Crònica de Bernat Desclot/Capítol XXV

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL XXV

Com respos lo prous vescomte En Guillem de Moncada.


A
b tant levas lo prous vescomte En Guillem de Moncada e dix:

 «Senyor ver Deus! beneyt siats vos que ço he trobat ara, que quant havia cerquat com pogues servir a mon senyor e tornar en sa amor e en sa gracia don hom me havia gitat a gran desllealtat, mas ara lo servire tant de mon poder que sera son plaer quem perdonara. Mas dich vos, senyor, que molt sou jove per tan gran fet a començar. Mas, per mon consell, vos romandrets; e nos irem a Mallorques, e conquerrem la terra; e puix porets hi vos anar. Mas, si tant s'es, senyor, que no vullats romanir, yo ire ab vos e amenare cent cavallers bons e ben aparellats de bons cavalls e d'armes, o de ballesters e de servents, aytants com obs ne havrem; e a tots dare bon sou; e ferlos he llur ops de tot ço que mester havra; e servirvos he, senyor, ab tota ma companya tro que la ciutat hagam presa, e puix, aytant com vos vullats».