Crònica de Bernat Desclot/Capítol LXXXVII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL LXXXVII

Com les gents del regne de Cecilia tingueren son consell per lo fet de Carles.


Q
uant los homens de Cecilia saberen que Carles era passat en Cecilia ab tan gran poder, e saberen que havia assetiada Mecina per mar e per terra, e que a la fi nos poria tenir longament a ell, hagueren pahor axi com cells qui eren juciats a mor. E hagueren llur consell tots los alts homens en Palerm. E llevas aquell qui era llur capitani e parla axi:

 «Senyors, be sabets que aquesta terra ha stat tots temps en servitut gran e en poder de mala senyoria. Ara es esdevengut, axi com tots sabets, que Carles es passat en Mecina, e pensa de recobrar tota la Cecilia, e hans tots jutjats a mort. Nos sabem quel senyor rey d'Arago es passat a Alcoyll; e es nostre natural senyor, per raho de la regina e de sos fills. Trametam hi nostres missatgers a volentat de tots, e digam li qui vingua a pendre lo regne de Cecilia, axi com era seu e de sos fills; e nos lo bastarem d'aur e d'argent mentre mester n'aja».
 Aquestes paraules responeren tuyt e dixeren: que tenien per bo ço quel capitani havia dit, e que ells sabien be que per null hom no podien veure a salvament, sino per lo rey d'Arago; e que, tot axi com Moyses dellivra, per la virtut de Deu, los fills de Israel de les mans de Faraho, tot axi devien ells esser dellivrats de les mans de Carles per lo rey d'Arago, ab volentat de Deu. E axi tuyt se acordaren a aço, e elegiren sos missatgers nobles homens e savis, e feren llurs cartes, e sagellades e fermades de tots los homens de les ciutats e de les viles e dels castells de Cecilia, ab seguraments e ab sagraments que tots tenien per bo e per ferm tot ço que los missatgers farien.