Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CXXX

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL CXXX.
Com en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol preseren comiat del senyor rey Darago per anar pendre les XXV galees del rey de França qui eren a Roses, e com las hagren totes vençudes e preses.

E com sen foren partits, nul hom no sabia, perque anauen, saluant lo senyor rey e en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol e el canceller e lescriua qui feu les cartes. E en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol se reculliren en les XI galees qui eren romases e dos lenys. E podets creure, que hanch nul temps domens de mar, sens cauallers, que no hi hach negu, ne son fill, no foren XI galees mills armades de tant bon hom de mar. E preseren comiat del senyor rey quels senya e beney els comana a la guarda de Deus; e recullirensen e a rems meterensen en roda en mar, que parech que fassen la via de Sicilia. E com se foren recullits e foren mesos en mar, en manera que de la Cathalunya nols poguesse hom veure, e lembat se fo mes dun bell garbi, donaren les veles e faeren la via de cap de Creus. Queus dire? quentre aquell dia e la nuyt e lendema ells foren en la mar de cap de Creus entro a XXV milles en mar sobre el cap. E com lo sol fo post, ab les veles acostarensen a terra e feren la via de Cadaques, quel vendijol era defora al exaloquet, si que a hora de bona paraula foren a dos illes prop de Cadaques.

E tantost en Ramon Marquet ab la hu dels lenys armats feu posar a la punta del port Ligat dos cosins germans den Gras qui ab ell eren, e aquells hauien ja posta ab en Gras quin senyal farien, com hi vendrien ab los dos nabots seus. E aço en Gras podiau fer, que ell era senyor e major estat de Cadaques per lo compte Dampuries; e axi mateix so tenia per lo rey de França. E aço que ell feya, feya per manament de son senyor lo compte Dampuries; e axi qui es cap o major duna vila o dun castell, a sa volentat pot fer de nuyt e de jorn. Perque aquests dos nabots seus e aquests dos parents seus qui eren venguts ab en Ramon Marquet tot segretament podien fer llurs affers, que de res nols calia duptar. E com aquells cosins den Gras foren venguts a Cadaques, e hagren feyt llur senyals, tantost los dos nabots den Gras exiren ab ells ensemps e anaren an Ramo Marquet e an Berenguer Mallol. E axi com Deus volch adreçar los feyts del senyor rey Darago, e volch destruyr lorgull dels Francesos, foren venguts axi a punt, que no hi hach mester mes ne menys. E tantost com en Ramon Marquet vae aquests dos cosins, dix los: barons, be siats venguts! quem direts dels nostres enamichs? Senyor, siats certs, que james nuls homens no pogren venir en millor saho, com vosaltres sots venguts. Sapiats, que yr mati partiren les cinquanta galees de Roses ab moltes barques e lenys, e ab loratge meterensen en mar, e ab diriuel mudaren, e yr tot dia nauegaren, si que nos les fem, que hajen passat lo cap Daygua Freda. Ara dix en Ramon Marquet: quens comptarets de Roses? Senyor, dix la hu daquells dos germans nabots den Gras, yo fuy yr a Roses, e com les cinquanta galees ne foren partides, no hi romangueren mas XXV galees, que segurament son be aparellades e be armades de cauallers e homens de mar e de bona gent; e estan en guarda del port, e es ne capita un noble hom de Prohença en G. de Lodouia. Ara dix en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol: a la nuyt hon estan? Senyor, dix aquell, cascuna nuyt, com han saludat lo sol, sen ixen en la punta fora del port, e estan ab palomeres llargues, e axi estan entro quel sol es exit lendema; e axi estan tots dies en aquesta regla que tenen, que yo he jagut en les galees mes de deu nuyts per partides ab conexents que hi he,e tota hora veig que tenen un ordre. Donchs, prohomens, que consellats que façam? Queus pregam, digueren ells, puix que lla deuets anar eus volets combatre ab ells, queus placia que hi muntem ab vosaltres; que per cert, si en cors vos ho metets, tots son vostres ab Deus queus ajudara. Barons, digueren en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol, assats hi ha, que aquests dos cosins germans vostres sien ab nos, que no seria, bo que vosaltres desacompanyasets vostres auonclo en Gras: e siats certs que, si Deus nos fa be o merce, que haurets millor part que si ab nos hi erets. E axi anats a la bona ventura, que nos al mati serem ab ells ab la ajuda de Deus que sera ab nos, e saludats nos vostre auoncle. Senyor, digueren ells, molt nos fariets millor gracia quens lleuassets. E en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol digueren: per cert que nou farem; quen les batalles no hi nexen los homens, e axi no volem, que per res lo prohom en Gras pogues de vosaltres vaer, mas ço qui son plaer fos. E ab aytant comanarenlos a Deus, e los dos jouens comptaren an Gras llur auonclo ço que hauien feyt e dit. E lo prohom en Gras dix: ha senyor ver Deus baneyt que sots veritat e justicia, ajudatlos els dat victoria els defenets de tot mal! e com aço hach dit, los dos nabots seus preseren XX seruents, e marina anarensen lla per vaer la batalla.

