tot ço que vos havets dit; e agraim vos molt la ajuda quens havets proferta en aquest fet. E nos atresi prometem e juram aci devant vos: que james no tornarem en França tro que hagam conquesta la terra de Pere d'Arago, e nos e vos siam venges de ço quens ha fet».
 Quant hac dit lo rey de França, calla; e llevas lo comte de Flandes, qui era hom savi, e sabia molt de lletra, e dix axi:

 «Senyors, tuyt havets entes ço quel rey de França e el cardenal vos han dit; e tuyt devem ho creure axi com ells dien. Mas yo respon al cardenal que de sa part veig gran treball en aquest fet, mal si anam avant, mal si tornam atras. Mas be fora que ne fos estat començat, si fer se pogues. Mas pus axi es, pensem nos de aventurar; e no façam moltes noves, que ja som prop del temps d'estiu; e fa millor guerrejar ara que ab les calors. E façam en guisa que, abans que les grans calors vinguen, façam que hagam presa tota la terra de Pere d'Arago e ell si podem».
 Quant ell hac dit aço, respongueren totes les gents qui eren entorn, quaix tantes com la arena de la mar:  «Alloms, sire, alloms pendre aquella terrra. -Que yo sere y rich, ço dix cascu, e sere saul de mos peccats, yo e ma natura. -Alloms tost avant!». E tantost llevas en peus lo rey de França; e mana, e dix a totes les gents que en lendema bon mati fossen tuyt aparellats de seguir la sua aureflama. E ab tant partiren se cascuns de aqui e anaren s'en a llurs ostals.