Crònica de Bernat Desclot/Capítol XXX

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL XXX

Com lo rey En Jaume de Arago mana fer galeres e lenys e altres vexells per passar a Mallorques.


D
iu lo comte que, quant los barons de Catalunya hagueren feta resposta al rey: que iria cascu ab llur poder a Mallorques, lo rey ne fo molt pagat e alegre, e si los dix:

 «Barons, molt son alegre e pagat de la bona resposta que feta m'havets: e conech be que de gran cor hi venits; e fa us ho fer gran amor e gran lealtat que m'havets. E yo amenare docents cavallers de Arago, molt bons e valents e gint arreats de bons cavalls e de riques armes, e cinch cents donzells que seran bons a cavall e valents, e homes a peu tants com mester

n'havre. E aportarem molts ginys, e amenarem de bons ginyadors. E yo promet a Deu que, sol que vida'm bast, que abans de hun any sere passat a Mallorques. E prech vos que emprenam lo terme que cascu sia aparellat, com abans pugua».
 Ab tant tuyt respongueren a huna veu, ab gran alegria: que a Santa-Maria de agost fossen tuyt ajustats a Tarragona. E lo rey tench ho per bo, e tuyt ensemps ab ell. E tots los barons que havien fetes llurs profertes, faheren aportar hun llibre missal e juraren ho devant lo rey, e lo rey atressi.
 E puix partis lo parlament e anaren menjar. E quant vench a la nuyt, aço fo la vespra de Nadal, lo rey ana a vellar, ab tota sa cavalleria e molts d'altres gents a la sgleya de Santa-Creu de Barcelona, ab molts brandons e ab moltes entorches de cera e ab grans llums. E ab grans alegries vellaren aqui tota la nuyt e oiren la missa; e puix anaren deportar, e menjaren tots ab lo rey de festes, e bornaren, e tiraren a taulat, e menaren molt gran alegria. Puix cascu pres comiat del rey, e tornaren s'en en llurs terres per aparellar se del fet de Mallorques. E lo rey feu se venir En Ramon de Plegamans, hun rich hom de la ciutat de Barcelona, e dix li: que fos procurador de son fet, e que fes fer galeres e tarides e llenys per aportar cavalls e cavallers e vianda e civada e ginys.
 E aytantost com lo rey ho hac manat, En Ramon de Plegamans feu fer galeres e tarides e altres llenys; e feu fer bescuyt, e ajustar farina e forment e civada e peix salat. E puix lo rey partis de Barcelona e ana s'en a Lleyda. E aqui troba hun cardenal quel apostoli havia trames al rey. E foren hi tots los barons de Arago et de Ribagorça e de Pallars. E el rey acollil molt gint, e honral al mils que poch al cardenal. E lo cardenal fon molt alegre e pagat de la vista del rey e de son capteniment. E demana li de sos affers. E el rey comta li tot son fet, en qual guisa havia ordenat de passar a Mallorques.
 El cardenal guarda lo en la cara, e veu lo tant infant que donas gran maravella com tan gran fet havia començat:

 «Fill, dix lo cardenal, certes, aytal fet com es aquest no es mogut de vos, ans es mogut de Deu qui us ha spirat e tramesa la sua gracia. E placia a ell que us ho leix acabar axi com lo vostre cor desija!».
 Quant aço fo fet, lendema lo rey mana que tuyt fossen al palau a parlament: e tuyt foren aqui, cavallers e ciutadans e clergues e homens de orde, per oir lo rey e ço que volia dir. Mas ja enans de aço los barons de Arago els homens de Lleyda havien pregat lo cardenal que degues pregar lo rey que mudas lo viatge a Valencia, e aqui farien tot llur pertret e llur poder, que del fet de Mallorques non havien cura. Quant tots foren ajustats, lo rey parla e dix:

 «Barons, per ço vos hic he fets venir e ajustar que us vull dir ço que he en cor de fer. Certa cosa es que lo rey serray de Mallorques ha fet grans dans a les mies gents e fa en cascuns jorns, qui te mos homens presos; e per missatgers que yo li haga tramesos, nols me vol retre. Per que es mon cor e ma volentat que pas a Mallorques ab tot mon poder, a honor de Deu e de la crestiandat».
 Quant lo rey hac parlat, lo cardenal se lleva e parla e dix:

 «Senyor, los barons que aci son e els richs homens de aquesta ciutat m'han pregat que yo que us dega dir e pregar que mudets lo viatge a Valencia, e seguirvos an tots, e faran tot ço que vos manets. Que del anar a Mallorques no han voluntat ne cura.

-Senyor, dix lo rey, lo viatge de Mallorques no lexaria, ne ja no passare lo sagrament. E qui seguir me volra, fara ço que devra, e yo sere li'n mils son amich. E qui seguir nom volra, havran abans guardo que fi».
 Abtant lo rey pres hun cordonet que tenia e feu ne huna creu, e dix al cardenal que la li cosis. E lo cardenal cosi la li, e beneil, e donali sa gracia, e dona grans perdons a tots aquells quel seguirien. E puix lo bisbe e el artiacha el sacrista e d'altres richs homens qui ab lo rey eren venguts de Barcelona croharen se de la ma del cardenal.
 Quant los richs homens de Arago e les gents de Lleyda veren quel rey fo cruat e molt d'altres, foren maravellats; e fo los molt greu com no hac mudat lo viatge a Valencia; e no y hac nengu que hanch li fes proferta de res.