Crònica de Bernat Desclot/Capítol XV

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL XV

Com respos l'arquebisbe de Tarragona.


Q
uant l'arquebisbe de Tarragona hac oyt aço quel rey hac parlat, levas en peus, e plora molt tenrament de pietat que hac del rey, qui tant jove era e havia tan gran fet començat.

 «Senyor, dix l'arquebisbe, molt son pagat de ço que havets dit; e creu sens falla que de Deu mou e del Sant-Sperit, e es en vos. E par be quel linatge que vos movets, ço es del prous comte de Barcelona e de sos hereus, qui son stats de gran cor e han fet de grans fets e de nobles; e vos, senyor, volets a ells semblar. E sia plaer de Deu, qui aquest tan ardit fet vos ha mes en cor de començar, que ell la us leix acabar, a honor sua e a profit vostre e nostre, e de tota crestiandat. E yo don vos mil marchs d'argent e cincents muigs de civada, e docents cavallers, e bons mil servents ab llances e ab ballestes, qui seran bons en terra e en mar; e donarlos he bon sou, e ferlos he llur ops, e tot quant haguen mester, tro que la terra sia conquesta».
 Ab tant l'arquebisbe calla, e volch oir ço quels altres dirien.