Crònica de Bernat Desclot/Capítol X

CAPITOL X

Com la emperadriu de Alamanya ana cercar lo bon comte de Barcelona, e com l'emperador li dona lo comtat de Prohença.

L

'emperadriu se aparella de anar per cercar lo bon comte de Barcelona; e amena cent cavallers honrats, e cent dones, e cent donzelles, e scuders, e altres companyes aytant com menester ne havia; e cavalca tant per jornades que vench en la noble ciutat de Barcelona. E lo comte, com sabe que madona la emperadriu de Alamanya era venguda en Barcelona, fon molt maravellat; e cavalca, e una la veure en son hostal. E aytantost com ell la hac vista, ell conech que era aquella dona per qui ell havia feyta la batalla. E la emperadriu conech de

mantinent ell. E abdosos abraçaren se, e hac cascu gran goig. E lo comte demana li qual ventura la havia amenada en aquella terra.

 «Senyor, dix la emperadriu, aytant com yo viva sia, null temps no gosare tornar d'avant lo emperador, menys de vos, ne puch haver sa amor ne sa gracia. Que quant ell entes que vos erats lo bon comte de Barcelona que tanta de honor haviets feta a mi e a ell, de tan longua terra erets vengut per mi deffendre, dix que james no seria alegre, tro que us hagues retut guardo de la honor que feta haviets a la corona del emperi. Hon yo, senyer, qui so serva vostra, vos prech homilment quem dejats acompanyar devant lo emperador, si volets que yo sia apellada emperadriu.

-Madona, dix lo comte, per ço com tan mal n'havets tret, e per fer honor a vos, que ho fare volenters».
 D'aqui avant feu li gran honor mentre fo en sa terra; e puix aparellas molt honradament al mils que poch, e ab docents cavallers segui la emperadriu tro que fo en Alamanya. E l'emperador, quant sabe que la emperadriu venia e quel comte venia ab ella, exils a carrera, e menals s'en a son hostal, e hac molt gran goig de sa venguda. E tota la gent de la terra feren ben huyt jorns gran festa e foren molt alegres. E lo emperador acolli lo comte molt gint e al mils que poch. E puix dix li l'emperador:

 «Senyer, molt nos havem que agrair del gran honrament que fet nos havets. E, si Deus m'ajut, tos temps havia oit parlar gran be de vos, mes encara n'es cent tant mes que hom no poria dir. E es obs que yo us ne faça tal guardo que a mi sia honor de donar e a vos de pendre. Yo he huna terra que marcha assats prop de vos, qui es nostra e de nostre emperi. E yo don la a vos e als vostres. E vull que siats marques de Prohença. E yo fas vos en bona carta fermada e jurada per nos e dels princeps de Alamanya.

-Senyor, dix lo comte, aci ha molt bell do gran merces!».
 D'aqui avant les cartes se feren, jurades e fermades e molt be sagellades ab lo sagell del emperador. E quant lo comte hac estat en la terra hun gran temps, e tots los barons de Alamanya lo hagueren vengut a veure, ell pres comiat del emperador e de la emperadriu que li dona molt richs donatius e presents, e vench en Prohença, e entra en possessio de la terra. E la gent de Prohença hac ne gran goig e feren li gran honor e tengueren lo per senyor.
 Ara lexarem a parlar del bon comte de Barcelona, e parlarem del infant en Jaume, fill del rey en Pere de Arago.