Crònica de Bernat Desclot/Capítol IX

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL IX

Com lo comte de Barcelona guanya la batalla e com s'en torna a Barcelona.


Q
uant vench quels dos cavallers foren en lo camp lo cavaller alamany se comoch primer per scometre lo comte de Barcelona. E axi com es acostumat, que cell qui repta deu escometre primer a aquell qui es stat reptat, lo comte puny dels sperons son cavall, e mesa la llança devant, ana ferir lo cavaller, de tal manera que la llança li ana a passar dal altra part per mig lo cors, e abatel mort a terra; e puix pres lo cavall per les regnes e menal a huna part del camp; e puix torna sobrel cavaller, e veu que mort era del tot.

 El comte dix a aquells que guardaven lo camp que tessen venir l'altre cavaller, qui ab aquell havia enantat ço que devia; e aquells dixeren ho al emperador. E lo emperador mana a aquell cavaller que degues entrar al camp, puix que ell veya que son companyo era mort al camp.

 «Senyor, dix lo cavaller, no y entraria quim donava tot lo mon; e feu de mi ço que us placia, que mes am star a vostra merce e de madona la emperadriu que del cavaller strany. Molt es noble cavaller, e yo dich devant tota la cort: que ço que nos havem dit de madona la emperadriu, deyem per enveja e per mala volentat. E prech vos, senyor, que hagau merce de mi.

-Certes, dix lo emperador, no havrets altra merce, sino aytant com la emperadriu volra».
 Ab tant mena lo hom devant la emperadriu qui stava en una casa de fusta que hom li havia feta devant lo camp; e aqui de prop havia bastit hun gran foch; que si lo comte fos estat vencut, que fora cremada. E quant lo cavaller fo devant la emperadriu, devalla de son cavall e fica los genolls en terra, e dix li: que hagues merce d'ell, que falsamente desleal havia dit d'ella ço que avia dit, e que faes tot ço que volgues.  «Amich, dix la emperadriu, anats vos en sa e saul que yo de vos no penre venjança ne la'n fare pendre; mas Deu la'n pendra quant a ell plaura; e partit vos devant mi».
 Ab tant lo cavaller se parti davant la emperadriu e ana s'en al hostal. E lo emperador fo molt alegre; e entra al camp, e dix al comte:

 «Senyor, dix l'emperador, l'altre cavaller nos vol combatre ab vos; es vengut a la emperadriu clamant merce, e ha dit que falsament e desleal la han acusada. E la emperadriu ha li perdonat francament, per ço com Deus e vos li havets feta tanta de honor.

-Senyor, dix lo comte, puix axi es, bem plau».
 E lo emperador pres lo per les regnes del cavall e menal d'avant la emperadriu.

 «Dona, dix l'emperador, ve us aci lo cavaller qui us ha defençada de mort. Nos parteixcha de vos, e fets li aytanta de honor com puxats; e no y guardes res que mester haga de ma terra; e amenats lo a vostre palau, e aqui menjareu ensemps.

-Senyor, dix la emperadriu, axi sia fet com vos haveu dit».
 Lo emperador s'en ana a son hostal e la emperadriu atresi; e amenaren s'en ab gran honor lo comte al palau. E aqui menjaren ensemps. E puix lo comte ana s'en a son hostal; e quant vench a la nuyt, elle feu donar civada ab jorn, e semia que fo envesprit cavalca ab sos scuders e tench son cami tota la nit per tornar en Catalunya.
 Quant vench lendema, trames l'emperador missatger al comte que vengues al palau; mas no sabia que ell fos lo bon comte de Barcelona, mas que fos un altre cavaller strany. El senyor del hostal dix al missatger, que anat s'en era la nit que passada es, e que ja podia haver cavalcades deu legues. Los missatgers tornaren al emperado, e digueren li:  «Senyor, lo cavaller que feu la batalla per madona vostra s'en es anat; que be pot aver cavalcades deu legues».
 Quant l'emperador ho hach oyt, fon molt irat; e parla ab la emperadriu:

 «Dona, dix ell, lo vostre cavaller s'en es anat sens de ma sabuda, e no se si s'ha pres comiat de vos, que molt ne son despagat».
 Quant la emperadriu entes quel comte s'en era anat, per poch no exi de son seny.  «Hal senyor, dix ell, malament som scarnits; car vos pas no sabets aquest cavaller qui era.

-Cert, dix l'emperador, no pas, sino que ell me havia dit que era hun cavaller de Spanya.

-Senyor, dix la emperadriu, aquest cavaller que vos havets dit e vist, e qui ha feyta la batalla per mi, es lo bon comte de Barcelona, de qui moltes vegades havets oyt parlar de la gran noblea e del gran ardiment que en ell es, e dels grans fets, e de les grans conquestes que ha fetes de Serrayns.

-Com! dona! dix l'emperador, es ver que aquest fos lo bon comte de Barcelona? Si Deu m'ajut, la corona del emperi no pres james tan gran honor com aquesta es, que de tan longa terra sia vengut tan honrat comte, per deffensar tan gran deslealtat, la qual era gran dan e gran vergonya de vos e de mi. E la merce de Deu e del comte! ha lans levada dessus. Per que a mi es curt terme que james li'n puxa retre guardo. Hon yo us dich, que james ma amor ne ma gracia no havrets null temps, si nol cercats tant tro quel trobets e quel amenets aci ab vos. E aparellats vos al mil que puxats, e anats honradament axi com a vos tany ne a nos. E en aço no trigues gayre».