Crònica de Bernat Desclot/Capítol XIV

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL XIV

Com lo rey d'Arago En Jaume tench parlament en Barcelona per lo passatge, per pendre la ylla de Mallorques.


P
uix esdevench se que, a poch de temps, dues sageties de Taragona entraven en cors en Spanya. E quant foren en Ayviça, una ylla que es prop de Mallorques, encontraren una galera e una tarida del rey de Mallorques, serray, qui carregaven de fusta per fer galeres a Mallorques; e prengueren la tarida. E la galera fogi. E vench s'en a Mallorques; e digueren al rey de Mallorques aquestes novelles, com los era esdevengut, e com dues sageties de Catalans havien presa la tarida carregada de fusta. El rey serray de Mallorques fon molt despagat; e, a cap de pochs dies, vench una nau de Barcelona qui venia de Bugia a Mallorques. Lo rey de Mallorques pres la ab tot l'haver que y era, e puix arma galeres en la ylla de Ayviça e prengueren huna altra nau de Barcelona molt richa qui anava a Cepta, e amenaren la s'en a Mallorques.

 Sobre aço les novelles vingueren a Barcelona quel rey serray de Mallorques havia preses dos naus ab tot l'haver e les persones. E els prohomens de Barcelona dixeren ho al rey qui era llavors en Barcelona. Si quel rey ne fo molt despagat; e sempre feu armar hun lleny armat de xixanta rems, e trames missatge al rey mallorqui: que li degues trametre aquelles dos naus ab tot lo haver e les persones, e si no ho volia fer, ques tengues per acuydat.
 E axi lo missatge ana al rey mallorqui, e dix li la missatgeria, ço quel rey li havia dit. E ell respos, que'n havria son acort ab son consell.
 En la ciutat de Mallorques havia molts mercaders Genovesos e Pisans e Prohençals. El rey mallorqui feu los se tots venir devant, e dix los:

 «Barons, vosaltres sots mercaders crestians e venits en la mia terra, e guanyats hic, e fets hic vostre prou, e sots sauls e

segurs sobre la mia fe. E yo dich vos que me consellets llealment de ço que yo us demanare. Lo rey d'Arago m'ha trames missatge que yo li dega trametre dos naus que yo he preses de Catalans, si no quem tengua per acuydat. E yo deman vos: Lo rey, quin poder ha, ne si m'en cal tembre, e si les hi retre? E de aço vull quem aconsellets».
 Sobre aço llevas hun rich hom genoves, e parla per tots los altres, e dix al rey mallorqui:

 «No us cal haver temor ni pahor del rey de Arago, car ell es rey de poch poder; que no gran temps ha que tench assejar hun catiu castell qui ha nom Paniscola, e hac s'en a partir, que nol poch pendre. Per que no li retats res que hajats pres de les sues gents».
 E aquests Genoves e Pisans li donaren malvat consell a sos obs, e ells no u faheren sino per ço que ells mils poguessen comprar e vendre ses mercaderies e que Catalans no poguessen anar per mar. Lo rey mallorqui rete resposta al missatge del rey d'Arago, e dix li: que no li retria gens de les naus ne de roba, e que no apreava res sos acuydaments, ne res que fer li pogues.
 Lo missatge s'en torna a Barcelona e rete resposta al rey d'Arago de aço quel rey mallorqui li havia dit. E quant lo rey hac entes aço, fon molt irat; e jura per Deu que no volia haver nom de rey si ell nol prenia per la barba.
 Ab tant lo rey feu ajustar sos barons de Catalunya e de Arago, e homens de ciutats e de viles, e prelats de la santa sgleya a Barcelona. E aqui tench parlement ab ells en les festes de Nadal. E dix los:

 «Barons, be sabets lo mal el dan quel rey mallorqui fa tots jorns a les mies gents: e yo he li'n trames missatger; e ell ha m'ho tengut en vil. Per que he en cor e voluntat que, a plaer de Deu, per tal que son servir hi sia encara fet, que si vosaltres mi volets aydar, que yo vaja a pendre la ciutat de Mallorques ab tota la ylla. E de aço vos prech tuyt, que hagats bon cor e quem retats tal resposta que Deu ne sia beneyt e pagat, e yo, e tots vosaltres».