E les galees pensaren de vogar en alba de jorn, e ells foren dauant les XXV galees. E dos lenys qui estauen en guarda den Guillem de Lodouia hagueren vistes e comptades les galees, e tantost vansen a ell e digueren li: senyor, via sus, fets armar vostra gent, que veus aci dauant que venen XI galees e dos lenys; e per cert aquestes son les XI galees e dos lenys den Ramon Marquet e den Berenguer Mallol, que hauem haudes noues que son partides de Barcelona. E tantost en Guillem de Lodouia feu sonar les trompes e les nacres, e fer armar tot hom; e entretant lo jorn se feu, e les unes galees faeren a les altres. E en Guillem de Lodouia feu lleuar bolta a les palomeres, e feu la via de les XI galees qui estauen de fora, perço que no fossen pres terra; e en Guillem de Lodovia vench a ells ab les XV galees affranallades, e les deu que venguessen per popa, axi que les tenguessen en mig, en guisa que no les pogues negu escapar. E per cert ordonas sauiament. E en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol faeren affranallar les galees ab franells llarchs, e marraren tots losrems en frenells llarchs, perço quels enamichs nos poguessen metre entre ells entro que ells se volguessen, que donassen los rems de llonch, e que sacostassen a mans: e axis feu.

E per cert cascu vull que sapia, e diu vos ho aquell qui en moltes batalles ha vist, quels ballesters en taula sen porten les batalles, puix les galees meten los rems en franell; perque tostemps, qualque sia almirall o capita de galees de Cathalans, fara que suia, que no port torsols en les galees, mas quels ballesters estien en taula, quels ballesters en taula van hi reposats e ab llurs ballestes e tretes be adobades e enpenades. E mentre los galeots voguen, ells estan atersats ab llurs ballestes; quels ballesters cathalans tots son tals que de nou sabrien fer una ballesta, si que cascu la sap aterçar, e sap fer una vira e un matras e corda e ancorda, e lligar, e tot ço que a ballester pertany; que Cathalans no entenen, que sia ballester negu, sino sap fer del començament tro a la fi tot ço qui a ballesta pertany: e axi porta tot son arreu en caxa, com si hauia tenir obrador de ballesteria; e negunes altres gents aço no han, quels Cathalans ho aprenen ab la mamella, e les altres gents del mon nou fan; per que los Cathalans son los pus subirans ballesters del mon. Per que los almiralls e los capitans dels estols dels Cathalans deuen donar tota auinanteza, que aquesta bondat singular que en altra gent nos troba nos lexats, mas que faessen obrar; per que no es mester, que los ballesters aytals voguen tersols, que si ho fan perden la gracia de la ballesta. E encara los ballesters en taula fan altre be, com veuran aquell palomar o postich qui voga en lo seu trast seria hujat e volra beure o menjar, que ell auandara e vogara lo seu rem per delit, entro que aquell haja feyt ço que fer ha o sia refrescat: e axi tots ballesters aun reposats e freschs, e fan anar la xurma fresca. No dich, que van hostal no sia co, que hi haja deu galees per centenar ab tersols, perço que aquells puixquen encalsar galees quils venguen dauant. E axi basta, que ni haja XXII e no pus.

E axi los prohomens en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol hauien daço tastat, e jugaren segons que jugar deuien galees de Cathalans. E axi les galees estauen proa per proa, e les altres deu quels eren per popa, e no podien entrells entrar per los rems qui eren affranallats, e en les proes e en les popes vaerets llances e darts trer que exien de ma dels Cathalans, qui tot quantaconseguiren passauen, e encara los ballesters jugauen, que sol treta non pecauen. E aquells de les galees den Guillem de Lodouia estauen ab la espasa o bordo en la ma, que alre no podien fer. E com ni hauia alcu qui preses llança o dart, sabien ne tant que ay tantost dauen del aristol com del ferro. E axi la batalla dura tant, que en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol vaeren, que les cubertes de les galees de llurs enamichs eren gran res escombrades per los ballesters, quels hauian reziament nafrats; e aquells mateixos qui eren sobre cuberta, qui eren homens de vergonya, e hauien major mester ques faessen metjar que combatre. E com aço hagren vist, faeren tocar la trompeta de la llur galea; que eren senyal empres, que tantost com la trompeta den Ramon Marquet e den Berenguer Mallol tocaria, que tot hom donas rems de llonch, e que enuestissen llurs enamichs de llonch: e axis feu. E com les galees se foren mesclades, vaerets estochs de bordons e de espases, e colps de maces donar; e els ballesters en taula lexaren llurs ballestes e a mans lexensen correr sobre llurs enamichs. Queus en diria? la batalla fo molt forta e molt cruel, depuix que foren acostats; mas a la fi los Cathalans ab la ajuda de Deus qui eren ab ells venceren, axi que totes les galees hagren: e per cert tota hora moriren de la part den Guillem de Lodouia en la batalla mes de IV milia persones, e dels Cathalans tro a cent, e no pus.

E axi com hagren vençuda la batalla, e pres en G. de Lodouia e daltres cauallers alcuns, e pochs que romangueren vius, e malament nafrats tots, tragueren les galees de fora. E com foren befora, vengren a una punta qui es prop de Cadaques, e aqui exi la gent en terra, e refrescaren ab gran goig e ab gran alegre e ab gran guany que hagren feyt. E los dos nabots den Gras ab los XX seruents vengren a ells, e en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol trameteren an Gras mil florins dor, e altres mil a sos nabots. E aços feu, que negu daquells XX seruents non saberen res, ans com a ells sacostaren, se faeren assegurar, axi com si nul temps nols coneguessen. E aços feu, perço que negu daquells XX seruents nols ne pogues acusar. E los dos cosins germans llurs qui eren en les galees hagren molt guanyat; mas oltra lo guany que hagren feyt los dona en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol a cascu dos cents florins dor e daltres coses. E axi los nabotsden Gras anarensen a Cadaques alegres e pagats, e donaren a llur auonclo los mil florins, e li comptaren tot lo feyt. E lo prohom hach ne gran goig e gran alegre; mas non gosa fer semblant negu.