Crònica de Bernat Desclot/Capítol XXXIV

CAPITOL XXXIV

Com lo rey En Jaume de Arago se recolli ab tota sa ost per passar a Mallorques.

Q

uant vench lo Pastor, tots los lenys e les tarides foren fetes e aparellades de varar, e lo bescuyt fo fet, e totes les altres coses aparellades, vararen los lenys, e carregaren, per tota la ribera, de tot ço que mester los fo, e pux anaren s'en al port de Tarragona que ha nom Salou; e aqui tots los navilis se ajustaren. E quant vench a sancta Maria de agost, lo rey fo vengut ab tots sos cavallers de Arago, e ab tots sos barons de Catalunya e foren ajustats a Tarragona, et a Salou aparellats de recollir, e les naus e los xelandrins els lenys e les tarides foren stablides e carregades de bescuyt e de farina e de civada e de carn e de formatges e de vi e d'aygua, e les stablies dels cavalls foren aparellades, lo rey mana que tuyt recullissen los cavalls e llurs coses e que s'en pensassen de anar.

 Quant lo rey ho hac manat, si fo fet; e tots se recolliren, llurs cavalls e llurs armes e llurs persones, e feren vela, e partiren de aqui. E aço fo ja dins setembre. E anaren tant per la mar a hun vent e ab altre que arribaren a la primera terra de la ylla, qui ha nom la Palomera. E aqui ormegaren totes les naus e els lenys e les tarides e los altres navilis. E lo rey devalla en huna ylleta prop de terra que ha nom Pantaleu, e feu aqui parar tendes. E tots los barons qui no eren usats de la mar reposaren aqui tro que llur temps fo.
 E los Serrayns qui veren venir los novilis en aquell lloch, cuydaren se que aqui volgues pendre terra lo rey e ses gens. E ajustaren se davant ells en terra be deu milla Serrayns. E mentre que staven axi, una barcha de la ost del rey ana a terra ab huyt homens armats. Els set devallaren en terra; e lo huyte tench la barcha aparellada. E quant los Serrayns ho veren, anaren vers ells tro a quaranta. E los crestians mesclaren se ab ells e occiren ne tres, e nafraren ne molts. E puix, mal grat dels Serrayns, recolliren se en la barcha, que no hagueren mal ni dan, sino la hu, que fon naffrat hun poch en la cama. E quant cells de la ost de terra ho veren, volgueren los acorrer. E ells se foren aytantost recollits e tornaren s'en.