Crònica de Bernat Desclot/Capítol III

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL III

Com lo bon comte de Barcelona pres huna filla del rey d'Arago per muller, a la qual era romas lo regne.


L
os richs homens de Arago tengueren consell a Saragoça, en qual manera porien be maridar aquella infanta qui era lur dona, ni qui porien haver per senyor don fossen honrats e que la terra ne valgues mes. A aquest consell fon En Guillem Ramon de Moncada senescal; e levas en peus, e dix;

 «Senyors, si vos altres vos volets, yo us mostrare qui porets haver, lo major senyor el pus honrat de negunes gents qui sien al mon. E porets conexer que, ço que yo us en dire, que no u dich per amor que li haga, ne per be ne profit que yo haga hagut d'ell, ans n'he hagut dapnatge e desonor. Mas per ço com conech que sera gran honor e gran profit de nostra terra, vos ho consell, e si ho volets, e si ell ho vol, que la y donets; ço es lo bon comte de Barcelona, lo millor cavaller e el pus prous, e del pus alt linatge que sia al mon».

 A aquestes paraules, hagueren lur acort tots los barons, e tengueren per bo ço que En Guillem Ramon de Moncada havia dit. E pregaren a'n Guillem Ramon de Moncada, senescal, que ell fos missatger e parlador de aquest fet, e que degues anar al bon compte de Barcelona, que era a Leyda que havia conquistat poch temps havia.
 E sobre aço En Guillem Ramon de Moncada se aparella molt honradament, e cavalca, e anassen a Leyda, e munta al castell, lla hon lo bon comte era. E quant foren a la porta, los porters anaren al comte e digueren li:

 «Senyor, En Guillem Ramon de Moncada, senescal, es a la porta ab gran res de cavallers de Arago, e vol parlar ab vos».
 Quant lo comte entes que En Guillem Ramon de Moncada era aqui, maravellassen fort, e mana que hom lo lexas entrar. E los porters reberen lo molt honradament, e als cavallers tambe; e menaren lo d'avant lo comte, e lo comte rebel molt agradablament, e demanali per quals afers li era tornat devant.

 «Senyor, dix En Guillem Ramon de Moncada, yo son vengut aci devant vos, axi com cell qui porcassa vostre profit e vostra honor, que en altre cas yo no us vendria devant, sino clamant merce. Senyor, los richs-homens d'Arago m'han trames a vos, per ço com vos tenen per lo pus honrat comte e per lo pus prous que sia al mon e cell qui mes ha conques. E presenten vos lo regne de Arago, e que prenats la donzella per muller de qui es lo regne, e ells preguen vos que siats llur senyor e llur rey.

-Certes, dix lo comte; aci ha bell present, e tal que no fa a rebujar. Yo, dix lo comte, reb la donzella en aytal manera que, aytant com yo viva, no vull esser apellat rey; car yo son ara hu dels millors comtes del mon, e si era apellat rey, no seria dels majors, ans seria dels menors.

-Senyor, dix En Guillem Ramon de Moncada, tot axi sia com vos vullats. E pensats de avançar lo fet».
 Sobre aço les cartes se feren e los sagraments de ab dues les parts. E lo comte cavalca ab gran cavalleria, e entra en Arago, e pres la donzella per muller, e livraren li lo regisme. E de aquesta dona hac un fill que hac nom N'Amfos, que, apres del comte, fo rey de Arago, e hun altre fill que hac nom don Sancho, qui era comte de Rosello, lo qual mori mentre lo rey En Jacme tenia assetiat lo castell de Moncada, e fo pare d'En Nuno.