Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CLXXXI

De Viquitexts
Jump to navigation Jump to search


CAPITOL CLXXXI.
Com lo rey Carles pensa de tractar la pau ab la casa Darago, e com pera daço lapostolich trames ab lo rey Carles un cardenal al rey de França, en quel pregaua, que ell que degues fer pau ab la casa Darago e ab lo rey Carles; la qual no volch atorgar mosenyer en Carles, menys quel rey Carles li faes donacio del comptat Danjou.

Com lo rey Carles sabe la mort de son fill, fon molt despagat, e dech ho esser, que molt era bo e valent. E segurament axi com era bo chrestia, posa en son cor, que Deus no li donaua aytals verguntades, sino perço com sofferia, que guerra hagues entre ell e la casa Darago: e axi pensa de tractar, quen totes maneres pogues fer pau ab lo senyor rey Darago.
E tantost anasen al papa e dix li, que ell lo pregaua, que de tot en tot tractas pau, e ordonas entre la sancta sgleya e la casa de França e ell ab lo rey Darago: que quant per ell tota res hi faria, que fer hi pogues. E lo papa respos, que ell deya be e gran sauietat: que qui pensaua lo poder quel rey Darago hauia ara, que tot lo mon era ço que ell posseya; part ço quell hauia tota Espanya a son manament; e axi mateix hauria lo rey Danglaterra a son plaer, sis volia, e encara tota la Llenguadoch: per que de tot en tot era mester, que la pau se tractas. E axi lo papa feu se venir micer Bonifaci de Salamandrana, e mana li, que ell que treballas en aquests affers daquestes paus. E ell respos, queu faria volenters, e que ab la volentat de Deus ell ho aportaria a bon acabament: e sobre aço aparellas. Si quel papa trames ab lo rey Carles ensemps e ab micer Bonifaci un cardenal en França al rey de França, en quel pregaua el consellaua, que ell que degues fer pau ab la casa Darago ab lo rey Carles ensemps. E que ell era aparellat, que hi faria de la part de la sancta sgleya tot ço que plagues a ells.

E axi lo rey Carles e lo cardenal e micer Bonifaci partirensen del papa e anarensen al rey de França, e trobaren lo a Paris, e son frare mosenyor en Carles ab ell, quis feya apellar rey Darago. E com hagren parlat ab lo rey de França e ab mosenyer en Carles, lo rey de França dix: que li pleya molt la pau, e que tota res hi sofferria daço que sofferir hi pogues; mas mosenyer Carles respos lo contrari, que dix, que ell no lexaria lo regne Darago per res: si que perço fo gran contrast entre lo rey Carles e ell. E a la fi vengrensen axi ab lo rey de França, qui hi fo bo, que lo rey Carles li dona tot lo comptat de Anjou qui ell hauia en França, qui es molt honrrat comptat e bo: e cascun pot se pensar, que bo comptat e honrrat era, com son pare lo rey Carles, qui era fill del rey de França, ne fo aretat. E mosenyer en Carles dona li lo dret que hauia en lo regne Darago, qui per lo papa Marti li era donat, e quel rey Carles ne pogues fer totes ses volentats: e axis compli, es feu; perque aço era cella cosa qui contrastaua mes la pau, que res qui el mon fos. E axi no diga negu, que al rey Carles costas poch la pau que feu ab lo senyor rey Darago, segons que auant oyrets, ans li costa lo dit comptat qui es honrrada cosa.

E com aço fo feyt, ab tot poder del rey de França e de mosenyer Carles son frare lo rey Carles e lo cardenal e micer Bonifaci vengren en Prohença, e de Prohença trameteren micer Bonifaci en Cathalunya al senyor rey Darago ab la missatgeria. Queus en diria? que tant ana e vench dels uns als altres, que hach acabat tot son enteniment, que la pau fo otorgada per cascuna de les parts. E la manera de la pau fo aquesta en suma, que si tot ho volia recomptar, major libre sen faria que aquest. Ab tant la pau fo tractada, quel papa reuoca la sentencia quel papa Marti hauia donada contra lo senyor rey Darago, e absoluia lo senyor rey Darago e tots aquells qui eren estats ne eren sos valedors de tota mort de homens, e de tot ço que haguessen pres per qualque manera fos de llurs enamichs, ab tot lo millor enteniment que entendre si pogues. E daltra part mosenyer en Carles de França e lo rey Carles per ell renunciaua a la donacio que a ell era estada feyta del regne Darago; e daltra part, que hagues pau e concordia ab lo rey de França e ab sos valedors e ab la sancta romana esgleya e ab lo rey Carles. E encara com lo rey Carles donaua sa filla madona Blanca, qui era la major filla sua quel rey Carles hauia per muller, al senyor rey Darago. E lo senyor rey Darago renunciaua al regne de Sicilia en esta manera, quel papa li donaua Serdenya e Corsega en esmena; e que no era tengut, que la retes al rey Carles ne a la esgleya; mas queu desemparaua tot, e emparaseu la esgleya, sis volia, o lo rey Carles; e dalre no era tengut. Daltra part retia al rey Carles sos fills que hauia en sa preso, e les altres resenes.

E axi los missatgers a la fi vengren al senyor rey Darago ab aytal pau, e que aço li farien, e ell aço que dauant es dit, e quen hagues son consell, e que als no hi podien fer. E sobre aço lo senyor rey feu ajustar corts a Barcelona, e estant axi en aquest parlament, lo rey en Sanxo de Castella muri de malaltia e lexa tres fills: lo primer que lexa rey de Castella, e hauia nom don Ferrando, e laltre don Pedro, e laltre don Phalip, e lexa un filla. E com lo senyor rey Darago sabe la mort del rey de Castella, hach ne desplaer, e feu ne fer aniuersari, axi com tanyia fer a ell.