Crònica de Bernat Desclot/Capítol XXIX

CAPITOL XXIX

Com los barons del comtat de Barcelona han feta lur resposta. E torna a parlar hun poch del comte de Barcelona.

A

ra han feta los barons del comtat de Barcelona llur resposta al rey, que iran ab ell cascu ab son poder. Per que lo rey n'es molt pagat e alegre. E no ton maravella, per ço com tants richs homens se veu devant ajustats, tots alegres e joyosos per servir ell, e quel volien seguir a tota sa volentat sobrel fet de Mallorques. E si a Deu plau, vendra lo fet a acabament en tal guisa que Deu ne sera pagat.

Mas, si los Genovesos haguesen retut ço quel bon comte de Barcelona havia guanyat, ja aquesta guerra no fora, ne calguera al rey treballar, ne a sos barons. Que diu lo comte: que el bon comte de Barcelona passa ab sa ost a Mallorques e conques la ciutat de gran forç e fet d'armes; e quant la hac presa, hun missatge li vench de Barcelona, que li dix: que tots los Serrayns de les muntanyes de Prades e de Siurana e de tota la terra eren venguts assetiar la ciutat de Barcelona. E quant lo comte ho hac entes, feu se venir los Genovesos qui eren venguts ab ell a Mallorques:

«Barons, dix lo comte, yo us coman la ciutat de Mallorques; que grans affers m'han creguts a Barcelona, e conve m'i

anar. Mas no m'i stare gayre, que tost tornare de ça ab bon recapte.

-Senyor, digueren los Genovesos, anats en bona ventura. Nos guardarem be la ciutat».
Ab tant lo comte se recolli ab sos cavallers e ab sa gent; e feren vela; e anaren tant que prengueren terra entr'el cap de Lobregat e el castell de Fels. E devallaren en terra, e ells e llurs cavalls. E quant los Serrayns que tenien assetiada la ciutat de Barcelona saberen quel comte havia presa terra e que venie, llevaren llurs tendes e començaren de anar vers Martorell. E lo comte sabe quels Serrayns s'en anaven cuytats, tant que fo abans a Martorell; quels Serrayns, qui eren sens nombre, nos pogueren guardar de la ost del comte quils era d'avant, ne les gents de la ciutat quils donavan de tras. E axi moriren n'i tants aquella hora, que l'aygua de Lobregat n'era tota vermella fins a la mar. E puix lo comte vench s'en a la ciutat de Barcelona, e ordena sos fets, e tornarsen. Aparellava de anar a Mallorques, missatge li vench de Mallorques: quels Genovesos havien desemparada la terra de Mallorques e quels Serrayns la havien cobrada. Per que lo comte ne fon molt irat; mas no y poch als fer.