Crònica de Bernat Desclot/Capítol XLVI

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL XLVI

Quan lo Rey En Jaume d'Arago feu un cavaller novell que havia nom en Caroç.


A
b tant, lo sant jorn de Nadal fo vengut, El rey oi missa ab tots sos barons, e l'altra gent atressi; e combregaren. E lo rey feu hun cavaller novell qui havia nom En Caroçh e fo fill del comte Alamany; e feu li molt gran honor, per ço com ell era molt prous e valent. E axi, passaren aquell jorn alegrament e en pau, que hanch no y hac donat colp ne pres.

 Quant vench lendema, que fo lo jorn de sent Esteve, anaren cavar lo mur; si quen derocaren be quatorze braces, ab solers e ab cadafals que y havia; puix faheren altra cava que ana tro al mur major; si que tots los fonaments del mur cavaren,

be quinze braces, e puig stalonaren lo, e meteren hi foch ab lenya, per ço que caygues; mas quant fo cremat tot, e la gent sperava quel mur caygues aquella saho, no u feu, per que tots ne foren despagats.
 Ab tant lo vespre fo vengut, e tuyt anaren s'en a les tendes per reposar. E mentres cascuns staven axi, lo mur caech per si mateix al vall. E puix tota la gent esplanaren la e adobaren la hon devien entrar, mal grat dels Serrayns. Mas los Serrayns havien fet hu mur dintre aquell qui era caygut; els crestians havien lo dessots cayat, quels Serrayns no sabien res; mas nol volien enderrocar, per tal quels Serrayns non fessen altre, e ques fiassen per aquell, e quant lo jorn de la batalla fos, no calra sino epenyer e ell sempre cauria. Tot axi com ho hagueren ordonat ho faeren.